c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Castellar 4 – Sant Cugat 1

El Castellar es va mostrar al cent per cent efectiu al materialitzar en gol, les quatre arribades a la porta defensada per Marc.

Alineacions

Castellar: Barragán, Benji, Mateos (Sabalete), Silvestre, Catalán, Edu, Pau Durán (Toni Gómez), William, Riqui Durán (Aitor Tresserras), Alavedra (Albert Lluís) i Argemí (Arcadi Cebrià).

Sant Cugat: Marc, Joan, Burgos, Ángel, Uri, Egaña, Abdul (Carlos), Roma, Ramon, Toni i Rius.

Àrbitre: Sr. Alejandro Aguiar Muñoz del col·legi de Barcelona. Va tenir una actuación correcta. Van veure targetes grogues els jugadors locals Edu, Albert Lluís, Toni Gómez, Pau Durán i Riqui Durán i als jugadors visitants Uri i Rius.

Gols: Mateos (m 6) 1-0; Uri (m 29) 1-1; Mateos (m 67) 2-1; Arcadi Cebrià (83) 3-1 i Aitor Tresserres (m 94) 4-1.

Per posar una espelma a qui correspongui…

Abans de començar l’encontre va fer-se un minut de silenci en record del qui fou President del COI, Joan Antoni Samarach, una de les personalitats amb més relleu internacional que ha donat el país.

Pel que fa al partit podríem sintetitzar-lo amb una simple observació: ni que sigui per una sola vegada el Castellar es va mostrar al cent per cent efectiu. Quatre arribades a la porta defensada per Marc, quatre gols. Desglossem-ho una mica.

L’encontre va començar amb un lleu domini local, fruit d’aquesta “pseudopressió”, William té l’oportunitat de treure una falta i envia la pilota a l’àrea per tal que Mateos, fora de la seva posició natural, la pentini el suficient com per descol·locar el porter i introduir-la al fons de la porteria visitant.

Amb aquest gol en contra i conscient del que s’hi jugava, l’equip santcugatenc va llançar-se a la recerca del gol de l’empat i va disposar de dues accions claríssimes al minut 15 i 20 per fer-ho, però que les encertades intervencions de Barragán ho va evitar. Amb aquestes embranzides i amb un Castellar procurant minimitzar-les al màxim, va arribar la jugada clau i que fou un calc al gol de Mateos, només que en aquesta ocasió fou el migcampista Uri, qui tocava lleument la pilota just davant de Barragán per hostatjar-la al fons de la porteria. Es complia just la mitja hora de partit i a la graderia es rememorava a mitja veu, les desfetes de les dues darreres jornades, cosa la qual encara va prendre més cos quan 8 minuts més tard Roma treia una falta de manera magistral i estavellava la pilota al travesser d’un porter local venut.

Els primes quaranta-cinc minuts transcorregueren entre ensurt i ensurt; però es que d’ensurt en ensurt vàrem continuar fins el minut 67 en què el Castellar aconseguia el segon gol amb els mateixos protagonistes i la mateixa escena que el primer: treu una falta William i torna a pentinar Mateos, si bé és cert que aquesta vegada des de la mateixa línea de porta una pilota que semblava condemnada a sortir a fora. Un gol de mèrit i, sobretot, un gol que no feia justícia al que anava succeint damunt del terreny de joc, però que és la llei del futbol. Tots érem prou conscients que aquell resultat no era definitiu. Tant és així que al minut 76, una vegada més Barragán, es torna a inventar una acrobàcia inversemblant per enviar a còrner una pilota xutada per Uri amb una intencionalitat letal. Amb un equip visitant posant setge a la porteria local i, en una jugada aïllada, l’hàbil jugador castellarenc Cebrià, veu avançat el porter i encerta a fer-li passar la pilota pel seu damunt fins a clavar-se tediosament dins de la porta de Marc. Fou aleshores, i fins aleshores, que el públic castellarenc va començar a respirar tanquil, bo i donant valor a uns tres punts que pràcticament deixen salvada la categoria. Tot i això, quan passaven 4 minuts del temps reglamentat, una indecisió de Marc en la seva sortida, facilita que Aitor Tresserres fes pujar el quart gol al marcador. Un resultat que si bé no reflexa amb fidelitat el que vam poder veure, sí que permet retornar-nos algun d’aquells punts que algun dia vam deixar escapolir sense mereixer-ho. Una cosa per l’altra…

Demà diumenge al Pepín Valls

Castellar – Gironella

Demà el Castellar torna a tenir compromís als seu camp davant del Gironella. El partit es preveu molt complicat ja que el Gironella ocupa el lideratge del grup. L’atzar ha volgut que enguany siguin dos equips del Berguedà els que estiguin més ben posicionats per obtenir les dues places que donen lloc a l’ascens i a la promoció, però el mateix atzar ha volgut que sigui el Castellar qui actuï de jutge al enfrontar-se de manera consecutiva als dos equips en pugna esportiva. De moment, els homes de Manolo García els han pres els punts en litigi, tant en la seva visita a Gironella com la visita que va retre’ns l’Avià a casa nostra. Tan de bo la setmana vinent poguéssim parlar de que els hi hem pres tots…

Deixa un comentari