c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Do not stop= no pareu!!!

Taradell, 0 – Castellar, 1

Taradell: Ochoa, Morcillo, Erra, Cuenca, Quim (Edu), Fredi, Canadell, Font, Torrents, Guillem i Serra.

Castellar: Rossell, Joel Puntí, Guerrero, Silvestre, Sabalete, Enric Raya, Juanito Martín, Argemí (Toni Gómez), Brullet (Jordi Aguilar) i Gallardo (Aitor Pozo), Alavedra.

Àrbitre: Sr. José Antonio Ruano López del col·legi de Barcelona, va tenir una actuació que podem qualificar de no gaire bona, donat que va deixar jugar amb excessiva contundència al conjunt local. Va mostrar targeta groga al jugador locals Fredi i Morcillo i als visitants Guerrero, Juanito i Alavedra en dues ocasions pel que fou expulsat.

Gol: Marc Argemí (m 37) 0-1.

Mirant enlaire!

El Castellar va obtenir un gran resultat en un dels camps més difícils de la categoria, a la vegada que complia el cicle de tornar els quatre resultats tan nefastos (als quatre equips que els hi van inflingir) amb què va començar la temporada i ha superat, clarament, els quatre rivals que el van deixar clavat a la cua de la classificació amb zero punts de dotze possibles.

Tot i no esdevenir un partit brillant, sí que es pot dir que es va disputar amb molta empenta i jugat amb molt de tacte per ambdós conjunts cosa que va propiciar que fos un partit força travat en què els porters, pràcticament no tinguessin gaire protagonisme.

Al minut 4 de partit Juanito avisava amb un xut des de fora de l’àrea que es perdia per damunt de la porteria defensada per Ochoa. I no fou fins un quart d’hora més tard que Argemí amb un cop de cap dur enviava la pilota sobre la porta osonenca, obligant al porter local a lluir-se per primera vegada. L’equip del Taradell però, no es quedava enrera i el seu màxim assetjament sobre la porta defensada per Rossell tenien lloc des de la línea de còrner que, sigui dit de passada, van treure’n un munt durant la primera part. En aquesta primer període, la jugada més clara del conjunt propietari del camp, tingué lloc als vint-i-cinc minuts de partit en què Joel Puntí, es va clavar i li va treure una pilota neta a Guillem que avançava sol cap a porta. Tres minuts més tard, era Iván Gallardo el que protagonitza una jugada similar a l’esmentada anteriorment a l’altra àrea amb rebutjada del porter en darrera instància inclosa. Al minut 35, un xut sec des de fora l’àrea de Silvestre sorprèn tothom en constatar com la pilota es perd a escassos centímetres del pal esquerra de la porteria defensada per Ochoa; aquesta jugada fou el preludi del que dos minuts més tard tindria lloc, amb el gol d’Argemí que engalta una pilota rebutjada (possiblement amb la mà) per un defensor i que acaba al fons de la xarxa osonenca. Dos minuts més tard, una altra gran intervenció d’Ochoa va enviar a còrner un centre xut de Brullet que, en principi semblava innocent. Sense grans coses més a destacar va acabar-se aquest primer període.

Tal i com era de preveure, a la segona part, l’equip local va sortir a dir-hi la seva i va passar a dominar la situació, tot i que d’una manera més territorial que no pas efectiva. Així doncs, tret d’un cop de cap d’Enric Raya al minut 59 de partit, poca cosa hi hagué més de cara a augmentar l’avantatge castellarenc i, en canvi, sí que cal esmentar un parell de grans intervencions de Rossell i un xut massa creuat de Torrents que hagueren pogut canviar el signe del partit. Així, doncs, una defensa numantina i una lliçó ben apresa d’altres ocasions permeteren que el homes de Quico Díaz tornessin amb tres punts que fan de bon agrair de cara l’objectiu de fer-se un lloc còmode dins la taula classificatòria.

Deixa un comentari