c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Comencem a somiar nois!!!

Nous gols al partit.

Castellar, 5 – Oar Vic, 4

Castellar: Rosell, Iñaki Moreno, Silvestre, Sabalete, Puntí (Aguilar), Enric Raya, Juanito (William Arango), Argemí (Guerrero), Iván Gallardo, Brullet (Toni Gómez) i Marc Alavedra.

OAR Vic: Coro, Cuenca (Nil), Casellas (Cano), Molas, Vergès. Adrià, Heribert, Balcells (Gallifa), Gabri (Edu),  Marcel i Pol (Patal).

Àrbitre: Sr. Manuel García del Col·legi del Maresme.Va tenir una actuació correcta. Va mostrar targeta groga als jugadors locals Gallardo, Sabalete i Iñaki Moreno en dues ocasions pel que fou expulsat i als visitants Cuenca, Gallifa i Partal …. També van veure targeta groga els entrenadors d’ambdós equips i el delegat castellarenc, Colón.

Gols: Pol (m 1) 0-1; Enric Raya (m 7) 1-1; Heribert (m 19) 1-2; Marc Alavedra (m 25) 2-2; Alavedra (m 54) 3-2; Gabri (m 64) 3-3; Iván Gallardo (m 66) 4-3; Vergès (m 68) 4-4 i Juanito Martín (m 92) 5-4.

Per a cors a prova de bombes!

Aquesta ressenya és una de les més complicades de fer de la present temporada. I és difícil per què hem estat testimonis d’un partit estrany en què no se sap ben bé, si els dos equips han estat molt bons o molt dolents. Un partit en què ambdós contendents han perdut el mig del camp i la bona feina feta per uns, era trinxada pels altres.

Al primer minut del partit Pol feia pujar el primer gol visitant en xutar una pilota tèbia que Rossell no podia aturar. Sis minuts més tard, en una pilota bombejada sobre l’àrea osonenca, permet que Enric Raya la colpegi amb el cap en direcció a porta i, aquesta, acabi encaminant-se fins al fons de la xarxa sense que ni els defensors puguin fer res per treure-la, ni els atacants la facin entrar amb més ímpetu. Amb l’empat a un gol, els homes de Quico Díaz, han començat a fer-se amb les regnes del partit. Tres minuts més tard, un xut de Sabalete és rebujat pel porter Coro, en una de les seves úniques intervencions importants del partit. Bo i seguint aquesta tònica, al minut 15, una centrada magistral d’Alavedra es buscada per Iván Gallardo que només la pot pentinar una mica amb “la cresta” per enviar-la per damunt del travesser. Al minut 19 i quan millor jugava el conjunt local, Heribert aprofita la indecisió de la defensa local per fer pujar el segon gol al casiller visitant. Una vegada més, els fantasmes de l’infortuni de la present temporada començaven a prendre vida al “Pepín Valls”. Al minut 25, Alavedra tornava a posar les coses al seu lloc en aprofitar una rebutjada en curt del porter visitant i deixar-li als peus una pilota franca que el davanter esquerra no desaprofità. Fins a la fi del primer període, poca cosa més tenim a ressenyar tret d’una jugada en què, Coro, li furta una pilota a Silvestre sobre la línea de gol i una altra en què Juanito s’entreté massa davant del mateix Coro quan tenia la possibilitat de deixar-lo enrere i encarar       “barraca” tot sol                                                                                   .                               Pocs dels que estàvem allí podíem arribar a sospitat el que ens quedava per veure a la segona part. Al minut 54, Alavedra s’aprofita d’un greu error defensiu per avançar per primera vegada al conjunt local amb un gol que feia justícia al que estava esdevenint-se damunt del terreny de joc. Dos minuts més tard, Enric Raya, evita el que haguera estat la tercera igualada del matí en treure una pilota sobre la mateixa línea de gol. Tot i això, al minut 64 Gabri empalma un xut des de fora l’àrea que fa impossible l’estirada del porter Rossell en el que gosem de qualificar el millor gol dels nou que es van poder veure diumenge al matí: un empat a tres que no convencia ni a uns ni a altres. Afortunadament, només treure del mig del campBrullet centra sobre l’àrea una pilota que Iván Gallardo desvià uns centímetres per despistar al porter osonenc. És segur que la parròquia local haguera signat aquest resultat sense pensar-s’ho pas gaire. Oimés quan al minut 68, els homes de Quico Díaz són castigats amb una falta a la mateixa línea frontal de l’àrea, una falta que es rebutjada amb els punys per Rossell que deixa una pilota masoia als peus de Vergès que poca cosa té que fer més que empènyer-la al fons de la porta. Amb aquest empat a quatre gols i amb vint minuts pel davant res era impossible o, millor dit, tot era possible. Tot i això, els més ferits en els seu amor propi havien de ser els jugadors locals, donat que s’havien posat en franquícia en els moments decisius i havien deixat escapolir un resultat sense oposar resistència. I amb un parell de jugades trenades pels jugadors locals d’aquelles d’”ais i uis” i pilotes que no volen entrar, es va arribar al minut 92, en què Aguilar treu una falta des d’uns 35 metres i envia una pilota a l’olla que troba la inspiració de Juanito que toca la bola el justet com per descol·locar el porter Coro, en un gol que feia justícia a un partit boig d’aquells que passen a la història més pel caprici del resultat més que no pas per l’esdevingut damunt de la gespa castellarenca.

En resum, doncs, resultat que cal considerar-lo just pel fet que els tres punts hagin caigut de la banda del que ha fet més mèrits, però  que, de totes totes, ens podiem haver estalviat tants i tants gols i tant de patiment.

Deixa un comentari