c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE Castellar (1) – Taradell (2)

Una milloria sense premiUECASTELLAR: Barragán, Iñaki, Moreno, Guerrero (Toni Gómez), Puntí, Silvestre (Arcadi), Enric Raya, Aitor Tresserres (Marc Argemí), Moreno, Juanito, Alavedra(Ivan Gallardo) i Pozo(William).

TARADELL: Manel, Albac(Sala), Erra(Oliva), Cuenca, Quim (Serrat), Fredi, Canadell, Font, Guillem, Serra i Grífols(Torrents).

Àrbitre:David Ros (Barcelona). Va tenir una actuació força discreta, màxim tenint en compte que en la jugada clau del partit va fer-se l’orni en no assenyalar un clar penal sobre Juanito. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Iñaki, Guerrero i Aitor Tresserres i als visitants Cuenca, Quim i Grífols.

Gols:Grífols (min.20)0-1;Pozo (min.50)1-1;Font (min.92)1-2.

Abans de començar l’encontre es va fer un minut de silenci en memòria de l’àvia del jugador castellarenc Aitor Tresserres i del jugador Eduard Manchón que va venir a reforçar l’equip castellarenc diverses vegades quan aquest es trobava en el millor moment de la seva carrera dins del FC Barcelona.

De la primera part d’aquest partit, només podem destacar-ne dos fets prou significatius: el primer una jugada personal de Juanito en que la defensa li va treure la pilota just sobre la ratlla de gol i el segon una badada comunitària de tota la línia defensiva local que va permetre a Grífols batre a Barragán en l’única oportunitat de què va disposar l’equip osonenc en el decurs de tots els primers quaranta-cinc minuts.

A la segona però, la cosa va prendre un altre aire. Vam viure els millors moments de tota la temporada amb un atac i gol angoixant sobre la porta defensada per Manel. Tant es així que bastaren cinc minuts perquè una sensacional passada de Moreno desde el mig del camp va permetre que Pozo empatés un partit que s’havia tornat a posar panxa enlaire. Una vegade i altre els homes de Quico Díaz avançaven linies. Era sens dubte un Castellar pletóric, renovat i amb ganes de retornar la confiança que el seu públic sempre li ofereix. Quan mancava poc mes d’un quart d’hora per a la fi del partit , el davante Juanito, es desfà de dos defenses, i encara a Manel, quan un tercer defensa l’enganxa per darrera, fent-li un penal, dels anomenats de llibre. El linier es fa l’orni, l’arbitre tambè.

Quan passaven dos minuts de l’hora, un joc de despropòsits de la nostra defensa i un encert inextremis dels davanters osonencs els permet endur-se els tres punts cap a Taradell. Massa premi per tan poca feina.

En resum, dolorosa feina, però vist el vist ens fa albirar un futur molt millor.

Deixa un comentari