c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Gran partit i 3 punts.

La millor entrada de la temporada.

Castellar, 2 – Parets, 1

Castellar: Rossell, Iñaki, Puntí, Silvestre (Albert Lluís), Sabalete (Aguilar), Enric Raya, Juanito (Barragán), Argemí (Mesa), Iván Gallardo, Brullet i Aitor Pozo.

Parets: Estudillo, Xavi (Navarro), Adri, Duque (Sergi), Albert, Alberto (Vélez), Gorgo, Joan (Marc), Cuadros, Pablo (García) i Carreño.

Àrbitre: Senyor Sergi Pérez del col·legi de Barcelona. Va tenir una actuació regular. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Rossell, Iñaki, Silvestre, Albert Lluís, Aguilar, Juanito, Iván Gallardo i Brullet i als visitants Xavi, Adri, Luque i Albert en dues ocasions pel que fou expulsat.

Gols: Carreño (m 1) de penal 0-1; Marc Argemí (m 50ó) 1-1 i Ivan Gallardo (m 70) 2-1.

Feinada previsible

El Castellar va imposar-se al Parets amb les dificultats apriorísticament previsibles en un partit d’aquestes característiques. I molt més complicat havia d’esdevenir l’encontre per als homes de Quico Díaz, quan als trenta segons del partit, en la primera jugada de l’encontre i en un greu error de marcatge, Gorgo es palplantava sol davant de Rossell que no tenia cap més altra alternativa que fer-li un penal. Una pena máxima que sorprenia a tothom fins i tot a l’àrbitre que, tota seguit, tenia la ratificació del linier per assenyalar el punt fatídic dels onze metres. Aquest primer ensurt va portar al conjunt local a llançar-se com un esperitat sobre la porta defensada per Estudillo. Fruit d’aquest domini es produiren dues jugades polèmiques dins de l’àrea visitant que l’àrbitre no va voler veure  i que varen tenir un preu massa car en forma de tres targetes grogues gairebé consecutives. A partir del minut 15, el partit va entrar en una fase de tanteig envers l’equip visitant, bo i intentant buscar-li els punts febles. Tot i això, no fou fins el minut 29 en què va tenir lloc la primera gran ocasió en fer lluir a Estadillo amb un xut col·locat des de fora l’àrea. La primera part va acabar-se amb moltes més ganes que no pas criteri futbolístic per part d’ambdòs conjunts. Tot i això, l’esperança de capgirar el resultat quedaba ben viva, màxim tenint en compte dues gran premises que, per altra banda, no són cap ciencia: el Castellar portava onze partits consecutius guanyant al “Pepín Valls”, dels n’ha tombat el cent per cent a la segona meitat i gairebé sempre en els darrers vint minuts del partit.

Així doncs, el millor encara estaba per arribar. Als cinc minuts de la represa una gran jugada de Juanito trova resposta en una gran intervenció d’Estadillo que, afortunadament pels interessos locals, no aconsegueix rebutjar la pilota amb prou força i la deixa morta als peus d’Argemí que la creua lluny de l’abast del porter visitant que ja s’havia tornat a reincorporar al joc. Cinc minuts més tard és el mateix Argemí qui amb el cap fa rebotar la pilota sobre la gespa amb la intenció de descol·locar al porter paretenc que no hi arriba, però la pilota surt lleugerament desviada a la seva dreta. En aquells moments només hi havia un equip damunt la gespa i, aquest, era el Castellar. Al minut 70, el debutant Mesa, li cedeix una pilota a Iván Gallardo que salva la sortida d’Estadillo amb una pilota per alt que acaba hostatjant-se al fons de la xarxa. Mancaven vint minuts per la fi del partit i esclatà el deliri entre la parroquia castellarenca. Un gran gol per una matinal de futbol més aviat magre. Tres minuts més tard, una indecisió en la sortida permet que l’equip del Parets clavi la pilota al fons de la xarxa en un gol que fou anul·lat a instàncies el linier que en començar la jugada ja tenia el banderí alçat. Un ensurt més ens els castigats cors del seguici migrat, però fidel de què disposa el conjunt Centenari de la UE Castellar. Tot i que el resultat final no va perillar de manera greu en els darrers compasos del partit, també cal esmentar que el Parets disposa d’un gran conjunt a qui no cal donar-li gaire camp. És per això, que cal aplaudir (qui sap si per què li va sortir bé) la decisió de Quico Díaz de canviar Sabalete per Aguilar amb l’empat al marcador. Les dues darreres ocasions clares del partit també van correspondre a Castellar primer amb una rematada al travesser de Pozo al minut 92 i un xut suau de Brullet que va sortir arran de pal, després d’una jugada de tiralínies trenada per Juanito al minut 96.

En resum, doncs, resultat totalment just vist el que va succeir damunt del terreny de joc, en una primera part de les que, una vegada més, no entraran a la història del futbol.

Diumenge a les quatre de la tarda a Canovelles

Canovelles – Castellar

Diumenge a Canovelles el Castellar s’enfronta a un dels equips més en forma del campionat. A aquestes alçades del campionat amb un Sant Llorenç a vuit punts hom pot preguntar-se quina motivació pot tenir un equip com el Castellar amb l’ascens a Segona Catalana gairebé assegurat. D’entrada, demà hi ha dues coses en joc: el subcampionat i el fet de deixar tant alt com es pugui el nom d’una Entitat com la nostra amb cent anys d’història que sempre ha sortit a guanyar, sigui quin sigui el rival, l’entorn o les perspectives. És per això, que des d’aquestes línies volem tornar a fer una crida a, com a mínim, igualar el desplaçament massiu que va tenir lloc fa poques setmanes a Sant Celoni.

Deixa un comentari