c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Segona part de cinema.

UE Castellar-3 Taradell-1

Castellar, 3 – Taradell, 1

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Valls, Puntí, Damas, Raya, Juanito (Oriol Escofet), Carlos Ortiz (Argemí), Rangel (Sabalete), Brullet (Carles Rosa), i Quereda (Furriol).

Taradell: Ochoa, Manel (Sans), Canadell, Frederic, Canó, Cuenca (Sañé), Font, Torrents, Molas (Grifols), Raül (Erra) i Carrillo.

Àrbitre: Senyor Carlos Chanca Maselli. Va tenir una actuació força correcta, si bé potser va ser una mica massa permissiu en alguns moments de joc soterrat. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Sabalete, Brullet, Juanito, Quereda, Escofet i Argemí i als visitants Frederic, Molas, Cuenca, Grifols, Canó i Torrents.

Gols: Canó (m 37) 0-1; Brullet (m 53) 1-1; Juanito (57) 2-1 i Furriol (m 88) 3-1.

Com aigua de pluja!

Abans de començar l’encontre es va guardar un minut de silenci en memòria de Joan Lluch i Comellas, castellarenc, exmembre de la Junta Directiva, col·laborador amb l’Entitat i oncle del jugador del Castellar Iñaki. També es va recordar el jugador de l’equip del Matadepera, Josep Colomer, mort la setmana passada en el decurs d’un entrenament, cosa que ens fa suggerir, una vegada més, la possibilitat de disposar d’un desfibrilador en cada recinte esportiu de què gaudeix cada municipi.

Pel que fa al partit gairebé hi podríem passar de puntetes, especialment pel que fa a la primera part en què l’única cosa remarcable va ser el gol de Canó després d’una badada mancomunada de tota la línia defensiva local.

Per això, ens centrarem en la segona part, moment en el qual el Castellar va començar a entrar en el partit. No volem ser alarmistes, però cal indicar que a la fi del primer període els homes de Quico Díaz eren un equip de Tercera Catalana, cosa totalment imprensable a començament de Temporada. Tot i això, només començar els segons quaranta-cinc minuts ja vam poder constatar que les coses prenien un altre aire. I ben conscients que, el llegir no ens ha de fer perdre l’escriure, als deu minuts de la represa, Quereda, agafa una pilota al mig del camp, la baixa per la banda i fa una centrada mil·limètrica al cap de Brullet que li permet col·locar-la al fons de la xarxa fent impossible qualsevol reacció d’Ochoa. El partit entrava en una altra dimensió, oi més quan cinc minuts més tard, una falta centrada per Brullet troba a Enric Raya amb disposició de franca rematada, cosa que fa amb total convicció; la mateixa convicció però, amb què Ochoa rebutja la pilota amb el pit i permet que Juanito, llest com una mostela pugui recollir-la i pugui engaltar un xut sec i a mitja alçada que fa entrar pilota i porter dins la porteria osonenca. A partir d’aleshores el partit va entrar en una fase de via morta, amb un control perfecte de la situació per part de l’equip castellarenc. Tot i això, a tres minuts del fina Furriol tornava a perforar la porta d’Ochoa amb una jugada personal bo i entrant per la línea de fons amb un aquí caic, aquí m’aixeco fins el darrer punxot que fa fer el deliri de la soferta afecció local que aquest any pateix d’allò més.

En resum, doncs, un gran resultat que ens permet agafar una mica d’aire de cara els propers partits que es presenten francament complicats perquè ningú té res a donar. Tal i com està la classificació la línea de descens la marca 26 punts (14è classificat) i el de la relativa tranquil·litat la comença a donar els 35 punts del cinquè dins la taula. Això vol dir que no val a badar…

Deixa un comentari