c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE Castellar 2 – Puig-reig 1

El Castellar va obtenir una victòria balsàmica en el darrer cartuxt, enfront d’un rival incòmode.

Alineacions
Castellar: Miqui, Mateos, Sabalete, Modesto, Benji, Albert (Kaba), Edu (William), Toni Sánchez (Toni Gómez), Riqui, Marc Alavedra i Argemí.

Puig-reig: Coll, Frenes, Roma, Costa (Dani), Veas, Gerard, Santa (Jordi), Xavi (Òscar), Marín, Marc i Litus.

Àrbitre: Senyor Paul Newman Caballero Sánchez. Va tenir una actuación força irregular amb un error molt greu en no sancionar un clar penal sobre la persona d’Alavedra quan aquest encarava porta. Van veure tarjeta groga els jugadors locals Sabalete, Silvestre (des de la banda), Benji, Albert Lluís i Edu i els beguedans Roma, Costa, Gerard, Santa i Marín.

Gols: Marín (m 72) 0-1; Riqui (m 87) 1-1 i Argemí (m 93) 2-1.

Fuetada en temps de descompte.

El Castellar va obtenir una victòria balsàmica bo i cremant el darrer cartuxt, enfront d’un rival incòmode que va portar tot el pes del partit. Una vegada més, Manolo García, va haver de canviar tots els esquemes previstos donat que el Castellar està encarant aquesta segona volta amb una sorpresa nova cada setmana. Si a les inesperades baixes per lesió, hi afegim la sorprenent i opinable sanció del porter titular i el degotall de baixes federatives que alguns jugadors han anat demanant en el decurs del campionat, el futur immediat no ens permet ser del tot optimistes. Tot i això, i tal i com va succeir la temporada passada, i tot fent bandera d’un comportament que els honora, els homes que encara defensen els colors d’una Entitat gairebé centenària van sortir al camp a donar-ho tot, a buidar-se, a cor què vols.

Centrar-nos, exclusivament en el partit davant del Puig-reig, cal apuntar que la pilota no hagué de donar massa tombs per fer-se una idea de com aniria la cosa. El conjunt visitant va començar a portar la batuta del partit, una responsabilitat que va prendre al primer minut i que no abandonaria en cap moment. Tant és així que als 8 minuts de joc, els davanters berguedans ja van posar a prova a Miqui que es va veure obligat a enviar a còrner un enverinat xut des de fora de l’àrea. Malgrat aquest domini territorial del Puig-reig, l’ocasió més clara dels primers 45 minuts va sorgir dels peus d’Alavedra que va estavellar al travesser una pilota, després d’una treta magistral de falta, sense que Edu, sorprés pel rebuig de la fusta, aconseguís introduir-la a fons de la xarxa tot i tenir la porta franca. Aquesta jugada aïllada, lluny d’espantar els jugadors visitants encara van esperonar-los més, fins al punt que el major del temps el joc transcorria dins la parcel·la local. Sense grans ensurts i amb una excel·lent feina dels homes encarregats de desballestar les habilitats Xavi, Marín i Litus, vam arribar a la fi de la primera part.

A la represa les coses no van canviar gaire. Altra volta vam presenciar un paisatge monocromàtic, si bé és cert que les incorporacions de Kaba, William i un retrobat Toni Gómez, donaren una mica més de profunditat a la línia ofensiva local. Al minut 60 va tenir lloc la jugada polèmica del partit, quan l’hàbil interior, Alavedra, encarava porta i era entrat en falta dins l’àrea. De ben poc van servir les protestes del públic i jugadors locals. Entre les presents i encara que d’una manera velada va córrer allò de “ja hi tornem a ser”. Encara no refets d’aquesta enrabiada, a la sortida d’un còrner Marc envia la pilota al travesser que, en la seva caiguda i com no podia ser de cap altra manera, troba el cap de Marín que feia pujar un inquietant i gairebé definitiu 0-1. Mancava poc més d’un quart d’hora i en el cor dels presents es feia ben palès un alt grau de pessimisme. Un pessimisme que va anar en augment quan William fallava una clara oportunitat en rematar fluixet i col·locat a la banda exterior de la porta; un pessimisme que continuava fent-se un lloc quan el jutge de línia va assenyalar tres fores de joc consecutius que van començar a minar la moral d’uns i altres… Tot i així, ens va caldre recórrer a allò del blat al sac i ben lligat, donat que a tres minut del final Argemí, envia una pilota llarga a Riqui que la creua lluny de l’abast d’un desenfeinat Coll. Amb aquest gol esclatà el deliri al Pepín Valls; un deliri que es va veure multiplicat per tres, quan sobre el temps de descompte, una magistral treta de falta de William trobava el cap d’Argemí que feia possible que els tres punts es quedessin a casa.

En resum doncs, partit rodó en què la sort, en moltes altres ocasions esquiva, ha jugat a favor del Castellar, en uns moments en què el més important és anar sumant punts.

Busqueta Carné

Deixa un comentari