c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Derrota arbitral.

Sallent – 4 UE Castellar-1

Sallent, 4 – Castellar, 1

Sallent: Xavi, Sabatès (Marcel), Pere, Sergio, Xavi Díaz (Jordi), José María (Isaac), Horneros, Córcoles, Pablo, Oriol i Marín (Boi).

Castellar: Àlex Tost, Albert (Pujol), Guerrero, Puntí, Sabalete (Argemí), Enric Raya, Quereda, Dani González (Justicia), Juanito (Carlos Rosa), Brullet i Alavedra (Macías).

Àrbitre: Senyor Àlex Jiménez Narciso, auxiliat per les bandes pels senyors Ballesteros i Ruiz. Si aquestes darreres nits han pogut dormir sense cap mena de remordiment triomfaran a la vida facin el que facin. Va mostrar tarja vermella a Quereda i acte seguit groga a Quico, Albert, Brullet i Guerrero amb la clara intenció que juguessin la resta de partit condicionats. Abans del descans també va veure-la Marc Alavedra. Amb el partit decidit i per netejar l’expedient de cara a la galeria va mostrar targes grogues als locals Boltor i Besora asseguts a la banqueta i que ni van acabar sortint al camp i a Sergio. Aquest àrbitre es mereix el meu primer “jo acuso” en molt de temps.

Gols: Enric Raya (m 26) 0-1; Joan Marín (m 28) 1-1; Oriol (m 31) 2-1; Joan Marín (m 75) 3-1 i Macel (m 88) 4-1.

10 contra 14 (o més!)

Diumenge a la tarda en saltar damunt la gespa del camp del Sallent, el Castellar va trobar-se amb un altre entrebanc inesperat el senyor Álex Jiménez Narciso. Els homes de Quico Díaz eren conscients que els resultats que aleshores es coneixien els anaven en contra, cosa la qual va posar-se en evidència en veure’ls jugar amb moltes ganes i el cap ben clar. Als deu minuts de partit una centrada a mitja altura no va trobar cap rematador tot i que la pilota es va passejar per davant les cames d’Alavedra i Juanito. Fou el primer avís dels tres que gairebé consecutius va obsequiar-nos el Castellar. Tot i aquest domini territorial fou, José María, qui en l’únic error defensiu visitant estavellava la pilota al pal dret de la porteria defensada per Tost. Una vegada passat aquest ensurt, un minut més tard, des de la frontal de l’àrea, Brullet engalta un xut que fa volar literalment al porter sallentí, Xavi, per enviar la pilota a còrner. I fou en la següent jugada ofensiva del Castellar que Enric Raya enganxa una pilota abans que aquesta toqués al terra i la clava al fons de la porteria local des d’uns 30 metres llargs, en un dels que gosem qüalificar, sens dubte, dels millors gols executats o encaixat de la present temporada. Un gol que feia justícia i a la vegada emplenava d’esperança a la fidel parròquia castellarenca que, vagin les coses com vagin, fa costat a l’equip. A partir d’aquí entrà en joc l’element amb què ningú comptava: l’àrbitre. La gent que em coneix sap que les meves paraules solen ser ponderades i tolerants amb els errors nostres, dels rivals o dels àrbitres. Avui també procuraré ser el més objectiu possible, però també contundent. Al minut just del gol d’Enric un jugador local avançava per la banda i fou objecte de falta per Mario Quereda, l’àrbitre a instàncies del linier d’aquella banda i esperonat pels jugadors i banqueta local l’expulsà davant la incredulitat de tothom i el somriure còmplice d’alguns jugadors del Sallent. Doncs bé, aquells moments d’incertesa i desconcert, foren aprofitats per l’àrbitre per repartir targes grogues absurdes a Quico, Bruellet, Albert i Guerrero amb tot el que una expulsió al minut 26 i quatre targetes grogues impliquen de cara al final del partit… Aquell home en comptes de justícia va dictar sentència. Va descentrar l’equip fins al punt que dos minuts més tard i només amb un lapsus de dos minuts de diferència, l’equip local va aconseguir canviar el guarisme del partit. Si feia poca estona, tots creiem que baixaríem de Sallent amb alguna cosa positiva, ara passava just el contrari. Per acabar-ho d’adobar, a dos minuts de la fi del primer període, Marc Alavedra, veia la seva targeta groga: la feina estava feta. La roba neta i esbandida.

Evidentment, no sabíem com s’encararia el partit a la segona part. I es va encarar de la millor manera: procurant posar-hi un plus. Als nou minuts de la represa, Xavi, rebutja un xut de Juanito i ningú arriba a una pilota que es passeja morta dins l’àrea; cinc minuts més tard, Albert colpeja una pilota amb molta picardia arran de gespa que acaba a les mans del porter que havia intuït, més que no pas vist, per on aniria. Al minut 70, Juanito aixeca una pilota per damunt de Xavi que surt fora per centímetres. Els homes de Quico Díaz eren tot cor, el lloc de Quereda havia estat substituït pel un plus de cadascun dels membres castellarencs. Amb un Castellar bolcat a l’atac, tampoc és estrany que un error en defensa acabés amb totes les esperances en fer-se efectiu el tercer gol local a manca d’un quart per a la fi del partit. Abans d’acabar però, encara es tindrien dues ocasions d’escurçar distàncies la primera en u contra u, del debutant Justíca, ben resolta pel porter local i l’altra un cop de cap de Carlos Rosa que no va amorrar la pilota suficient i aquesta s’escapolí per damunt de la porteria sallentina. El quart gol local va tenir lloc en el darrer minut de partit, amb un Castellar encara amb ganes de treure’s el mal gust de boca d’un partit que mai no va merèixer perdre.

En resum, doncs, resultat totalment enganyós i que fa molt de mal de cara a la possibilitat de salvar la categoria. Queden 21 punts en joc: set finals en què juguem tots, absolutament, tot.

One Response to “Derrota arbitral.

  1. corsario says:

    Al jugador de la U.E. Castellar Mario Quereda se le ha impuesto una sanción de cuatro partidos. En primer lugar queria comentar por lo que parece ser y dicho por personas que estuvieron presentes en el terreno de juego del Sallent, es que la tarjeta roja directa era totalmente injusta, en segundo lugar que este jugador no insultó, ni ofendió, ni amenazó, ni provocó a nadie, en tercer lugar que si se quedó en la grada viendo el desarrollo del partido, es que a lo mejor desconoce que no lo puede hacer, cosa que el señor colegiado se lo tenía que haber indicado y mandarlo al vestuario, si no cabe pensar que se lo permitió para después hacerlo constar en acta y sancionarlo y en cuarto lugar y quizá mas merecida una sanción en todo caso, es por dirigirse al colegiado una vez finalizado el encuentro y manifestarle que con su expulsión había roto el partido.
    Si esto es así, sr. colegiado, auxiliares y delegado arbitral son ustedes unos miserables y unos mentirosos y espero que la directiva de la U.E. Castellar presente las correspondientes protestas a la delegación arbitral.

Deixa un comentari