c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Descompte fatídic.

UE Castellar-1 CE Sabadell- 1

Castellar, 1 – Sabadell, 1

Castellar: Rossell, Valls (Iñaki Moreno), Joel, Sabalete, Damas, Enric Raya, Dani González, Carles Rosa (Josep Pujol), Juanito, Mayoral i Alavedra (Brullet).

Sabadell B: Santi, Corpas (Luque), Àngel, Antonell, Cèsar, Hèctor, Àleix (Èric), Pesqui, Robert (Pinilla), Kilian i Toni (Guillem).

Àrbitre: Senyor Darío Domínguez Torres. Va tenir una actuació força correcta. Va mostrar targeta groga al jugador local Dani González i als visitants Corpas, Cèsar, Antonell i Àngel. Va expulsar amb vermella directa a Hèctor.

Gols: Dani González (m 42) 1-0 i Luque (m 92) 1-1

La història de l’espiral.

El Castellar va deixar escapar dos punts en el temps de descompte en un partit en què guanyar esdevenia un bon regal de Nadal. En un partit en què la sensació de fred es feia sentir per partida doble (en primer lloc per la climatologia i en segon per coincidir amb la final del Mundial de Clubs disputat al Japó) el Castellar va tornar a donar una imatge força pobre davant els pocs afeccionats que vam acostar-nos al “Pepín Valls” a donar suport a l’equip. De la primera part, en destacarem només els 20 primers minuts en què el Castellar va donar mostres d’una lleugera ambició que no va poder quallar en els metres finals més per inoperància pròpia que no pas per encert dels defensors del Sabadell. No seria tampoc just passar per alt algunes jugades ofensives sabadellenques portades per Roberto Ramírez que va convertir-se en l’home més perillós de l’equip visitant. El millor dels primers 45 minuts i de tot el partit, sense cap mena de dubte, fou el gran gol de Dani González de còrner directe; jugada que no és el primer cop amb què ens obsequia aquest jugador castellarenc. Un gol olímpic que, al final dels 90 minuts reglamentaris tot apuntava com a definitiu. Aquesta vegada però, el temps afegit ens feu una molt mala passada.

A la segona part el panorama no va canviar gaire de decoració, si bé és cert que l’entrada de Josep Pujol, l’amor propi de Juanito i la ponderació d’Enric Raya va permetre crear una línea de contenció una mica més sòlida, que no pas la que vam tenir durant els primers quaranta-cinc minuts. Això no vol dir que, Sabalete, Iñaki o el mateix Rossell no haguessin de picar pedra en més d’una ocasió per contenir les accions ofensives dels davanters visitants. Curiosament i molt en contra del que a priori es pot suposar, el Sabadell va jugar amb una contundència i una força poc habitual en equips que passen per ser “la pedrera” d’equips de major categoria, a qui se’ls suposa molta més tècnica que força. Sense ser res de l’altre dijous pel que fa a l’espectacle, cal apuntar que els darrers vint minuts de partit esdevingueren folls sense que cap dels dos equips disposés d’una línea medul·lar definida, cosa que no permetia fer una aposta clara pel resultat final. Amb la pilota voltant de porta  a porta, el dos a zero era tan possible com l’u a u, només depenia de qui tingués l’encert de foradar la “barraca”. Malaurament, quan passaven un parell de minuts de l’hora reglamentada, David Luque, lliure de marca i a plaer enviava la pilota amb el cap lluny de l’abast de Rossell… En resum, doncs, un nou accident dels homes de Quico Díaz que s’ha vist alleugerit pels resultats que s’han donat a la resta de camps. Ara només cal fer la carta als Reis i començar la remuntada a partit del diumenge dia 8 de gener al camp del Sabadell Nord.

Deixa un comentari