c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

El primer cap amunt.

Palau Pleg.-1 UE Castellar- 3

Palau de Plegamans i Solità, 1 – Castellar, 3

Palau: Mora, Iván (Dídac), Ramon, Frank (Dani), Albert Lluís, Hèctor (Ez), Miguel, Àngel, Aliou (Marc), Víctor i Jonathan.

Castellar: Gil, Iñaki Moreno, Puntí (Damas), Sabalete, Enric Raya, Juanito Martín (Albert Valls), Josep Pujol –Pepu- (Ruiz Vadillo), Aitor Pozo (Brullet), Jesús Milán i Marc Alavedra (Dani González).

Àrbitre: Senyor Adrià Mellado Fernández. Va tenir una actuació molt correcta. Va mostrar targeta groga als jugadors locals Ramon, Frank, Albert, Hèctor, Miquel, Dani i Marc i als visitants Pepu, Pozo i Ruiz Vadillo.

Gols: Juanito (m 7) 0-1; Víctor (m 54) 1-1; Juanito de penal (m 57) 1-2 i Juanito (m 76) 1-3.

Excel·lent tarda de futbol

El Castellar va aconseguir la seva primera victòria com a visitant i ho va fer d’una manera molt clara, davant d’un rival que va demostrar en tot moment com s’ha de jugar quan es necessiten els punts. Les coses no podien començar millor per als homes de Quico Díaz quan una magistral centrada de Alavedra era pentinada per Juanito, que deixava a Mora clavat i sense alternativa d’anar a buscar la pilota arran del pal curt; era el minut set de partit i tots els afeccionats locals preveiem un partit llarg. Amb tot però, aquest temor es veiz minimitzat tot veient el tombant que anava prenent l’encontre. Cinc minuts després del gol, el porter Mora es llueix en treure amb els punys una pilota enverinada d’Aitor Pozo. En començar aquestes línies he apuntat que el rival va donat el do de pit i és ben cert; si bé es innegable que les gran ocasions les va tenir el Castellar, el conjunt del Palau no va baixar els braços en cap moment i sempre va encarar el partit amb la cara ben alta. Amb un parell d’aturades de mèrit de Mora va arribar-se a la fi dels primers 45 minuts.

Als deu minuts de la represa, Víctor, donava ales al Palau amb un gran gol des del còrner; en un d’aquells que hom anomena olímpic i que resultat tant i tant difícil veure’l sobre un camp de futbol. L’alegria local però, fou momentània i passatgera ja que l’àrbitre senyor Mellado, xiulava un penal claríssim per mans dins l’àrea d’un defensor local. Juanito, amb un xut fuix i molt ben col·locat tornava a posar en avantatge al Castellar. En aquells moments la victòria era justa però no còmoda. Talment semblava que als homes del Palau no els pesés ni el resultat ni la forta calor amb què ens obsequià la aquella tarda tardorenca. A manca de un quart per final una falta molt ben treta per Moreno, gairebé acaba en gol, a no ser per l’efectivitat d’un defensa que sota pals aconsegueix rebutjar la bimba amb el cap. Hagueren de transcórrer només dos minuts més, per tal que Juanito fes pujar el tercer gol de la tarda i el tercer en el seu compte particular en una jugada de “mestre”, en que després de deixar asseguts a dos defenses, bo i fent-se una autopassada, encara porta i creua la pilota sobre la sortida del porter que ja estava vençut al moment de començar la sortida. Si la setmana passada apuntàvem que havíem presenciat el millor gol de la temporada, aquesta diem que, com a mínim, aquesta tercera diana l’iguala en bellesa plàstica en l’execució. Amb tot gairebé dat i beneït, només calia deixar córrer el rellotge, introduir algun canvi per tal d’esmorteir les embestides locals i esperar que el senyor Mellado ens fes saber que ja n’hi havia prou de córrer amunt i avall. Malgrat tot, quan passaven tres minuts de l’hora Jesús Millán envia una pilota a porteria amb força intenció, un àgil Mora aconsegueix rebutjar-la en curt i la deixa als peus de Brullet que amb tota la porteria per a ell, erra a l’hora d’etzibar-li un suau toc i acaba per enviar la pilota per damunt del travesser.

En resum, doncs, merescuda victòria del Castellar en un partit que feia temps que ens mereixíem nosaltres veure i els jugadors disputar.

Deixa un comentari