c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Empat a Sant Celoni.

Retallem un punt al Sant Llorenç.

Sant Celoni, 0 – Castellar, 0

Sant Celoni: Daumal, Cristian, Suárez, Albarrán, Ricard, Casado (Adri), Ribalta (Deulofeu), Oms (Monraba), Nil (Guillem), Miqui i Mario.

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Dani Guerrero, Sabalete (Aguilar, Albert Lluís), Joel Puntí, Enric Raya, Juanito Martín, Argemí, Alavedra (Toni Gómez) i Aitor Pozo (Mayoral).

Àrbitre: Sr. Martín Varas, va tenir una actuación molt correcta en un partit fácil de xiular. Van veure tarjeta groga els jugadors locals Casado, Oms i Cristian i Miki ambdós per partida doble pel que foren expulsats gairebé al final del partit i als visitants Guerrero, Juanito, Argemí i Ivan Gallardo en dues ocasions pel que fou expulsat al darrer minut de la primera part.

Tants a tants…

Per resumir el que va tenir lloc damunt la gespa del terreny de joc del Sant Celoni he manllevat i traduït la frase que va publicar dilluns al matí “Mundo Deportivo” i que esdevenia la millor síntesi del partit: “ambdós equips van empatar en tot”.

El Castellar va desaprofitar una ocasió d’or per posar-se a tres punts del líder (que va tornar a perdre per segona setmana consecutiva) i dependre d’ell mateix per obtenir allò que ningú somniava setmanes enrere; va desaprofitar aquesta oportunitat tan franca en trobar-se davant d’un equip delmat per sis jugadors sancionats i ho fa fer davant de gairebé un centenar (heu llegit bé!) d’afeccionats castellarencs que van desplaçar-se a Sant Celoni per donar suport a l’equip.

Del partit pot dir-se’n poca cosa. Els homes de Quico Díaz van intentar-ho una i altra vegada amb més voluntat que convenciment, davant d’un equip de jugadors joves amb ganes d’agradar i que van fer la seva feina a la perfecció. De la primera part, només podem destacar una ocasió de Juanito que va xutar una pilota provinent d’una rebutjada en curt del porter, Daumal, que va enganxar-lo a contrapeu que tant podia haver anat a dins com s’haguera pogut perdre (com així fou) per la línea de fons. Amb aquesta jugada i l’expulsió d’Ivan Gallardo en rebre la segona targeta groga uns i altres es retiraren al vestidor.

La segona part, fou un calc de la primera amb un Juanito en punta i un incòmode Marc Alavedra que va buidar-se damunt del terreny de joc, sense èxit. Als dos minuts de la represa un cop de cap de Juanito fa lluir al porter local en l’única jugada de mèrit en què va d’haver d’intervenir. Cinc minuts més tard, és Rossell qui també esdevé decisiu en una de les poques jugades de contraatac que crea l’equip local. Si volem salvar una mica els mobles, apuntarem que la darrer mitja hora de partit fou la que prengué una mica més de dinamisme. Amb un Joel Puntí i un Enric Raya mirant endavant, el Castellar va tenir les dues ocasions més clares del partit, primer en la persona d’Argemí que va pentinar una pilota centrada des de la banda per Alavedra i un cop de cap col·locat de Juanito a qui se li fa fer un parell de pams massa petita la porta.

En temps de descompte van tenir lloc dues jugades polèmiques en què els jugadors castellarencs demanaren penal, el primer del qual va tenir lloc a 5 metres del línier i, personalment, penso que l’haguera pogut xiular traquil·lament que ningú se n’haguera queixat, mentre que del segon penso que és més fruit de la impotència de veure que s’esgota el temps que no pas d’una acció punible.

En resum, doncs, setè partit en què s’aconsegueix puntuar per poder mirar el futur amb un moderat optimisme.

Deixa un comentari