c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

La Garriga 0 – UE Castellar 2

El Castellar va obtenir una nova victòria davant d’un rival que en tot moment va donar la cara.

Alineacions:
La Garriga: J. Mari, Riu, Albert, Carlos, Cruz Almeda, Pere, Vilalta (Reyes), Zeus (Musm),  Oriol (Alberto) i Ferran (David).
Castellar: Miqui, Silvestre, Sabalete, Modesto, Mateos (Benji), Toni Gómez, Edu, William, Riqui (Kaba), Alavedra i Argemí (Toni Sánchez).

Àrbitre: Sr. Carlos González Fernández del col·legi de Barcelona. Va tenir una actuació acceptable amb una jugada polèmica en què va treure fora de l’àrea una falta feta pels defenses castellarencs. Van veure targeta groga els jugadors locals Carlos, Pere, Zeus, Oriol i Riu en dues ocasions pel que fou expulsat i el jugador visitants Benji i Argemí. Fou expulsat amb vermella directa Almeda.

Gols: Riqui (m 43) 0-1 i Argemí de penal (m 65) 0-2.

Tres punts per l’optimisme…
El Castellar va obtenir una nova victòria de les denominades psicològiques, davant d’un rival que en tot moment va donar la cara i no va demostrar mai el lloc que ocupa dins la taula classificatòria.

Els primers vint minuts de partit van vestir-se d’un clar domini local, amb un Castellar desdibuixat que no trobava el seu lloc damunt del terreny de joc. Afortunadament, la falta d’encert en els metres finals per part dels davanters de La Garriga evitaren que els homes de Manolo García es veiessin en l’obligació de remuntar. Qui sap si fou aquest primigeni desgast físic garriguenc, que el Castellar va començar a estirar línies. Fruit d’aquest tímid domini, vingué la primera jugada de perill visitant amb un xut des de fora de l’àrea de Toni Gómez que va obligar a rebutjar a còrner amb certs problemes al porter Josep Maria. Fou aleshores quan el partit va entrar en una dinàmica molt més vistosa. I les ocasions de perill, si bé no extremes, se sovintejaren en ambdues porteries, en especial la defensada per Miqui que va haver d’efectuar dues aturades gairebé simultànies més pròpies d’un porter de hàndbol que no pas de futbol. Tot i això tampoc podem deixar d’apuntar una rèplica castellarenca en què hi van intervenir Riqui en la centrada, Alavedra en una volea en pseudoerror que va deixar una pilota morta i franca al cap d’Argemí en què no arribar per mil·límetres. A tres minuts de la fi del primer període va arribar la jugada que va imprimir tranquil·litat a l’equip. William inicia una jugada personal al mig del camp, deixa enrere a dos defensors, cedeix la pilota a la banda a Alavedra que centra a mitja altura al punt de penal on, Riqui, sense pensar-s’ho n’hi poc ni gens engalta un xut que fa impossible qualsevol intent de reacció del porter local. A aquest gol d’execució impecable, ja en temps de descompte, va respondre el conjunt de la Garriga amb dues jugades seguides en què Zeus marra una ocasió clara en què la pilota, en darrera instància, fa un estrany davant del davanter centre i un minut més tard, i en una clamorosa indecisió defensiva castellarenca, Vilalta tingué a les seves bótes l’oportunitat d’empatar el partit.

Si als primers 45 minuts vam tenir l’oportunitat de contemplar un partit “d’anar fent”, tot i el domini territorial de La Garriga, els segons 45 foren viscuts amb molta més intensitat. La jugada clau del partit va tenir lloc al minut 55 en què l’àrbitre va treure fora de l’àrea una falta comesa pels defensors del Castellar. Una falta que no va tenir cap més altra conseqüència que fer pujar el nerviosisme als jugadors locals, fruit d’aquest estat anímic va venir la primera expulsió del lateral Riu per doble amonestació. Uns nervis que encara es feren més palesos quan 10 minuts més tard, Riqui agafà una pilota a la frontal de l’àrea i quan anava cara porta es objecte d’una falta indiscutible que va comportar un penal magníficament executat per Argemí. D’aquesta jugada se’n derivà una segona expulsió i una clara avantatge pels homes de Manolo García. Lluny del que pot semblar a priori, el Castellar va replegar-se amb la intenció d’aguantar el resultat, cosa que torna a donar aire a La Garriga que va tornar a posar setge a la porta de Miqui, que ens el darrer quart de partit va veure’s obligat a tenir tres aturades de mèrit, la més important de les quals fou un penal amb què fou castigada una falta de Benji dins de l’àrea. Aquesta fantàstica actuació de Miqui, a tres minuts del final, sentenciaven un partit en què el millor fou, sense cap mena de dubte, el resultat; cosa que a aquestes alçades del campionat és el més important.

Busqueta Carné

Deixa un comentari