c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Derrota a casa amb el Sant Quirze.

El primer ha de començar a sumar.

Castellar: 1 – Sant Quirze, 3

Castellar: Gil, Moreno, Sergi López (Silvestre), Joel Puntí, Damas (Aitor Pozo), Enric Raya, Pujol –Pepu- (Dani González). Ruiz Vadillo (Argemí), Carlos Rosa, Brullet (Dani Guerrero) i Alavedra.

Sant Quirze: Marc, David, Gerard (Badr), Joan Antoni, Víctor, Ton (Enric)i, Aitor, Dani (Claudio), Brian, Xavi i Jordi (Eduard).

Àrbitre: Senyor Bruno Montoro Ferreiro. Va tenir una actuació aceptable en un partit, sense complicacions. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Raya, Brullet, Argemí i Moreno en dues ocasions pel que fou expulsat; i als jugadors visitants Badr, David, Marc, Joan Antoni i Brian en dues ocasions pel que també fou expulsat.

Gols: Toni (m 15) 0-1; Víctor (48) 0-2; Argemí de penal (m 70) 1-2 i Xavi (m 89) 1-3.

Ens en faran de petits aquesta colla!

El Castellar va tornar a perdre a casa amb tota la contundència del món. Sap molt de greu de redactar aquestes línies però ens cal admetre que vam escapar-nos-en força barat vist el que va succeir damunt la gespa del “Pepín Valls”. Quan als quinze minuts de partit, Toni, va fer pujar el primer gol al marcador, l’equip visitant ja havia tingut tres ocasions clares d’avançar-se. Contràriament al que havia passat feina una semana a Granollers, el proppassat dissabte van viure una primera part va ser per oblidar.

Si a la primera ens havien donat un bany, als dos minuts de la segona va venir la sentència amb una pilota que, sense perill aparent, en provenir d’una treta de falta llunyana, bóta damunt la gespa davant de Gil i acaba per introduir-se dins la porteria local, davant l’atònita mirada d’uns i altres. A manca de vint minuts l’àrbitre castigà l’equip visitant amb un penal, que tranformà, Argemí en el que haguera hagut d’ésser el revulsiu que els homes de Quico Díaz necessitaven. Potser, a partir d’aquest gol es visqueren els únics minuts de veritable esperança de treure’n quelcom de positiu, amb jugades de mèrit d’Aitor Pozo i Alavedra. Tot i així al darrer minut de partit un excel·lent xut de Xavi des d’uns quaranta metres ens retornava a la realitat, amb un gol que, visitants i locals vam sentir l’obligació moral d’aplaudir.

En resum, doncs, merescuda victòria del Sant Quirze en un partit en què va quedar demostrat allò de cal ser amics fora del camp, però rivals no condescentdents quan la pilota roda sobre un terreny de joc. Per prendre’n nota.

Deixa un comentari