c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Futbol és futbol.

Derrota del primer amb el Sabadell B

Sabadell, 1 – Castellar, 0

Sabadell: Albert, Marc. Cristian, Parra, Antonell (Mamadu), Marco (Miki), Bonamich (Jordi), Igor, Pinilla (Claudio), Eric (Toni) i Chica.

Castellar: Barragán, Iñaki Moreno, Puntí, Sivestre, Sabalete (Furri), Guerrero, Pozo, Raya, Moreno, Brullet i Alavedra (Albert Barragán).

Àrbitre: Senyor Òscar Méndez Egea del col·legi del Bages. Va tenir una actuació molt correcta, si bé és cert que tots dos conjunts li facilitaren molts les coses. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Cristian, Antonell, Bonamich i Igor i als visitants Puntí i Moreno.

Gol: Bonamich (m 70) 1-0.

No hem pres mal? Doncs, salut tinguem…

El Castellar ha perdut per la mínima davant d’un rival molt noble i ha deixat, altra volta en evidència, una de les flaques que arrossega tota la temporada el quadre castellarenc: la dificultat de resoldre davant de porta.

El partit disputat aquest matí a l’Olímpia de Sabadell ha tingut dues fases ben diferenciades; una primera part equilibrada en que s’han donat poques ocasions de perill en cap de les dues porteries i uns vint-i-cinc minuts finals d’abassegador domini visitant en què la pilota no ha volgut hostatjar-se a la porta molt ben defensada per Albert.

El primer avís del Castellar ha tingut lloc als tres minuts de joc en què Pozo ha fet lluir per primera vegada al porter local amb un xut sec i a mitja altura. Tot i això, la jugada més clara de la primera part, s’ha esdevingut a l’àrea dels homes de Quico Díaz (tot i que avui s’ho ha hagut de mirar des de la banda) en què una “melée” de xuts i contraxut ha trobat l’encert de Barragán per desballestar-la. Arran de la mitja hora de joc, una magistral treta de falta de Chica ha passat fregant el pal superior de la porteria del mateix Barragán que poca cosa més ha pogut fer que veure-la passar. Dos minuts més tard una jugada molt similar, però no pas de pilota parada, ha tingut els mateixos dos protagonistes si bé, en aquesta ocasió, Barragán ha hagut de valer-se dels punys per rebutjar la bimba donada la duresa del xut. En els darrers compassos del primer període, el Castellar ha anat espolsant-se el discret domini sabadellenc i tingut les dues millors ocasions del matí al seu favor: en primer lloc una rematada d’Albert Barragán amb el cap que ha sortit fora a l’esquerra del porter local i la segona amb un xut de Pozo que encarant Albert en un u contra u ha creuat excessivament la pilota i s’ha escapolit d’una manera mansoia arran mateix del pal dret de la porta del Sabadell.

A la segona part, l’encontre ha entrat en una dinàmica força avorrida i que feia presagiar un tòpic recurrent en el món del futbol: si algú era capaç de perforar la porta contrària s’enduria els tres punts en litigi, tal i com, en definitiva, així ha estat. No seré pas gens agosarat si afirmo que del minut quaranta-sis fins al setanta, poca cosa puc esmentar. Just a manca de vint minuts per l’acabament però, el partit ha entrar en una dinàmica ben diferent. Una bona centrada des de la banda, agafa descol·locada i d’esquena la defensa castellarenca i, Bonamich aprofita per posar la pilota lluny de l’abast de Barragán per establir el resultat que a la fi esdevindria definitiu.

A partit d’aquell moment, i tal com sol passar en moltes ocasions, tothom a córrer. Un minut més tard Brullet prova sort amb un xut des de la frontal de l’àrea que surt lleugerament desviat. Encara no recuperats d’aquesta jugada Albert Barragán envia alt una pilota que tenia força franca per xutar amb condicions. Al minut 76, i en la darrera ocasió de perill sabadellenca, Juanlu Barragán guanya la partida a Igor en un u contra que haguera estat la sentència definitiva. Dos minuts més tard, Silvestre pica amb el cap una pilota enverinada a la qual respon Albert amb una intervenció de “manual”. Mancaven 5 minuts per la fi de l’encontre quan Aitor Pozo pentina una pilota provinent d’un còrner que es topa, altra volta, amb l’encert del porter local; encert que dos minuts més tard torna a tenir en una jugada calcada a l’anterior i  que, aquesta vegada té com a protagonista ofensiu a Puntí. Els afeccionats locals comencen a demanar la hora amb insistència; oimés, quan al minut 91 la pilota es passeja morta sobre la línea de gol local i que en un joc de despropòsits encadenats en què ni defensors ni davanter arriben a desviar-ne la trajectòria ni cap a un costat ni cap a l’altre.

En resum, doncs, partit jugat amb exquisida esportivitat en què s’ha passat de donar per bo l’empat a trobar totalment injust el resultat final, però que fa molt bo allò de “futbol és futbol” i “mal no prenguem”.

Deixa un comentari