c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Ja anem segons!!!!

Final intens amb alegria.

Castellar, 2 – Sallent, 1

Castellar: Rossell, Joel Puntí (Moreno), Guerrero, Silvestre, Carles Sabalete, Enric Raya, Juanito, Iván Gallardo (Mayoral), Marc Argemí (Jordi Aguilar), Brullet (Toni Gómez) i Aitor Pozo.

Sallent: Àlex , Adri (Josep Maria), Alfredo, Da Silva, Quintana, Boltor, Isaac (Àlex II), Dani, Sergio (Oriol), Batanero i Cristian.

Àrbitre: Señor Pol Roig Portell. No va tenir una bona actuació. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Guerrero, Aregmí, Gallardo, Juanito i Silvestre en dues ocacions (pel que fou expulsat) i als visitants Alfredo i en el temps de descompte va mostrar la segona  tarjeta a Quintana Da Silva i Cristian cosa que els obligà a abandonar el terreny de joc.

Gols: Sergio (m 22), 0-1; Enric Raya (m 65) 1-1 i Juanito (m 91 de penal) 2-1.

Altra vegada: cors a prova de bombes!

Abans de començar l’encontre es va guardar un emotiu minut de silenci en memòria de Jaume Simon Carreras que va defensar la porta castellarenca als finals dels anys cinquanta i gairebé tots els seixanta, a la vegada que fou també entrenador del futbol base i President de l’Entitat.

El Castellar va aconseguir la sisena victòria consecutiva davant d’un equips que com tots els que l’han antecedit no li ho van posar pas gaire fàcil. I encara en va ser menys de fàcil quan després de tres ocasions clares de posar favorable el marcador per als locals, una jugada molt intel·ligent i ben trenada per l’equip del Bages, permetia a Sergio posar en avantatge el seu equip. El Sallent, amb aquest resultat va tancar les seves línies cosa que va permetre als homes de Quico Díaz començar a prémer l’accelerador, però sense gens d’encert en els darrers metres. Així, doncs, amb una pilota d’Aitor Pozo que es va perdre arran de pal, amb una excel·lent aturada de Rossell i amb un possible penal no assenyalat sobre Juanito, s’arribava a la fi dels primers quaranta-cinc minuts, bo i sabent que a la represa s’havia de greixar la maquinària castellarenca car ja sabem com les sol gastar l’equip del Sallent en les seves visites al “Pepín Valls”.

Dit i fet, a la segona part un Castellar, ferit en el seu amor propi pel resultat i per haver de saltar a la gespa amb només deu homes per expulsió al minut 35 de Silvestre per doble amonestació, havia de donar el millor que porta a dins. Als dos minuts justos de la represa, Juanito envia una vaselina enverinada que li atura el porter en darrera instància. Quatre minuts més tard, els homes de Quico Díaz, reclamen un segon penal fet sobre la persona d’Iván Gallardo; encara no ben refets de la protesta una pilota morta cau als peus de Sabalete que, sorprenent a uns i altres envia la pilota al lloc més difícil: a fora. Al minut 61 és Juanito el que acaba perdonant en xutar desviar, amb el porter venut, una bimba que havia baixat ell mateix des del mig del camp. Definitivament, pintaven magres, oimés quan tres minuts més tard Iván Gallardo gairebé sense angle xuta a rebentar i fa “volar” al porter per enviar a córner una pilota que anava a l’esquadra.

Quan la gent començava a posar-se dreta, neguitosa; quan començava a sospitar que no hi havia res a fer, va caure sobre el “Pepín Valls”, l’estoc de la justícia. Brullet va treure un córner que trobava el cap d’Enric Raya, que amb tota la contundència del món posava la pilota fora de l’abast d’Àlex. Un gol que feia justícia al que havíem vist sobre el terreny de joc, però que podia haver quedat en no-res a no ser per dues atinades intervencions del nostre porter Rossell, la segona de les quals va interceptar fins a tres vegades consecutives els xuts a boca de canó dels jugadors sallentins. La gent estava dividida: els uns en volien més i els altres signaven l’empat. Just al minut 90, el davanter Cristian marrava de manera clamorosa un gol que haguera desfet l’empat i que haguera estat força injust vist el vist damunt del camp. El millor però, encara estava per venir: al minut 92 l’àrbitre sanciona amb penal unes claríssimes mans d’un defensor del Sallent. Juanito fou l’encarregar d’executar, amb encert, la pena màxima en uns moments en què fins i tot alguns afeccionats locals s’hi van girar d’esquena per no veure-ho.

El senyor Roig Portell s’ho devia passar tant bé, que encara va obsequiar-nos amb 7 minuts “extres”… quin patir, Mare de Déu de l’empenta!

Deixa un comentari