c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Empat a Puigreig.

Oportunitat perduda al Berguedà.Sumem un punt però ens deixem dos…………….

Puig-reig, 1 – Castellar, 1

Puig-reig: Guillem, Cortizo, Carreras, Querol, Picado, Marc (Clarés), Dídac (Crisman), Rosell, Litus, Òscar i Ramon (Albert Freixes).

Castellar: Rosell, Puntí, Iñaki Guerrero, Silvestre, Sabalete, Enric Raya, Juanito, Argemí (Mayoral), Moreno, Brullet i Iván Gallardo (Aitor Pozo).

Àrbitre: Senyor Melcior Fabré del col·legi de l’Osona. El millor arbitratge que hem vista mb molt de temps. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Guillem i  Querol i als visitants Brullet i Silvestre. Va Mostar tarjeta vermella directa a Guerrero.

Gols: Ramon (m 7) 1-0 i Brullet de penal (m 50) 1-1.

De mica en mica s’omple la pica (sinó supura per les esquerdes)

El proppassat diumenge vam viure a Puig-reig un partit força digne, en què tots dos contendents hagueren pogut emportar-se els tres punts en litigi, donat que si bé és cert que els homes de Quico Díaz hi posaren el futbol, els jugadors locals van demostrar ser molt perillosos al contratac i sobretot en les jugades de pilota parada. Tant és així que, als set minuts de partit, Ramon aprofita un rebuig en curt de Rossell, d’una pilota que provenia d’una treta de falta, per establir l’1 a 0 que feia preveure mals auguris. Poc a poc el Castellar va començar a estirar les seves línies i  va procurar posar a prova el porter, Guillem, que no cal dir que va tenir una actuació excel·lent especialment en una jugada al minut 23 en què amb un u contra u guanya la partida al davanter Juanito, quan la parròquia visitant ja començava a fregar-se les mans per aplaudir un gol que no va arribar.  Dos minuts més tard, fou Moreno qui, lliure de marca i amb tota la porta per ell enviava amb el cap una pilota a tres metres del pal superior de la porta. A mitja hora de joc es produí però, la jugada més sorprenent del partit en què en poc menys de cinc metres de la porta i en dos d’espai vam poder comptabilitzar fins a sis intents de xuts “despropòsit”, en què ni defensors ni atacants van poder treure faves d’olla amb un final resolt per Guillem, en què, sorprès i venut, podia encalçar la pilota just sobre la línia de gol. Entretant, els jugadors locals, tant bon punt tenien oportunitat, llençaven pilotes endavant a la recerca del seu home més incisiu, Litus, a qui, afortunadament la defensa castellarenca va poder neutralitzar. Fins al a fi de la primera part, encara poguérem comptabilitzar dues jugades  prou destacables. Al manca de cinc minuts pels primeres quaranta-cinc, Juanito no arriba a una rematada franca i tres minuts més tard, Argemí, engalta un tret a una pilota que baixa molla que passa a escassos centímetres del pal esquerra de la porteria berguedana.

Un penal indiscutible als cinc minuts de la represa van permetre que el Castellar pogués entrar dins el partit en igualtat de condicions que el seu rival. Un gol que feia justícia al que havia succeït damunt del terreny de joc, però que gairebé se’n va a pastar fang, si deu minuts més tard, els davanters del Puig-reig haguessin sabut aprofitar una greu errada de marcatge de la defensa castellarenca, en un error que va encendre els ànims del quadre tècnic visitant que, en la present temporada, ha començat a entendre que s’han fet massa “regals” abans de Nadal. Al minut 27 Iván Gallardo no arriba a una pilota que hom li envià des del mig del camp per un metre escàs i que l’haguera pogut fer encarar porta amb certes garanties d’èxit donat que Guillem s’havia quedat a mitja sortida. Tres minuts més tard, Aitor Pozo, es planta sol davant del porter i li creua la pilota i aquesta, mansoia pren la direcció de gol, però en el darrer moment es desvia i surt arran de pal davant la desesperació del conjunt vallesà i el respir dels homes del berguedà. Dos minuts més tard, en un moviment compensatori i en una jugada calcada a l’anterior, Òscar fa just el contrari: aquesta vegada els sospirs i els respirs canvien de bàndol. Just al minut 90, l’àrbitre anul·la a instàncies del línier un gol que en principi havia donat com a vàlid i que haguera permès que els punts baixessin cap a Castellar… o potser no hagueren baixat, qui sap! I potser no hagueren baixat perquè quan el cronòmetre havia superar el minut 93, Òscar, estavellava una pilota al travesser després de treure de manera magistral una falta. Amb aquestes darreres anades i vingudes, l’àrbitre senyor Melcior Fabre (excel·lent) va donat per acabar un partit amb un resultat que ho satisfeia a tothom o no satisfeia ningú, però que al meu humil parer vull considerar de just, vist el vist sobre la gespa de Puig-reig.

Deixa un comentari