c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Primers 3 punts!!!!!!

5 gols al St. Vicenç Torello.

Castellar, 5 – Sant Vicenç de Torelló, 1

Castellar: Gil, Sabalete, Sergi López, Joel Puntí, Damas (Valls), Enric Raya, Juanito Martín (Jesús Milán), Ruiz Vadillo (Brullet), Pozo, Pepo (Dani González) i Alavedra (Rangel).

Sant Vicenç de Torelló: David Faja, Martínez (Batlle), Ballús, Marc Piella, Juan José (Rubio), Nil (Bautista), Marc Alberch (Gil), Eloi (Pol)i, Arimany, Guillem i Cunill.

Àrbitre: Sr. Òscar Méndez Egea. Va tenir una actuació molt correcta. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Ruiz Vadillo i Alavedra i als visitants Cunill, Piella i Pol.

Gols: Brullet (m 54) 1-0; Pozo (m 72) 2-0; Pol (m 73) 2-1; Jesús Milán (m 84) 3-1; Pozo (m 89) 4-1 I Brullet (m 91) 5-1.

Poca feina I molt ben pagada

Abans de començar l’encontre es va fer un minut de silenci en memòria de l’àvia del jugador local Josep Pujol (Pepu) traspassada aquesta mateixa setmana. El Castellar, aquesta vegada sí, va treure faves d’olla, tot i aconseguint un resultat tan ampli com enganyós. De la primera part només podem citar dues jugades amb un mínim de perill, la primera al minut 37 en què la pilota va passejar-se per davant de la porteria de Faja, sense que ningú atinés ni a rebutjar-la ni a empènyer-la al fons de la porteria i dos minuts més tard, fou Gil qui desballestà una claríssima ocasió de Guillem.

A la represa les coses ja van pendre un altre tombant. Tot i que va trigar deu minuts en arribar el primer gol obra de Brullet que va guanyar per cames els seus marcadors i va creuar la bimba a la sortida del porter. Un quart d’hora més tard una gran passada d’Alavedra gairebé des de la línea de porta va permetre que Aitor Pozo clavés la pilota al fons de la xarxa amb un xut sec i imparable en el que gosem qualificar el millor gol dels pocs que hem vist fins a l’hora present en l’actual temporada. Un minut més tard, un error defensiu va permetre a Pol escurçar distàncies. Aquest gol va esperonar el conjunt de l’Osona i, a la vegada, que fou l’espurna que va obir el camí a la golejada. Així, doncs, amb la defensa visitant més pendent dels seus homes en punta que no pas exercint com a tal, el conjunt de Quico Díaz començava a prémer l’accelerador d’una manera prou subtil i incòmoda. A manca de sis minuts pel final, Damas li dóna una pilota a Jesús Milán que fa passar-la d’una manera magistral per damunt del porter David. Amb aquest resultat hom pensava que el partit entraria en una fase de contenció. Res més lluny de la veritat. Si parlàvem de la bellesa del segon gol castellarenc, ara ens cal parlar del més original, obra també d’Aitor Pozo. En una jugada ofensiva del Castellar, en trobar-se fora de l’àrea, el porter visitant rebutja la pilota amb el cap, i vés per on… també troba el cap de Pozo que des d’uns 30 metres introdueix la pilota al fons de la porteria d’aquesta execució tan inversemblant. Per acabar-ho d’adobar, Brullet, quan passava un minut dels 90, acaba d’arrodonir el compte local amb un gol a boca de canó després d’una cessió en curt dins l’àrea de Dani González.

En resum, doncs, merescudada victòria del Castellar, si bé és cert que fent una “broma fàcil”, potser havíem d’haver guardat algun gol per alguna ocasió de les que, ben segur, n’estarem prou necessitats.

Deixa un comentari