c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE Castellar 1 – Lliçà d’Amunt 1

El Castellar va mereixer més però torna a ensopegar a casa i ja porta 6 partits sense conèixer la victòria.

Alineacions
Castellar: Miki, Silvestre (Catalán), Sabalete, Modesto, Benji, Albert Lluís, Dani González, Mori (Riki), Wiiliam, Alavedra i Argemí.
Lliçà d’Amunt: Dani, Marc, Dani G., Pol M., Raül, Aniceto (Arnau), Albert, Dani A., Colomo (Polo), Ezequiel (Andreu)I Junito.
Àrbitre: Sr. Xavier Codina Casanovas del col·legi de Barcelona. Va tenir una actuació molt correcta bo i limitant-se a fer la tasca d’un àrbitre: impartir justícia esportiva. Van veure targeta groga els jugadors locals Silvestre, Sabalete, Modesto, Benji i Alavedra i els vistants Aniceto, Dani A., Ezequiel i Arnau.
Gols: Ezequiel (m 18) 0-1 i William (m 50) 1-1.

No ens en sortim!
Abans de començar l’encontre es va guardar un sentit minut de silenci per la mort de José Meléndez, exmembre de Junta i entusiasta seguidor de la Unió Esportiva Castellar durant molts anys.
El Castellar ha tornat a ensopegar altra volta a casa i ja porta 6 partits sense conèixer la victòria. Tot i això, com a nota positiva cal apuntar que hem vist un Castellar amb ganes i capaç de sobreposar-se a l’adversitat; una adversitat que va tenir el seu punt àlgid en el reprovable, parcial i injustificat arbitratge que va sofrir a Barberà, en què l’àrbitre va ser-ne el més trist dels protagonistes.
Amb un equip amb baixes prou significatives, els homes de Manolo García han saltat a la gespa del Pepín Valls, disposats a fer llenya nova, i s’han trobat amb un Lliçà valent que en cap moment ha donat cap pilota per perduda i ha fet bo els registres de les temporades anteriors en què sembla ser que ambdós equips estem programats per a fer-nos la guitza mútuament (el que guanyem a Lliçà li retornem al Lliçà quan ens visita o a l’inrevés).
Els primers compassos del partit han estat una mica desdibuixats, donat que tots dos contendents han començat a tantejar llurs forces. Tot i això, la primera jugada de perill ha tingut lloc a l’àrea visitant amb una pilota centrada des de la banda a què William no hi ha arribat per mil·límetres amb el porter del Lliçà descol·locat. Al minut 18 però, ha estat Ezequiel el que aprofitava una indecisió de la defensa local, per clavar al fons la porta defensada per Miqui, una pilota provinent d’una falta treta des de gairebé mig del camp. Aquest gol, lluny de fer recular l’equip visitant a defensar-lo, encara li ha donat més ales. Tant és així que a partir d’aquest moment, el Lliçà, ha desenvolupat els vint minuts de joc més brillant de tot l’encontre, bo i tenint a Ezequiel i Juanito com els seus màxims valedors. Afortunadament, la cosa s’ha anat temperant a mesura que els homes de Manolo García han començat a obrir les línies a la recerca del gol de l’empat. La primera ocasió clara, ha tingut lloc al minut 33 després d’haver-se tret el domini del damunt, la ha tornat a tenir William, qui aprofitant una pilota morta dins de l’àrea ha enviat un xut sec que ha sortit fregant la base del pal dret de la porteria defensada per Dani. Set minuts més tard, amb la treta d’un còrner d’aquells a que ens té acostumats, Dani, haguera pogut venir l’igualada a no ser per la prodigiosa i atinada intervenció del porter visitant. En el darrer minut de la primera part, i en la millor jugada que havíem vist fins aleshores, Alavedra deixa una pilota morta a la frontal de l’àrea que troba la cama de William que sense pensar-s’ho ni pot ni gens, engalta un xut sec que s’estavella al pal superior de la porta lliçanenca.
A la represa, evidentment, s’havia de jugar al tot o res. L’equip visitant va sortir a defensar el resultat; si bé és cert que va continuar basant el seu joc en una sòlida defensa, tampoc cap oblidar la seva fermesa al mig del camp i la seva facilitat d’obrir camp pels extrems. Tot i la seva solidesa defensiva, altra volta fou Alavedra qui va donar des del mig del camp una pilota a William, que va desfer-se de dos defenses, va fer passar la pilota per damunt del porter i encara va tenir prou forces com per acabar-la d’empènyer al fons de la porta. Un magnífic gol que feia justícia al que havíem vist damunt del terreny de joc. Vint minuts més tard, l’àrbitre a instàncies del linier va anul·lar un gol al Castellar que fou més protestat pel mereixement esportiu que no pas pel fora de joc que de ben segur que n’era. Cal dir que a la segona part els homes de Manolo García hi posaren tot el cor en tombar el resultat. Als 71 minuts de joc, Dani envia amb el cap una pilota arran del pal superior; quatre minuts més tard l’àrbitre va obviar el que creiem que clar penal comès sobre la persona d’Alavedra, a manca d’un minut per a la fi del partit, Riki, “regala” una pilota amb el cap al porter visitant quan el més fàcil haguera estat col·locar-li per la seva esquerra i per acabar-ho d’adobar un xut sec de William, des de fora l’àrea al minut 92 s’acaba perdent altra volta arran de pal.
En resum doncs, un partit en què tots dos equips van fer un paper ben digne, un arbitratge que cal qualificar de correcte i un resultat moderadament just, tot i que fou el quadre local qui va disposar de les millors ocasions, però que no va saber materialitzar.

Busqueta Carné

Deixa un comentari