c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

De mica en mica s’omple la pica.

Sabadell B-0 UE Castellar-1

Sabadell, 0 – Castellar, 1

Sabadell: Jordi, Corpas, Mamadou, César, Luis Alejandro, Sergi, Òscar, Toni, Collado, Aleix (Eric) i Chica.

Castellar: Àlex, Valls (Joel), Dani Guerrero, Sabalete, Damas, Enric (Justicia), Carlos Rosa (Sergi López), Dani González, Corral (Frederic), Brullet i Alavedra (Pujol).

Àrbitre: Senyor Fernando Caballero Jerez. Va tenir una actuació aceptable, en un partit disputat amb molta passió, però també amb molta correcció. Va mostrar targetes grogues als jugadors locals Toni, Aleix i Collado i als visitants Àlex, Dani González, Joel i Dani Guerrero en dues ocasions pel que fou expulsat.

Gol: Jiménez Corral (m 56) 0-1.

Un partit de ets i uts!

El Castellar va fer a Sabadell l’única cosa que li servia: tornar amb els tres punts en litigi. En veient els darrers resultats del Sabadell i els obtinguts recentment pel Castellar es dóna per suposat que el partit no va ser plàcid. El primers quinze minuts varen estar dotats d’un domini abassegador dels homes de Quico Díaz. Al primer minut, Carlos Rosa, va tenir a les seves bótes el primer gol en no atinar a aixecar per damunt de Jordi, una pilota molt franca que va trobar-se als peus. Sis minuts més tard, Corral, lliure de marca envia amb el cap una pilota a les mans del porter amb tota la porteria per a ell. Marauradament pels interessos castellarencs, les coses van començar a canviar una mica de decoració al minut 14 en què, Chica, des de fora de l’àrea envia una pilota al travesser de la porteria defensada per Àlex Tost, aquesta fou la rèplica a la darrer jugada clara de gol que va tenir com a protagonistes a Sabalete i el porter Jordi: el primer per un magistral cop de cap que fou rebutjat amb el puny a còrner pel porter, en una no menys magistral intervenció. Foren tres jugades que hagueren pogut esdevenir claus i permetre’ns prendre el partit amb una mica més de tranquil·litat. A la mitja hora de joc i amb un Sabadell crescut, varen tenir lloc dues accions que hagueren pogut marcar el partit. En una entrada relativament poc important, Guerrero, veia la primera targeta groga del matí i dos minuts més tard, unes mans del mateix jugador propiciaren que el senyor Caballero Jerez li mostrés la segona i la consegüent expulsió. Així, doncs, amb un home menys el Castellar va tenir que encarar la hora llarga que encara estava pendent de disputar-se. Del domini local només cal destacar que a la darrera jugada de la primera part, Sabalete, va salvar sota pals una pilota que portava tots els indicis de gol.

Quan es portaven disputats 11 minuts de la represa, un error defensiu del Sabadell va permetre que, Corral, arreplegués una pilota a pocs metres de l’àrea i pogués batre a Jordi en la seva sortida. A partir d’aquell moment, amb un home menys, amb les oïdes posades al que succeïa a poc menys d’un quilòmetre d’allí (el Sabadell Nord vencia al Palau) el Castellar havia de defensar la renda al preu que fos. A les dues en punt de la tarda, acabàvem de sortir d’aquella zona que té tan mal gust que s’anomena llocs de descens: calia fer bo el resultat. A partir d’aleshores, el Sabadell va agafar les regnes del partit amb molta força. Fins i tot, hi hagué una jugada en què va reclamar-se penal per possible falta d’Àlex Tost a un davanter del Sabadell, que va posar l’ai al cor a la nombrosa parròquia que havia baixat de Castellar a donar suport a l’equip. Entre ensurt i ensurt anaven passant els minuts. Poc abans d’acabar el partit, encara vam tenir un darrer esglai quan en una jugada del tot fortuïta, Enric Raya va haver de ser substituït per un cop al cap per Justicia. Al vespre mateix ens vam assabentar que afortunadament, igual com va passar la setmana anterior amb Dani Guerrero, tot havia quedat amb una simple anècdota. Són coses del futbol en què és molt més important la integritat de les persones per davant de qualsevol altre èxit esportiu. Per sort, diumenge van poder conjugar-se ambdues.

En resum, doncs, partit totalment resultista en uns moments en què jugar bé, fer-ho bonic ha de passar a segon terme. Ja tindrem temps de fer-ho!

Deixa un comentari