c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Derrota al minut 95.

FC Sant Quirze-2 UE Castellar-1

Sant Quirze, 2 – Castellar, 1

Sant Quirze: Iñaki, David, Albert, Campuzano (Aitor), Xavier, Claudio, Gerard (Marçal), Joan Antoni, Marc (Brian), Xavi Sánchez (Víctor) i Jordi (Enric).

Castellar: Rossell, Iñaki Moreno, Joel Puntí, Sabalete, Damas, Enric Raya, Mario Quereda (Carlos Ortiz), Dani (Xavier Veragüas), Carlos Rosa (David López), Brullet (Valls) i Pujol (Alavedra).

Àrbitre: Senyor David Lizarde Torres. Va tenir una actuació molt correcta i totalment en acord en la gran matinal de futbol que ambdós equips van oferir-nos. Van veure targeta groga els jugadors locals Campuzano, Gerard, Joan Antoni i l’entrenador local i els visitants Sabalete. Brullet i Iñaki aquest darrer en dues ocasions pel que fou expulsat. També va mostrar vermella directa a l’entrenador local, pocs minuts després de ser amonestat amb groga.

Gols: Iñaki Moreno (pp) (m 23) 1-0; Quereda (m 74) 1-1 i Enric (m 95) 2-1.

La injustícia en forma d’esport

El Castellar va disputar a Sant Quirze el que goso catalogar del millor partit de la temporada, cosa la qual encara pren més valor si tenim en compte els darrers resultats que ens han situat en un lloc francament incòmode dins la taula classificatòria. Els homes de Quico Díaz, conscients del que s’hi jugaven varen sortir motivats fins al punt que al minut 5. Carlos Rosa i al minut 7, Miguel Quereda van posar a prova el porter local. El domini castellarenc era extraordinàriament intens, fins al punt de fer recular al Sant Quirze dins del seu terreny de joc i que en cap moment de l’encontre va demostrar el lloc de privilegi que ocupa actualment. Fruit d’aquest domini insistent, tingué lloc la jugada clau en una internada de Quereda dins l’àrea que va forçar al defensor local a frenar-lo en falta dins l’àrea. Brullet marrà el llançament en que, tot i restar 70 minuts, de ben segur haguera estat la clau del partit. Dos minuts més tard però, una sortida ràpida del Sant Quirze propicià que un davanter creués la pilota davant la sortida de Rossell i que, aquesta, fos rebutjada pel pal i en un acte de veritable mala fortuna topés al em cos de Moreno i acabés hostatjant-se al fons de la xarxa castellarenca. Afortunadament, aquest fet no va fer baixar els braços al Castellar ans tot el contrari. D’aquí fins a la fi dels 45 primers minuts només hi hagué un equip damunt del camp; la mostra més evident era el desconegut i inaudit nerviosisme del públic local. Al minut 35 de partit, Carles Rosa, després d’una extraordinària jugada personal estavella la pilota a la creuera de la porta molt ben defensada per Iñaki; el mateix Iñaki fou l’encarregat de malbarartar una clara ocasió de Pujol en un u contra u, molt ben resolt en la darrera jugada de la primera part.

A la segona part no va  canviar ni poc ni gens la decoració. Als tres minuts de la represa una pentinada amb el cap d’Enric torna a posar a prova a Iñaki que va ser, sens dubte, el millor jugador local. Cinc minuts més tard, Rosa el torna a posar a prova donat que aconsegueix driblar-lo en primera instància, però té temps a recuperar la posició i enviar la pilota a còrner quan aquesta entrava arran de pal. Al minut 67, i en ple “festival” de joc castellarenc, Rossell salva, d’una manera providencial, el que haguera suposat la sentència definitiva, en treure una mà gairebé impossible en una pilota xutada a boca de canó. A poc més de la fi del partit, Quereda, fa passar per damunt d’Iñaki una pilota que acaba en gol i que feia més que justícia al que estava esdevenint-se damunt del terreny de joc. Amb aquest resultat, els homes de Quico Díaz, van continuar creient en ells i van seguir fidels al seu estil. Tan és així que just al minut 90, Alavedra des de fora de l’àrea enviava una pilota enverinada que passà a escassos centímetres de la porta local i dos minuts més tard, Alavedra, en un xut similar a l’anterior engaltava un altre xut que després de ser rebutjat pel travesser, la seva potència inicial feia impossible que cap dels dos davanter visitants situats en franca possibilitat de rematar i poguessin arribar.

Passaven 4 minuts del temps reglamentari. El resultat era curt, massa curt vist els mèrit d’uns i altres… i el pitjor encara estava per arribar. Un gol de veritable xamba en un xut sec i a mitja altura amb un munt de cames entremig i que és d’aquells que en surt un de cada mil, feia del tot inútil l’estirada de Rossell. Aquest gol significà per una banda el deliri d’una afecció local força nerviosa, el tornar a posicionar l’equip de Sant Quirze al capdavant de la classificació, fer caure al Castellar en un lloc complicat del que cal sortir-se’n el més aviat possible i la constància que futbol i justícia no sempre es conjuguen plegats.

Estic convençut que aquest és l’inici de la remuntada que tenim a tocar.

Deixa un comentari