c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Gran partit a Ca n’Oriach.

Sabadell Nord-1 UE Castellar-3

Sabadell Nord, 1 – Castellar, 3

Sabadell Nord: Àlex, Eric, Cartié, José Miguel (Torres), Piñol, Carlos, Muela, Alejandro (Gabri), Silva (Gabi), Marcos (Sebastián) i Jordi (Díaz).

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Dani Guerrero, Sabalete, Damas (Sergi López), Enric Raya (Ruiz Vadillo), Juanito, Mayoral, Rosa (Valls), Brullet i Pujol.

Àrbitre: Senyor Eduardo Figuerola Rodríguez. Va tenir una actuació regular ja que va permetre el joc al límit de l’equip local. Va mostrar tarjeta groga al jugador del Sabadell Nord, Silva i als castellarencs Mayoral, Guerrero i Valls.

Gols: Silva (m 29) 1-0; Brullet (m 36) 1-1; Juanito (40) 1-2 i Pujol (m 85) 1-3.

Ja començava a tocar…

El Castellar va obtenir la segona victòria a domicili del campionat en un moment en què la situació començava a ser inquietant. I ho va fer amb serenitat, amor propi i no deixant-se portar per la contundència de què es valia el rival. Un dels principals canvis que vam veure respecte a partits anteriors, va ser la intenció dels homes de Quico Díaz, de fer-se seva la pilota sense que aquesta els arribés a cremar als peus. La primera ocasió del partit va arribar al minut 12 de partit en què Brullet en veure el porter, Àlex, lleugerament avançat va intentar passar-li la pilota per damunt i, aquesta, era rebutjada pel travesser. El mateix travesser que deu minuts més tard, tornava a repel·lir una pilota que li enviava Enric Raya amb el cap. Al minut 28, fou Carlos Rosa qui desaprofita una passada mil·limètrica de Pujol i envia la pilota arran de pal… i cosa nova en el món del futbol! Quan més a prop teníem el gol al nostre costat una falta no assenyalada per l’àrbitre al mig del camp, permetia que Silva rebés una pilota franca a l’àrea petita i acabés per introduir-la al fons de la porteria defensada per Rosell. Un gol que no feia justícia al que havíem vist fins aleshores i màxim tenint en compte que, a resultes d’aquesta falta no assenyalada, tingué que ser atès a la banda, Damas, amb d’una contusió al nas que afortunadament no tingué més conseqüències de les que haguera pogut tenir.

Afortunadament però, malgrat que no sempre sigui així, la sort s’alià ben aviat al costat de qui la busca. I al minut 36 vam veure una magistral jugada de Carles Rosa que amb un parell de dribligs es desfeia del seu marcador i enviava una bimba mortal sobre el punt de penal que Brullet aconseguí dipositar amb un xut creuat al fons de la porteria. Quan encara parròquia, minsa i fidel, de la UE Castellar comentava el gol que havia acabat de veure, altra volta Rosa engaltà un xut des de la frontal de l’àrea que va rebutjar de nou el travesser tot i que, aquesta vegada, la va deixar als peus de Juanito que amb un canyardo dels d’abans feia impossible qualsevol intent d’aturar-ne la trajectòria. Era un gol que feia justícia al que havíem estat testimonis fins aleshores, si bé és cert que en la darrera esbranzida de la primera part en una jugada molt enteranyinada dins de l’àrea visitant, una gran intervenció de Rosell, amb pal inclòs, va impedir que el conjunt local aconseguís el gol de l’empat que haguera estat del tot injust.

Si al darrer sospir de la primera part, Rosell, va treure la pilota enverinada que acabem d’esmentar, en la primera ocasió del segon temps va tornar a ser el protagonista en avançar-se i rebutjar amb el pit una pilota que conduïa un davanter del Sabadell Nord que encarava porta. Potser aquesta i una jugada en què Sabalete amb el porter batut, amb el cap desviava l’esfèrica a còrner foren les úniques mostres de veritable perill del Sabadell Nord en tot els segon període.

Si hem de ser justos tampoc podem esmentar cap ocasió clara i de mèrit del Castellar en aquests segons 45 minuts, tret del gol a manca de 4 per a la fi del partit. Un gol aconseguit per Pujol, després d’una jugada en què va intervenir gairebé tota la línea ofensiva del Castellar. Un gol amb més suspens que qualitat, però que, en definitiva, reafirmaren uns tres punts que, com hem dit al principi començaven a ser d’assignatura obligatòria.

Deixa un comentari