c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE Castellar-3 Lliça d’amunt- 2

No perdem fa molt temps!!!!

Castellar, 3 – Lliçà d’Amunt, 2

Castellar: Rossell, Iñaki, Puntí, Silvestre, Sabalete (Conde), Enric Raya, Aitor Pozo, Guerrero (Antoñito), Argemí, Brullet i Alavedra.

Lliçà d’Amunt: Jordi, Palillo (Otger), Marc, Eudald (Charli), Poll, Àlex (Jaume), Morón, Joan (Jordi), Lobo, Samu i Gabri (Deco).

Àrbitre: Sr. David Rovira  del col·legi de Terrassa. Bona actuación. Va mostrar targeta groga als jugadors locals Guerrero, Enric Raya, Puntí i Sabalete i als jugadors visitants Palillo, Joan, Samu, Marc i Otger, aquests dos darrers amb doble groga pel que foren expulsats.

Gols: Samu (m 28) 0-1; Brullet de penal (m 36) 1-1; Samu (m 65) 1-2; Silvestre (m 68) 2-2 i Silvestre (m 87) 3-2.

El millor? El resultat!

El Castellar va aconseguir la vuitena victòria consecutiva  com a local amb un equip ple de baixes i davant d’un rival que mai no va donar el seu braç a tòrcer. Tot l’ajustada victòria, no podem dir que es va viure un gran partit damunt la gespa del “Pepín Valls”. Fins al minut 17 de joc, no hi hagué la primera jugada de veritable perill i aquesta fou a l’àrea del Castellar en què Rossell hagué de treure “faves d’olla” davant un dubte de la defensa local. Un encert que no va poder repetir quan deu minuts més tard i en una jugada similar a l’anterior permetia que Samu avancés per primera veda l’equip visitant. Aquest gol no va despertar de la letargia els homes de Quico Díaz que només van poder empatar mitjançant Brullet amb l’execució perfecta d’un penal  amb què havia estat castigat el Lliçà en tocar un defensa la pilota amb les mans dins de l’àrea.

Poc varen canviar les coses damunt el terreny de joc a la represa. Fins al segon gol de Samu des de fora de l’àrea al minut 66, ajudat per una greu indecisió de la defensa castellarenca, poca cosa tenim a ressenyar tret de dos xuts aïllats d’Alavedra el segon dels quals hi intervingué tota la línea ofensiva local. Afortunadament, l’esmentat gol de Samu va ferir l’amor propi dels jugadors locals, cosa la qual va permetre que Silvestre aprofités una pilota morta a l’interior de l’àrea visitant per engaltar un xut sec, imparable i ple de convicció que acabava clavant-se al fons de la xarxa. Faltaven més de vint minuts i el partit estava obert i trencat. Les jugades ple d’innocència als metres finals se succeïen a una i altra porta. Al minut 83, Enric Raya, la va tenir amb una rematada a boca de canó amb el cap que es perdia alta; dos minuts més tard, Alavedra fa lluir al porter lliçarenc que opta per rebutjar a còrner una pilota enverinada que l’estrem esquerra local li havia enviat, el mateix Jordi un minuts més tard li torna a desviar una pilota de gol a Argemí, no sense abans fer una “volada” espectacular i molt aplaudida pel públic assistent. Aquests deu darrers minuts (i amb un home més sobre el camp) foren els únics de ple domini castellarenc. A dos minuts del final, va tornar a sortir la ràbia, les ganes, la braó d’Albert Silvestre que amb un cop de testa dur i a “rebentar”, feia possible que els tres punts es quedessin a casa i permetés mantenir viva la flama d’encalçar a un Sant Llorenç que unes jornades enrere veiem a “les quimbambes”.

En resum, doncs, partit que no passarà als annals del futbol a casa nostra, però amb un resultat que fa de bon agrair.

Deixa un comentari