c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

D’un en un………..

Nou empat, ara amb el Canovelles. Sisena setmana sense perdre

Castellar , 1 – Canovelles, 1

Castellar: Rossell, Puntí, Guerrero, Silvestre, Sabalete, Enric Ranya, William Arango, David Moreno, Argemí (Mayora), Brullet (Pozo), Iván Gallardo (Barragán).

Canovelles: Edu, Isaac, Marc López, Zeus (Perea), Jesús (Alcántara), Esmos, Cristian, Miguel I, Parra (Miguel II), Alberto i Sabater.

Àrbitre: Senyor Sergio Juárez Plaza del col·legi de Terrassa. Va tenir una actuació correcta en un partit relativamente fácil de xiular. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Silvestre, Enric Raya i Iván Gallardo i vermella directa a William Argango. També va rebre una doble amonestación el jugador del Canovelles Cristian i, pel que fou expulsat.

Gols: Iván Gallardo (m 5) 1-0 i  (m 60) 1-1.

La trista suma del cargol

El Castellar va tornar a sumar el tercer empat consecutiu amb el mateix guarisme (un gol), una situació que, afortunadament i ajudats pels altres resultats que van donant-se en els altres partits, a hores d’ara, esdevé molt més preocupant que no pas dramàtica.

La cosa no podia començar més bé per als interessos del Castellar ja que als dos minuts Edu, veia com una pilota fregava el pal superior de la porta i tres minuts més tard, l’havia de treure del fons de la xarxa després d’una sensacional rematada en planxa amb el cap després d’una no menys sensacional centrada de William. Tot i el gol, els homes de Quico Díaz no van afluixar en el seu domini territorial i van crear tres ocasions de gol claríssimes la primera en un xut sec de Brullet que va anar guanyant alçada a mesura que s’acostava a porteria i va sortir fora per centímetres. A la mitja hora de joc una pilota morta es passeja sobre la línea de gol, entre les cames de davanters i defenses sense que ni uns ni altres fessin res per desviar la seva pròpia inèrcia i s’acabés perdent per la línea de fons. En aquests primers quaranta-cinc primers minuts el domini local fou total i abassegador, A tres minuts del final, el premi a aquesta insistència haguera pogut caure amb un gol dels anomenats “de la tranquil·litat donat que Edu, va treure una pilota enverinada que li havia enviat el lateral esquerra, Silvestre.

A la segona part el panorama va canviar totalment. El Canovelles va començar a mostrar les seves millors cartes a la vegada que començava a despullar al Castellar del seu vestit de gala. Poc a poc, va començar a dominar el centre del camp i amb ell el control del partit. Tant és així que des del minut 49 en què David Moreno, després de retallar a dos defenses xuta a porta, sense gaire convicció, una pilota que li treu el porter,  fins al minut 76 en què Moreno i Silvestre es fan nosa mútua per rematar a porta amb el porter batut, els homes de Quico Díaz no van inquietar la porta defensada per Edu. En aquests lapsus de temps (gairebé de trenta minuts) el Castellar en prou feines podia travessar la línia de mig camp amb certa intencionalitat. En aquest desori, potser hi va tenir una mica a veure que al minut 60 Miguel II, lliure de marca, enganxava al vol una pilota centrada des de la banda que feia impossible l’estirada del porter local, Rossell, que no podia fer altra cosa que contemplar com la pilota s’hostatjava amb contundència al fons de la porteria. Amb aquest gol l’equip visitant encara es va créixer més i va començar a prémer l’accelerador; per acabar-ho d’arrodonir una autoexpulsió de William (que va sorprendre a tothom donat que aquest jugador sempre s’ha caracteritzat per seu “fairplay”) encara els va donar més ales. Amb tot a partir del minut 80 el joc es tornà a anivellar i fins al minut 95, en què el senyor Juárez va decidir que ja n’hi havia prou, es van comptabilitzar tres ocasions de gol a l’area del Canovelles, dues de les quals molt ben resoltes pel seu porter, Edu: la primera en rebutjar amb els punys un xut que tot venint el carrera li va etzibar Aitor Pozo i la segona quan ja passaven quatre minuts del temps reglamentat i amb els mateixos jugadors com a protagonistes i en una jugada força similar, però que acabà en còrner. Un còrner que, encara va donar lloc a la darrera oportunitat en el postrer sospir en què Moreno, remata amb al cap una pilota que es mor per la banda, però que s’hi escapoleix a pocs centímetres del pal dret de la porteria visitant.

Volíem encetar el Cava del Centenari amb l’excusa d’una victòria i vam haver-lo d’encetar amb el pretext de què afortunadament ningú havia pres mal. Tot si val, que diuen…

Deixa un comentari