c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE CASTELLAR – 1 TONA – 1

Tercer empat en tres partits.

Castellar, 1 – Tona, 1

Castellar: Rossell, Iñaki, Joel, Silvestre, Sabalete, Raya, Juanito (Rangel), Vadillo (Pepo), Milán (Damas), Dani (Pozo) i Alavedra.

Tona: Calvo, Enrich, Casas, Roger, Dot, Pere, Martí (Roca), Cesc, Mendoza (Muntada), Muntal i Comas.

Àrbitre: Sr. Toni Jiménez Carmona. Del col·legi del Bages. Va tenir una actuació correcta si bé no vam entendre com el triplet arbitral no es canviava d’indumentària donada la similitud amb els colors que lluïa l’equip visitant. Van veure targetes grogues els jugadors locals Vadillo, Raya, Juanito, Sabalete i Silvestre en dues ocasions pel que fou expulsat; i els visitants Mendoza, Martí, Muntal, Cesc i Enrich.

Gols: Milán (m 18) 1- 0 i Mendoza (m 27) 1-1.

L’art de sumar a pas de pardal

Abans de començar l’encontre va fer-se un minut de silenci a la memòria de Teresa Alemany esposa de l’expresident Manel Pérez i mare política de l’exjugador i membre de l’equip tècnic, David Colón; també va dedicar-se al record de Paco Fuentes, entrenador de l’Oar Vic que milita en el mateix grup que el nostre.

El Castellar va tornar a aconseguir el resultat a què estem abonats la present temporada i ho va fer davant d’un conjunt prou compacte que en cap moment va baixar a Castellar a buscar l’empat. Els primers compassos del partit van executar-se a mig gas, la qual cosa ja va donar una remota idea de que cap dels dos entrenadors volia arriscar en excés. La dinàmica d’aquest tanteig mutu el va trencar als divuit minuts Jesús Milán, que després de rebre una sensacional passada d’Alavedra, col·locava la pilota al fons de la porteria defensada de Calvo que, poca cosa més pogué fer que mirar-la com s’hostatjava al seu interior. A partir d’aleshores vam començar a veure un altre partit, L’equip visitant va treure la sapiència que dues temporades a Preferent donen, per fer-se escoltar. Així, doncs, nou minuts més tard en un error de la defensa en primera instància i un Rosell, enxampat a mitja sortida, va permetre que Mendoza li fes passar per damunt la bimba que va anar ben mansoia fins al fons de la porteria local. El conjunt de l’Osona va començar a fer-se amb el domini de partit; domini que no abandonà fins ben avançada la segona part, en què les incorporacions de Pepo, Damas, Pozo i Rangel donaren un nou aire a l’encontre. Així, doncs, a un parell o tres de pilotes compromeses que entre Rossell, Iñaki i Sabalete van poder sortir-ne ben parats, els seguiren els millors minuts de joc dels homes de Quico Díaz. Al minut 66 una jugada en solitari de Pozo va permetre-li deixar la pilota als peus de Rangel que pot engaltar un xut que obliga a Casas a treure la pilota damunt la mateixa línea de gol. Dos minuts més tard, Pepo, fa lluir a Calvo amb un xut sec i dur des de fora de l’àrea. El mateix Pepo, Al minut 73, torna a posar a prova a l’excel·lent porter osonenc, en treure una falta directa des d’uns 25 metres de la porteria. Acabo d’esmentar aquestes tres oportunitats clares del Castellar, però no cal desmerèixer l’ímpetu que hi posava l’equip visitant en què no donava cap pilota per perduda ni va baixar la guàrdia en cap moment: pel que es veia damunt del terreny de joc, l’empat no els era prou premi.

I com que, diuen que tots els sants tenen capvuitada, a dos minuts del final, una pilota provinent d’una falta, troba el cap d’Aitor Pozo, que amb el porter batut va enviar-la per damunt del travesser, just quan tot el públic castellarenc celebrava el gol. Una veritable llàstima i que haguera estat un gran premi a aquest jugador que lluita i ho dóna tot damunt del camp… cor per un altra!

En resum, doncs, resultat que podem considerar-lo just en un partit que, malgrat la intensa calor, va resultar molt disputat.

Deixa un comentari