c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Pobre empat a casa.

UE Castellar-2 OAR Vic-2

Castellar, 2 – Oar Vic, 2

Castellar: Rosell, Iñaki, Joel Puntí, Dani Guerrero (Dani González), Sabalete (Rangel), Mayoral (Sergi López), Juanito, Pujol (Ruiz Vadillo), Carlos Rosa (Valls), Brullet i Damas.

Oar Vic: Enciso, Farrés, Cuenca, Aitor, Partal, Vergès (Sergi Vilalta), Espiñeira (Ferran Serra), Domènech (Marc Casas), Abel, Heribert i Marcel.

Àrbitre: Senyor Òscar Romeo Gallén. Va tenir una actuació correcta en un dels partits més nets de la present temporada. Van veure targeta groga els jugadors visitants Heribert, Domènech i Partal i els locals Sabalete, Brullet i Ruiz Vadillo.

Gols: Aitor (m 13) 0-1; Espiñeira (m 29) 0-2; Juanito (m 76) 1-2 i Rangel (m 84) 2-2.

De la resignació a voler-ne més…

El Castellar va aconseguir empatar un partit que perdia per 0-2 a un quart d’hora pel final. El conjunt de l’Osona es va trobar amb dos gols fruit de sengles errades defensives i va saber treure’n un rendiment excessiu. Els homes de Quico Díaz van enfrontar-se a un rival que en tot moment va mostrar-se sòlid, ben posicionat i molt noble damunt del camp, cosa que sempre fa de bon agrair. Al minut 13 i en una pilota provinent de còrner Aitor lliure de marca aconsegueix perforar amb el cap la porteria defensada per Rosell. Aquest prematur va esperonar una mica al Castellar que va disposar 5 minuts més tard d’una clara ocasió en què, Juanito, després de baixar amb el peu una pilota alta, se la posa bé i el seu xut és aturat per Enciso que amb les seves afortunades intervencions, va esdevenir el jugador més enfeinat dels 21. Quan tots pensàvem que el resultat no era més que un accident una sortida en fals del porter castellarenc, Rosell, va propiciar que Espiñeira aconseguís fer pujar el segon gol al marcador, en un resultat que deixava atònits a uns i altres. A partir d’aquells moment, tot i la gran sopresa inicial, el conjunt del Castellar va començar a prémer l’accelerador, si bé és cert que l’única jugada de mèrit de la primera part no va tenir lloc sobre el límit del temps reglamentari en què, un xut de Brullet supera al porter i un el central osonec va tirar mà dels seus reflexos per rebutjar la pilota damunt mateix la línea de gol.

Com que en català diem que del perdut treu-ne el que puguis a la segona part vam ser testimonis d’una metamorfosi força important; ben aviat vam veure que hom els havia canviat el “xip”. Començava el conegut argument dels “ais i uis i patates sense oli”. Primer fou Carles Rosa qui encarà el porter en u contra u, que va acabar amb la pilota a les boires; les mateixes boires que, dos minuts més tard, acollien una rematada franca de Juanito amb el cap. Que aquesta matinal de futbol no seria la nostra va veure’s ratificat quan just un minut després d’aquestes dues grans oportunitats l’àrbitre va treure fora de l’àrea una falta que els homes del Castellar reincidien en afirmar que havia estat a dins i que nosaltres, des de la nostra més que provada objectivitat, no podem manifestar-nos per la llunyania en què estàvem situats. El temps anava escolant-se molt ràpidament pels interessos del Castellar, fins que a manca de 14 minuts una mil·limètrica centrada d’Iñaki es buscada per Juanito que amb el cap col·loca la pilota fora de l’abast d’Enciso que, fins aleshores, havia estat el protagonista de la jornada amb les seves grans intervencions. A partir d’aquell moment tots vam començar a creure en el miracle… i encara hi van creure més quan Rangel, set minuts més tard feia pujar el segon gol al marcador amb una jugada de força, convicció i veterania. Una vegada més, els homes de Quico Díaz, tornaven a posar a prova els cors de la parròquia local. Rellotge en mà, mancaven sis minuts pel noranta; el que no s’havia fet amb una hora i quart s’estava portant a terme en 14 minuts. Tot d’una, l’àrbitre va sancionar l’equip visitant amb una falta just sobre la ratlla de l’àrea; es feu un silenci i Brullet amb un xut sec estavellà la pilota al travesser en la que sospitaren que la darrera estremitud de l’encontre. Però encara no n’hi havia prou… en temps de descompte Rangel va marrar una clara ocasió en no saber que fer en trobar-se sol davant d’Enciso i Juanito en una jugada similar va enviar la pilota arran de pal en la que fou la darrer jugada del partit.

En resum, doncs, un encontre força discret en què vam passar de la resignació al “mal menor” en 7 minuts i que al final dels 90 encara ens va arribar a semblar poc.

Deixa un comentari