c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

S’escapen 2 punts al 86.

UE Tona-2 UE Castellar-2

Tona, 2 – Castellar, 2

Tona: Calvo, Casas (Eloi), Eric (Ferran), Muntal (Mendoza), Roquet, Santanera, Martí Prats, Fuentes, Vestit, Gerard i Pla.

Castellar: Àlex Tost (Rossell), Moreno, Puntí, Valls, Damas (Dani Guerrero), Enric Raya, Ruiz Vadillo (Marc Mora), Juanito (Carlos Rosa), Rangel (Mario Quereda) i Josep Pujol.

Àrbitre: Senyor Jordi Berenguer. Va tenir una actuació correcta tot i que en la jugada del gol de l’empat potser hauria d’haver consultat al linier molt més ben situat que no pas ell mateix. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Prats, Fuentes. Mendoza, Pla i Roquet. Va expulsar amb vermella directa a Gerard i a l’entrenador local Triguero; també van veure targeta groga els visitants Moreno, Quereda, Dani, Guerrero i Pujol en dues ocasions pel que fou expulsat.

Gols: Juanito (m 10) 0-1; Santanera (60) 1-1; Dani González (m 68) 1-2 i Prats (m 86) 2-2.

El mal menor!

El Castellar va treure un punt molt valuós davant d’un bon rival en una matinal encara molt més gélida que la de la semana pasada al “Pepín Valls”. El partit va disputar-se sobre una herba natural gelada i amb el record de la neu encara present al voltant del terreny de joc.

El partit va començar a disputar-se amb les precaucions pròpies per ser disputat en un ambient que no convidava ni poc ni gens a jugar a futbol. Els dos equips van sortir a ralentí, donat la dificultat que suposava mantenir l’equilibri als 22 homes que es disputaven la pilota. Tot i això, als 10 minuts de joc una genialitat de Juanito permetía avançar-se al conjunt visitant, en fer passar la pilota per damunt del porter amb un xut sec i imparable des de l’escaire dret de l’àrea de l’equip osonenc. Dos minuts més tard, i amb marcador favorable, una falta directa treta per Dani es rebutjada amb els punys pel porter local, Calvo, la pilota pica al travesser i surt rebutjada lluny de l’abast de cap davanter castellarenc. Aquesta fou la darrera vegada que els homes de Quique Díaz s’aproparen amb perill a l’àrea del Tona. Afortunadament, la pressió del conjunt local tampoc fou excessiva i la defensa i el porter castellarenc van poder-se espolsar “les puces” amb relativa facilitat. La nota negativa del partit fou la lesió fortuïta d’Àlex Tost que, partit rera partit, està demostrant que és un porter plenament capaç de defensar la nostra porta i els nostres colors amb total desimboltura.

Tal i com era d’esperar, a la represa el conjunt local va sortir a totes. A mesura que passaven els minuts va començar a arraconar al Castellar a la seva parcela i, aquest domini feia preveure el pitjor. Amb tot, un possible penal no assenyalat sobre la persona de Juanito al minut 52 de partit, haguera pogut canviar el ritme del partit. Al quart d’hora just de la represa i, enmig d’aquest domini territorial, Santanera, aprofitava una indecisió defensiva per posar taules al marcador. Quan la sort de les cartes era més favorable al conjunt osonenc, en Dani González pren la responsabilitat de picar una falta des d’uns 35 metres i sorprèn a uns i altres en llençar-la directa sobre porta i fent passar la pilota pel bell mig de l’escaire local. Un gol d’aquells pels quals ja val la pena haver de viatjar 70 quilómetres i de passar el turment d’acabar amb els peus fets uns glaçons. Mancava encara un 25 per cent de partit i tots sabíem que encara no hi havia res escrit. I aixó fou; a partir d’aleshores vingueren les espentetes, les trampoines, l’intentar guanyar-se la benevolència de l’àrbitre… I sobretot va venir el domini abassegador del Tona. Un domini que el Castellar va poder desprendre-se’n fins que a quatre minuts del final, Prats, feia pujar el definitiu 2 a 2, davant les protestes prou eloqüents dels jugadors del Castellar per un presumpte fora de joc previ. Els quatre minuts reglamentaris i els tres de descompte foren un atac i gol del conjunt local, per la qual cosa donem per més que bo el punt aconseguit a Tona i que ens permet, com a mínim, no haver caigut en zona de descens tal i com apuntàvem la setmana passada.

Deixa un comentari