c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Josep M. Gené 0 – UE Castellar 1

Prodigiosa mà Barragán i miraculós gol de William.


Alineacions
JM Gené: Miquel, Paretas, Cheik, Malik, Viz, Jonathan (Àlex), Williams, Pepo (Yasu) (Dani), Aniol, Eric (Oriol) i Aiham.

Castellar: Barragán, Silvestre, Modesto, Mateos, Sabalete, Albert Lluís, Pau Raya (Toni Gómez), Arcadi Cebrià (Catalán), William (Benji), Alavedra (Pau Duran) i Argemí (Aitor).

Àrbitre: Senyor Àngel Fernández del Col·legi de Barcelona, va tenir una actuación correcta. Van veure targetra groga els jugador local Pepo i els visitants Albert, Toni i Modesto en dues ocasions pel que fou expulsat. Van mostrar targeta vermella als jugador barceloní Aniol i el castellarenc Sabalete.

Gol: William (m 83) 0-1.

Prodigiosa mà Barragán i miraculós gol de William

El Castellar va sortir a la gespa del Municipal Can Rosés de Rubí conscient de que cremava la penúltima possibilitat d’assolir els 45 punts de què parlem en el decurs de tota la temporada. I ho va fer bo i sabent que davant tenia un rival a qui només li servia la victòria per tal de mantenir una mica viva l’esperança de salvació. Una salvació que en cas de victòria local haguera estat a tocar donat que van perdre contrapronòstic els seus rivals més pròxims en la taula classificatòria.

Tal i com era d’esperar, l’equip del Josep M. Gené va jugar com sempre sol fer-ho, amb un futbol tècnic i de bon veure, però que a aquestes alçades de temporada cal resoldre més davant de porta. Tot i això, una de les claus importants de l’encontre cal buscar-la en l’expulsió del davanter centre local, cosa que en teoria hauria hagut de permetre que els homes de Manolo García poguessin jugar amb molta més tranquil·litat del que ho varen fer. No cal dir que tot i la inferioritat numèrica, el domini territorial va correspondre al conjunt barceloní. A mesura que avançaven els minuts el partit va perdre intensitat i brillantor, fins al punt que alguns dels presents (de manera molt especial els seguidors del Castellar), començaven a donar per bo el resultat. Tot i això, als darrers vint minuts es va encendres la metxa dels plens, Modesto va veure la segona targeta groga, a deu minuts del final Sabalete provocava un clar penal que comportava la seva expulsió. Amb nou homes contra deu, el millor encara estava per arribar: la pena màxima era aturada per Barragán (tal i com va fer a Gironella) i un gol de William dos minuts més tard, posaven gairebé punt i final a una temporada marcada per un excés de concessions i molt poc lineal.

En resum, doncs, un partit que no passarà als annals de la història futbolística de casa nostra, si bé és cert que és important en tant que certifica una permanència que fa setmanes hauria d’haver estat tancada, a la vegada que posa una nota curiosa i anecdòtica entre aquests dos clubs: en els quatre enfrontaments directes que hem tingut els dos equips s’han donat quatre resultats diferents, dues victòries com a locals una per a cada equip, un empat i una victòria com a visitant del Castellar.

Busqueta Carner

Deixa un comentari