c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Tarda de festa.

L’árbitre no pot amb la UE Castellar. Bona entrada al Pepín Valls.

Castellar, 2 – Les Franqueses, 1

Castellar: Rosell, Iñaki Moreno, Enric Raya, Guerrero, Joel Puntí, Mayoral (Pozo), Juanito, Argemí, David Moreno (Aguilar), Brullet (Sabalete) i Alavedra (William).

Les Franqueses: Rubèn, Reduan (Bernat), Luis, Julián (Planas), Juan García, Romo (José), Alberí (Vizuete), Paes, Mora, David i Carlos.

Àrbitre: Sr. Jordi Berenguer. Va tenir una primera part acceptable i una segona part desastrosa i que va desesperar el públic local amb les seves decisions més que discutibles. Va veure targeta groga els jugadors locals Rossell, Iñaki Moreno, David Moreno, Brullet, William i Juanito per en dues ocasions pel que fou expulsat; també va mostrar targeta groga al segon entrenador local i vermella directa a Quico Díaz i, per què no fos dit, a dos minuts del final a Vizuete… i sobre l’hora va expulsar ( i a instàncies del linier!) a José.

Gols: Enric Raya (m 12) 1-0; Carlos (m 16) 1-1 i Juanito (m 45) 2-1.

Una gran festa del futbol castellarenc, deslluïda per un protagonista d’aquells que dient-ne les veritats en sols sortir escaldat.

El Castellar va aprofitar el darrer partit abans de les festes Nadalenques per presentar els seus equips de futbol base. Una munió de persones que feren goig de veure damunt del terreny de joc, si bé és cert que malauradament, en la seva immensa majoria, no s’involucren ni poc ni gens en el devenir de l’Entitat i que tantes vegades he apuntat des d’aquestes mateixes pàgines. També cal esmentar la presència, tot acompanyant les autoritats locals, del president de la Federació Catalana de Futbol senyor Jordi Casals. No és la primera vegada que el senyor Casals ens visita, però penso que es bo que ho faci ja que la seva proximitat (ara en un camp ara en un altre) esperona als que d’una manera o altra aboquen hores i hores per mantenir viu el futbol a aquests nivells.

El partit va començar amb un dominador clar i aquest no fou un altre que el Castellar. Al minut 8, vingué la primera jugada clara del partit, en què una centrada d’Alavedra es rematada per Moreno que troba l’obstacle dels punys del porter, Rubèn, que a la vegada, deixa la pilota morta a Argemí que sense pensar-ho, ni poc ni gens, engalta un xat que es rebutjat per un defensa a la mateixa línia de gol. Un minut més tard, els mateixos punys de Rubèn, envien una pilota còrner després d’una treta de falta de Brullet… i com no podia ser d’altra manera, a la tercera va anar la vençuda: una pilota centrada des de la línea de porta troba el cap d’Enric Raya que col·loca la pilota lluny de l’abast del porter visitant. Amb aquest gol, l’equip de Les Franqueses va començar a respirar, a agafar aire. Així, doncs, cinc minuts més tard el davanter esquerre Carlos, i en una jugada pràcticament calcada a l’anterior fa pujar el gol de l’empat al marcador. I és el mateix Carlos que, deu minuts més tard, a la sortida d’una falta, estavella una pilota en el travesser en una de les darreres jugades de perill que va crear l’equip visitant d’aquí al final del partit. Al minut 39, l’interior esquerra local, Brullet, en una jugada a pilota parada torna a fer alçar al públic castellarenc amb xut que passà a escassos centímetres del pal dret de la porteria de Rubèn. I en el darrer sospir de la primera part, Aitor Pozo centrà una pilota des de la línea pel tal que un inspirat Juanito la clavés al fons de la xarxa. Era un gol dels anomenats psicològics que a la fi hauria de ser el definitiu, però que sabíem que s’hauria de batallar amb tot per aconseguir-ho.

El que no sabíem però, és que tan bon punt el president de la Federació Catalana abandonés el camp per complir amb altres compromisos, el senyor Berenguer en començaria a fer de les seves a cor què vols. Com que he dit que no voldria parlar de l’actuació de l’àrbitre i molt menys amb un resultat favorable, em limitaré a apuntar tres detalls curiosos en un partit que no hi hagué absolutament res de res, va mostrar 6 targetes grogues als jugadors locals, va expulsar a Juanito amb una segona groga per entendre que havia tocat la pilota amb les mans. Els jugadors visitants van cometre la mateixa infracció fins a tres vegades sense cap targeta; va expulsar amb vermella directa a Quico Díaz i per netejar la seva conciència va mostrar a les acaballes del partit una targeta groga a un jugador visitant i va expulsar (davant la insistència del linier) al minut 90 a un jugador de Les Franqueses. Una anècdota il·lustrativa: en un moment de joc l’àrbitre va córrer com un esperitat a retirar una segona pilota que hi havia damunt del terreny de joc quan el més correcte és fer-la retirar per algú, donar compte al Delegat i descomptar el temps que calgui… un autèntic desgavell i despropòsit.

Pel que fa a la vessant esportiva de la segona part poc podem apuntar, tret d’un xut d’Alavedra al minut 71 que va perdre’s per damunt del travesser, un centre xut de Moreno, tres minuts més tard, que el mateix Alavedra no hi arriba per ben poc, una rematada a boca de canó de Paes que es perdé per la línia de fons i que haguera pogut significar l’empat a 8 minuts del final i una solemne marrada, al minut 89, de William que, després d’una gran centrada de Pozo, no va atinar a xutar amb prou picardia i va estavellar la bimba dues vegades consecutives al cos del porter. Afortunadament i després de gairebé 7 minuts de demanar l’hora vam poder fer cap cap a casa en una tarda gèlida de futbol i que només la incertesa del marcador ens permeté fer el cor for i resistir els 97 minuts que durà l’encontre.

Deixa un comentari