c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Que no pari la ratxa!

Lliçà d’Amunt, 0 – Castellar, 4

Contundent i incontestable victòria del Castellar davant d’un rival jove.

Lliçà d’Amunt: Iván, Eudald, Marc, Raül , Pol (Oli), Santi, Dayán ( Jaume), Àlex. Christian, Víctor i Samu (Aldo).

Castellar: Barragán, Iñaki (Guerrero), Enric Raya, Silvestre, Puntí, Mayoral (Tresserras), Juanito, Argemí (William), David Moreno, Iván Gallardo (Sabalete) i Pozo (Brullet).

Àrbitre: Senyor Manuel García del col·legi del Maresme. Va tenir una actuació correcta en un partit que gairebé era impossible fer-ho malament. Van veure targeta groga els jugadors locals Raül, Santi, Samu i Marc en dues ocasions pel que fou expulsat i el visitant Juanito.

Gols: Aitor Pozo (m 6) 0-1; Juanito (m 73) 0-2; William (m 80) 0-3 i Enric Raya (m 91) 0-4.

Bo i traient faves d’olla…

Contundent i incontestable victòria del Castellar davant d’un rival jove i que va deixar jugar a futbol. El Castellar va continuar davant del Lliçà la seva recuperació després del pitjor inici de temporada que hom li recorda. I ho va fer davant d’un conegut rival amb qui tenen com a principal premissa fer-se la guitza esportiva temporada rere temporada.

El partit va començar amb “bon peu”, cosa que tractant-se del futbol ja és una cosa important, donant que als cinc minuts de partit, Aitor Pozo, no desaprofita una pentinada enrere d’Argemí per posar la bimba fora de l’abast del porter local Iván. Aquest gol lluny de fer recular els homes de Quico Díaz encara els va donar més ales per continuar l’assetjament a l’àrea local. Així, doncs, fins a la fi dels primers quaranta-cinc minuts vam comptabilitzar fins a quatre ocasions clares per augmentar la diferència: essent-ne Moreno i Juanito els principals protagonistes d’aquestes oportunitats marrades.

Als dos minuts de la represa, altra volta; Moreno, va tenir una nova possibilitat de sentenciar el partit en un u contra u, que no va aconseguir materialitzar creiem que per un excés de confiança en veure el porter pràcticament batut… i com resa el tòpic futbolístic “de qui perdona acaba perdent”, en una jugada aïllada a la sortida d’un córner molt tancat el jugador local Pol es troba una pilota per sorpresa i lliure de marca i amb tota la porta per ell sol, no atina a picar-la amb la suficient astúcia com per batre un Barragán que poca cosa haguera pogut fer per evitar el gol de l’empat. Fou l’única ocasió clamorosament clara de què va gaudir l’equip lliçanenc. A partir d’aquest ensurt, la turbina castellarenca va tornar a pujar de revolucions. Al minut 62 Iván Gallardo estavella una pilota al pal després de ser desviada, lleugerament, pel porter; dos minuts més tard a Moreno no li surt un globus que intentava fer-li al porter local Iván; quatre minuts més tard, una jugada gairebé calcada a l’anterior amb els mateixos protagonistes torna a ser favorable Iván que es val de la seva alçada, per desballestar la jugada ofensiva del Castellar. Un minut més tard, Iván Gallardo envia una pilota arran de pal amb un xut ras i excessivament col·locat. Al minut 72, altra volta, Moreno li “regala” una nova pilota al porter local. Evidentment, es veia venir el gol de la tranquil·litat (tot i que no es pot dir mai blat, etcètera, etcètera…) Mancaven poc més de quinze minuts per la fi del partit, quan Juanito agafa una pilota a la frontal de l’àrea la creua a mitja altura sobre la sortida d’Iván i, aquesta vegada sí, acaba per hostatjar-se al fons de la porteria. Aquest gol esdevenia un premi al joc desenvolupat per l’equip castellarenc i, a la vegada, permetia agafar aire, als homes que hi posaren tota la seva sapiència futbolística que no va donar fruits fins aquell moment. Aleshores, un conjunt visitant relaxat i un equip local amb un home menys (per doble targeta del central, Marc) continuà el seu joc, mercès al qual poguérem gaudir encara d’un nou gol de jugada personal de William a manca de 10 minuts i d’un darrer d’Enric Raya quan ja passava un minut del temps reglamentat.

En resum, doncs, si hom no pot objectar res en descàrrec dels mals resultats obtinguts als primers compassos de la temporada, tampoc es pot objectar als bons de què hem gaudit en aquests darrers tres partits.

Deixa un comentari