c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Derrota al minut 90.

S’acaba una bona ratxa.

Can Trias, 2 – Castellar, 1

Can Trias: Capó, Carlos, Malick, López, Dani, Mora (Mármol), Luis (Chiva), Ezequiel (Ricard), Hassen, Manolo (Juanfran) i Cristian.

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Albert Lluís. Silvestre, Sabalete, Raya, Aitor Pozo, Argemí, Juanito, Brullet i Marc Alavedra (Iván Gallardo).

Àrbitre: Senyor Àlex Gómez Meneses del col·legi de Barcelona . Va tenir una bona actuació. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Capó i Carlos i als visitants Silvestre, Juanito i Brullet. Va expulsar amb vermella directa al porter local Capó.

Gols: Cristian (m 36) 1-0; Juanito (m 51) 1-1 i Hassen (m 90) 2-1.

Victòria de la fe

El Can Trias va guanyar el partit disputat el passat dissabte a la tarda a Viladecavalls, perquè va creure en la victòria, cosa que els homes del Castellar no van saber fer. Aquest enunciat fa bo el fet que de sis encontres que hem disputat davant d’aquest equip n’hem empatat quatre i n’hem perdut dos: com per fer-s’ho mirar…

Tot i això, els homes de Quico Díaz van disposar de les dues primers pilotes de gol del partit, la primera a peus d’Alavedra al minut 8, en què entre Capó li va guanyar un u contra al davanter castellarenc Alavedra, mentre que la segona (que es va fer esperar) amb un cop de cap molt col·locat d’Enric Raya que es va perdre arran de pal. Al minut 30, Rossell es converteix en protagonista en aturar un penal al davanter Manolo. Tot i això, l’equip local en comptes d’arronsar-se per aquest error va començar a posar setge a la porteria castellarenca. Tant és així que al minut 36, Cristian feia pujar el primer gol de la tarda al casiller del Can Trias, després d’aprofitar hàbilment una jugada en que els jugadors visitants “s’encantaren” en reclamar una presumpta falta sobre un dels seus jugadors. Amb aquest gol a favor el joc encara va asserenar-se molt més del que ja ho estava i no fou fins el darrer minut de la primera part que, altra volta, Rossell aconseguia evitar el que haguera pogut significar la sentència definitiva amb un xut a boca de canó de Hassen.

Els primers vint minuts de la segona part, foren de domini castellarenc que poc a poc s’anava fent amo del joc. Així, doncs, al minut 47 un xut sec des de fora de l’àrea de Marc Argemí es perd per la línea de fons arran del pal i quatre minuts més tard, Juanito, en una jugada pràcticament calcada enganxa una pilota que acaba hostatjant-se al fons de la xarxa davant la mirada atònita de tota la línea defensiva del Can Trias. Era el gol que havia d’obrir un camí que, en cap moment, es va presumir que seria fàcil. Amb l’expulsió del porter Capó, al Castellar se li presentava una bona ocasió de matar el partit al seu favor: i no fou així sinó el contrari. Els homes de Paco Recio van començar d’espolsar-se el discret domini foraster i perdre la por, tot i jugar amb un home menys. Al minut 66 un error en la sortida de Rossell haguera pogut accelerar l’agonia del Castellar a no ser que la pilota va sortir a fora càndidament arran de pal. Quatre minuts més tard, però el mateix Rossell aconsegueix treure-li dels peus una altra pilota a l’incisiu Hassen quan aquest avançava amb una gran velocitat cap a porta. Arribats aquí, amb un Can Trias cansat i un Castellar mancat d’idees, crec que tots els presents haguérem signat l’empat… i llàstima de no fer-ho! Just sobre el minut 90, una gran jugada individual de Hassen permetia que es pogués plantar sol davant de Rossell a qui va batre amb un xut creuat i impossible d’aturar. Aquest gols fou, sens dubte, un premi a l’esforç i un càstig a la resignació i l’esperar l’oportunitat en comptes de buscar-la.

En resum doncs, partit que com a partit, haguera hagut d’acabar en taules, però que va decantar-se al costat de qui més fe va dipositar en la victòria…

Deixa un comentari