c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

El Llinars s’emporta 4 gols.

Bon partit i 3 punts!!!!!Aitor Pozo revulsiu a la segona part.

Castellar, 4 – Llinars, 1

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Enric Raya (Sabalete), Silvestre, Puntí, Mayoral, Juanito, Argemí, David Moreno (Aguilar), Brullet (Aitor Pozo) i Alavedra (William).

Llinars: Papel, Mancha, Iván, Forcada, Parra, Urbano, Masnou, Edgar (Víctor), Cabello, Sesé i Puchi (Fran).

Àrbitre: David Lizarde Torres del col·legi de Barcelona. Va tenir una actuació molt correcta. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Silvestre, Juanito i Alavedra i als visitants Parra, Edgar i Mancha en dues ocasions pel que fou expulsat.

Gols: Edgar (m 36) 0-1; Moreno de penal (m 50) 1-1; Argemí (m 51) 2-1; Moreno (m 80) 3-1 i Juanito (m 82) 4-1.

Una victòria per redreçar el rumb

En aquest partit li van sobrar els primers 45 minuts que, ni per una banda ni per l’altra aportaren res al món del futbol. Tant és així que en aquest període només apuntarem un error clamorós d’Enric Raya que a porta buida va enviar la pilota damunt del travesser i el gol d’Edgar a 10 minuts abans d’acabar la primera part que després de desfer-se de tres defenses posava en franquícia l’equip del Llinars.

A la represa però, les coses van prendre un altre tombant i vam veure un partit totalment nou. Així, doncs, al primer minut Juanito donava el primer avís en intentar col·locar una pilota pel damunt de Papel que va sortir fregant el pal superior de la porta per escassos centímetres. Quatre minuts més tard unes clares mans dins de l’àrea visitant foren castigades amb un penal que resolia Moreno per establir l’empat. Un empat que un minuts més tard trencava, Argemí, tot col·locant, amb el cap, la pilota lluny de l’abast de Papel, després d’una mil·limètrica centrada de Juanito. A partir d’aquest segon gol, el partit fou un atac i gol dels homes de Quico Díaz. Les jugades més clares per rendibilitzar aquesta eufòria ofensiva las van tenir Mayoral per partida doble i Juanito amb una altra jugada calcada a la que hem narrat abans. Després d’aquestes tres ocasions clares i per tal de no fer bo allò de “qui perdona acaba perdent”, el jove Aitor Pozo, per tenacitat i constància agafa una pilota gairebé sobre la línia de porteria i, sense pràcticament angle de xut, s’inventa una centrada que troba prest el cap de Moreno que poca cosa té que fer més que clavar-la suaument al fons de la xarxa. Com que el futbol té “flaixos” imprevisibles i no sempre escrits, semblava talment que els gols havien de tenir un caprici d’arribar de dos en dos; així doncs, un minut més tard (i tal com havia succeït en els dos primers) una centrada de William trobà el cap de Pozo que, a la vegada li cedia a Juanito que aconseguia batre per quarta vegada a Pepel. Era el premi just als tres errors que havien precedit a aquest davanter que sempre es buida damunt del terreny de joc.

En resum, doncs, merescuda victòria davant d’un rival que, a hores d’ara esdevé un contrincant directe dins la classificació i que esperem que a mesura que vagi avançant el campionat n’anem encalçant els que tenim una mica més amunt.

Deixa un comentari