c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Parets 4 – UE Castellar 1

Al Castellar li van sobrar vuitanta-vuit minuts i quaranta segons per arrencar un punt al conjunt local.

O dit d’altra manera, al minut i vint de l’inici de partit un greu error de la defensa castellarenca va permetre que el jugador local, Hamsa, fes pujar el primer dels quatre gols local als seu casiller. L’equip del Parets va sortir a “matar tot el que es gras” i va sortir-se amb la seva, tant és així que tret d’una excel·lent passada de William a Argemí que no hi arriba a la rematada al minut 7 i un gol anul·lat a Alavedra al 20, els homes de Manolo García no van inquietar per res la porta defensada per Javi. Els jugadors del Parets, en canvi, va jugar les seves cartes a la perfecció i al minut 14 el jugador Cuadros veia com un encertat Barragán li desballestava una gran ocasió de gol en rebutjar-li un xut sec i dur a boca de canó. Només hagué de passar però, un minut just per què el mateix jugador, tot oferint-nos un detall d’intel·ligència futbolística i en veient a Barragán avançat, enviés, des de gairebé el mig de camp, una pilota al fons de la xarxa. Amb el dos a zero a favor als quinze minuts i amb un públic (el públic de Parets!) bolcat amb l’equip, el Castellar va anar caient en els mateixos defectes que la setmana anterior davant del Joventut 25 de setembre. Abans els descans però, encara vam haver de veure com el jugador Pablo podria haver fet encara molt més gran l’esvoranc primer amb un xut que va sortir fregant el pal dret de la porta de Barragán i la segona amb un altre xut a mitja altura que feu lluir al porter del Castellar per evitar el que ja començava a flairar-se com inevitable.

A la represa el panorama no va canviar gaire. Entre els presents començava a córrer la brama que si el Parets hagués jugat tota la temporada de la mateixa manera, potser en aquests moments li disputaria un lloc al Gironella o l’Avià, fins i tot hom va atrevir-se a comparar-lo amb el joc que havia desplegat, el dia abans, l’Espanyol davant del seu etern rival, el Barça, a qui no li va fer cap favor en no deixar-lo passar de l’empat en la seva visita a Cornellà i que pot tenir conseqüències de cara al final de la Lliga. Com que no sé qui va inventar allò del gosset famolenc i les puces, afegiré que també va complir-se en aquest cas que ens ocupa. Als set minuts de la segona part una pilota rebota a la cara del davanter Cuadros, aquest cau estabornit a terra, però la pilota acaba al fons de la porta. Enmig d’aquest desconcert tant ben orquestrat, tres minuts més tard Alberto engaltava un altre xut a mitja altura que agafava a Barragán a contrapeu i no podia fer res per evitar el quart gol de la sèrie. A partir d’aquest moment, el conjunt local va fer-se enrera cosa que va aprofitar el Castellar per dues coses prou significatives: la primera efectuar els cinc canvis de rigor ja que perdut per perdut dóna oportunitat a tots els homes que t’has emportat i segona, donar entrada a Riqui Durán que als 30 segons de trepitjar herba ens va permetre treure el “tortell”, en un gol propi de davanter centre que s’anticipa a tothom.

En resum, doncs, partit per oblidar i que esdevé força atípic enguany en què els homes de Manolo Garcia han desenvolupat un futbol molt més florit a terreny visitant que no pas al “Pepín Valls”.

Busqueta Carné

Deixa un comentari