c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

El lider cau al Pepín Valls.

Senzillament  impressionant!!!!!!!!!

Castellar, 2 – Sant Llorenç de Terrassa, 1

Castellar: Barragán, Iñaki Moreno, Guerrero, Sabalete, Silvestre, Enric Raya, Juanito Martín, Argemí (Aitor Tresserras), David Moreno, Brullet (Aguilar) i Gallardo (Toni Gómez).

Sant Llorenç de Terrassa: Joan, Lobo, Carlos, Campuzano (Raluy), Gabri, Jona, Jordi (Òscar), Moscoso (Pau), Toni Corral (Fidelio), Dani Corral i Campano (Carlos S).

Àrbitre: Sr. Pau García Fuster del col·legi de Barcelona. Va tenir una actuació encertada i molt d’acord amb la correcció amb què va disputar-se l’encontre. Va mostrar targetes grogues algs jugadors locals Guerrero, Brullet, Argemí i Silvestre i als visitants Campuzano, Dani Corral i Gabri en dues ocasions pel que fou expulsat en el temps de descompte.

Gols: Jona (m 5) 0-1; Juanito (m 54) 1-1 i Argemí (m 70) 2-1.

Els millor del partit? Els dos fantàstics gols del Castellar!

El San Lorenzo va perdre el seu primer partit de la temporada davant d’un Castellar que no va entrar al partit fins als deu minuts de la segona part.

Quan als 5 minuts de partit, Jona, feia pujar el 0 a 1 al marcador, els afeccionats locals ens les prometíem molt magres, oimés en veient com havia estat aconseguit el gol, en què després d’una treta de falta directa la pilota rasa, aquesta, arriba a passar entre una munió de cames i després d’un joc de despropòsits acaba hostatjant-se al fons de la xarxa de la porteria defensada per Barragán. De la primera part destacarem poca cosa més que un poder ofensiu més aviat nul d’ambdós contendents tret d’una falta directa des de la frontal de l’àrea que Moreno envia fora a un parell de metres de l’escaire de la porta defensada per Joan.

A la represa l’equip local va sortir a mossegar una mica més, ben conscient del que s’hi jugava. Fruit d’aquesta ambició, als sis minuts de la segona part es va reclamar un penal sobre Juanito que si bé creiem que l’àrbitre va estar encertat en no concedir-lo vam veure un Castellar que, si més no, tornava a tenir sang a l’hora de buscar l’àrea egarenca. Tres minuts més tard vingué la jugada clau del partit: Iván Gallardo roba una pilota al mig del camp i li fa arribar una pilota franca a Juanito que amb quatre passes es planta davant de Joan a qui li col·loca la pilota lluny del seu abast. Un gol que tornava a posar el conjunt del Centenari en el partit, a la vegada que feia justícia al que estava esdevenint damunt del terreny de joc. Joaquin Peñalver lluny de conformar-se amb l’empat va començar a treure fitxa i donar entrada a uns homes de refresc un dels quals, Carlos, va protagonitzar les dues millors jugades ofensives del conjunt visitant, tot i que per uns moments va semblar que el San Lorenzo, ferit en els seu amor propi, començava a tornar a portar la regnes del partit, al minut 70, una excel·lent jugada portada per tota la davantera castellenca va trencar aquesta ixent dinàmica. Juanito es fa amb una pilota al mig del camp, fa una llarga centrada cap a la dreta cap a Iñaki Moreno que baixava per la banda i, aquest lateral, centra la pilota sense parar per facilitar que Marc Argemí fes pujar el segon gol al casiller local. D’aquí fins al final del partit, les millors ocasions van venir de les bótes castellarenques i sorgides d’homes com Juanito, Brullet, David Moreno i Aitor Tresserras, si bé és cert que no seria just treure mèrits als jugadors visitants que van estar a l’alçada que aquesta darrera mitja hora de partit requeria. La prova més fefaent del que estic redactant és que els 7 minuts de prolongació que va decretar l’àrbitre de l’encontre van fer-se eterns per a la parròquia local.

En resum, doncs, merescuda victòria del Castellar davant d’un equip tècnic i de gran qualitat, comandat per la banda per un vell conegut Joaquin Peñalver de qui els agraïts de memòria futbolística local li devem tant, per tan bones estones que ens va fer passar com a espectadors.

Deixa un comentari