c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Canovelles-2 UE Castellar-1

Derrota que fa mal.

Canovelles, 2 – Castellar, 1

Canovelles: Edu, Isaac, Diego, Miguel Ortega, Cristian, Parra (Marc López), Javi (Parera), Jesús (Zeus), Alcántara, José y Miguel Jiménez (Aitor).

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Joel Puntí, Silvestre (Albert Barragán),  Sabalete (Albert Lluís), Enric, Juanito, Argemí, Mesa (Aguilar), Brullet i Aitor Pozo.

Àrbitre: Sr. Raül Martínez. El partit li va venir una mica gros a mesura que les decisions a prendre eren més importants. Van veure targeta groga els jugadors locals Edu, Cristian, Parera, Parra, Jesús, Alcantara, José i Miguel Jiménez i els visitants Juanito, Sabalete i Enric. Va veure targeta groga Quico Díaz, mentre que el segon entrenador fou expulsat.

Gols: Miguel Jiménez (m 62) 1-0; José (m 75) 2-0 i Albert Barragán (m 81) 2-1.

Va faltar un pèl…

El Castellar va cremar una de les seves darreres opcions per intentar atançar-se al líder indiscutible de la present temporada, el Sant Llorenç de Terrassa. De voluntat no n’hi va faltar, però va trobar-se al davant un equip molt ben estructurat i que tenia la mateixa idea que el Castellar en sortir al camp. Així, doncs, el domini durant la primera mitja hora de partit va tenir un clar color local. Tant és així que, al minut 8 de partit, Rossell, li guanya l’un contra u a Parra que encarava porta d’una manera ben decidida. En una jugada molt semblant a l’anterior vint minuts més tard i, després d’uns moments de dubte en la sortida del porter castellarenc, Puntí, salva “in extremis”. una pilota que havia pres una trajectòria letal cara “barraca”. Amb un Canovelles amo i senyor de la situació, Quico Díaz, va decidir donar més profunditat a la línea ofensiva, tot demanant als seus homes que procuressin espolsar-se el domini del damunt i que, com l’empat no era bo per a ningú, assajessin trencar l’esquema defensiu del Canovelles pel cantó esquerra on Aitor Pozo ja ho havia intentat un parell de vegades. D’aquesta nova restructuració tàctica en van sortir els dos únics perills que vam comptabilitzar en la primera part i que van sortir de les bótes del mateix Pozo i d’Argemí en sengles xuts des de fora de l’àrea que van sortir per damunt del travesser de la porteria defensada per Edu.

A la represa l’equip del Canovelles va saber llegir millor el partit i en dus jugades pràcticament calcades amb una pilota centrada enrere gairebé sense angle des de la línia de còrner, a mitja altura al punt de penal van aconseguir els dos gols, el primer rematador fou Miguel Jiménez, mentre que el segon fou José Andreu (vell conegut de la parròquia castellarenca), als minuts 62 i 75. Amb el segon gol, els homes del Castellar van sofrir una metamorfosi evident. Van llençar-se sobre la porta defensada per Edu amb un ímpetu inexistent fins aquells moments. És de suposar que d’aquí al final del partit (i de manera molt especial a partir del gol del Castellar al minut 81) hi hagué una mica de tot. El conjunt local zelós del que pensava tenir al sac no va estalviar mitjans per a ralentizar al màxim les irrefrenables ganes que hi posà l’equip castellarenc. No cal dir que a partir d’aquell moment tant n’hi va haver per donar com per rebre. Targetes a dojo, alguna suposada “agressió”, joc subterrani i fins i tot un gol fantasma a la porta defensada per Edu que l’àrbitre no va voler veure (ni molts de nosaltres tampoc) i, que a la fi, permet que amb aquest resultat la lliga encara estigui una mala mica viva per la banda noble.

En resum doncs, resultat que podem considerar just si tenim en compte que la durada normal d’un partit és de 90 minuts.

Deixa un comentari