c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Salvats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

OAR Vic-2 UE Castellar-3

Oar Vic, 2 – Castellar, 3

Oar Vic: Enciso (Amine), Cuenca, Aitor (Vergès), Creus, Xavier Domènech (Marcel), Abel, Heribert, Vilalta (Joan), Ferran (Marc Casas), Èric i Partal.

Castellar: Tost, Valls, Guerrero, Salbalete, Damas (Mora), Enric Raya, Quereda (Argemí), Dani González (Pujol) Corral (Justicia), Alavedra i Rosa (Frede).

Àrbitre: Senyor Darío Domínguez Torres. Va tenir una actuació molt correcta i molt d’acord amb l’esportivitat amb què va ser disputat l’encontre. Va mostrar targeta groga al jugador local Abel i al visitant Justicia.

Gols: Creus (m 5) 1-0; Vilalta (m 15) 2-0; Rosa (m 38) 2-1; Alavedra (m 56) 2-1 i Pujol (m 80) 2-3.

La ciutat del Sants ens fou propícia

El Castellar va aconseguir la seva permanència matemàtica davant d’un gran rival que va fer tot allò que cal esperar de l’equip contrari: noblesa, ganes de lluita i esportivitat màxima. Contràriament al que hom pot pensar donada la còmoda situació amb què l’equip osonenc encarava l’encontre, no fou una victòria fàcil; prova d’això és el fet que al primer quart d’hora de partit els homes de Quico Díaz perdien per dos gols a zero, el primer dels quals va tenir lloc als cinc minuts després d’una indecisió defensiva i els segon al quinze minuts justos en què Vilalta enganxava una pilota a la frontal de l’àrea i, aquesta, acabava hostatjada al fons de la porta defensada per Àlex Tost. Podia semblar que aquests dos gols haurien de servir per relaxar el tarannà ofensiu de l’Oar, però no va ser així: la prova més evident és que les dues jugades que van seguir als dos gols varen tenir com a protagonista l’Àlex Tost que amb sengles aturades inversemblants i meritòries va impedir que baixéssim a dinar abans d’hora.  A manca de 10 minuts per a la fi de la primera part, la maquinària castellarenca va començar a rutllar i l’home més incisiu del Castellar, Carlos Rosa, va posar a prova a Enciso amb un xut a mitja altura que el porter va blocar. Tres minuts més tard, el mateix protagonista i amb un xut molt semblant al que havia fet Vilalta mitja hora abans, posava un esperançador 2 a 1 al marcador. La darrera jugada de la primera part, va tenir com a protagonista al mateix Rosa que col·locava una pilota al cap de Corral que va rematar sense gaire convicció i gens de picardia, fent que Enciso pogués rebutjar la pilota amb relativa facilitat.

A la represa, les coses van prendre un altre tombant i cada vegada es feina més evident que el Castellar encara tenia coses a dir en aquest partit. Tant és així que, als deu minuts Alavedra en una jugada trenada per l’esquerra de Rosa fa pujar el segon gol amb una jugada d’habilitat i de saber estar. A partir d’aquell moment, tot podia passar. A partir d’aquell moment, el partit va prendre una altra dinàmica. Vam veure un Castellar molt més ambiciós i amb ganes de resoldre per la via ràpida, llançant-se a l’atac d’una manera força inaudita fins aleshores. Dos minuts més tard del gol d’Alavedra, el porter Enciso guanya la partida per mil·límetres i per veterania un u contra u a Justicia. El mateix Justícia en la jugada posterior no arribà a una pilota que, provinent d’un còrner es passejà per damunt de la línia de gol osonenca. Tot i així, l’equip de l’Oar no va baixar els braços, tant és així que va convertir el porter Àlex Tost en el protagonista en dues o tres ocasions, la més clara de totes quan el porter castellarenc va haver de rebutjar dues vegades seguides sengles xuts a boca de canó. I mentre la parròquia castellarenca encara estava embaladida amb aquestes aturades del jove Tost, Pujol en jugada personal i fent ús de la seva contundència ofensiva s’endinsà a l’àrea i amb un xut sec i d’aquells que no es pensen dues vegades, va clavar la pilota al fons de la xarxa local. Un gol que, al marge de si feia justícia o no al que havíem vist damunt la gespa natural de Vic, posava al Castellar al lloc de la taula on per mèrits propis li corresponia estar: com a mínim en una posició allunyada del patiment. Mancaven encara deu minuts i si bé és cert que ni un ni altre van inquietar les porteries defensades per Amine i Tost, pels seguidors visitants foren deu minuts eterns.

A mode de cloenda em plau adjuntar-vos un enllaç en el qual, si teniu ocasió, podreu llegir la crònica feta des de Vic. Una ressenya molt ben feta, imparcial i digne de ser llegida. És per això que crec curiós afegir-la a la nostra: http://oarvic.cat/segona-catalana/segona-catalana-oar-vic-2-3-ue-castellar

Diumenge a les 12 del migdia i en horari unificat

Castellar – Puig-reig

Per primera vegada en tota la temporada podem afirmar que el Castellar té un partit per a gaudir; i no gaudir pel fet de jugar amb un equip que per circumstàncies que desconeixem ocupa, d’un manera sorprenent, el darrer lloc dins la taula classificatòria. Diem gaudir perquè és la primera vegada en la tota la temporada que ens hi juguem poca cosa més que avançar algun lloc a la classificació. Una cosa és ben certa trencarem el triple empat de 11 partits guanyats, 11 empatats i 11 perduts i això ja esdevé prou curiós. Esperem que siguin força els castellarencs que s’acostin al “Pepín Valls” a donar reconeixement a aquest final de temporada (16 punts de 18 possibles) que han portat a terme els jugadors del Castellar. El vostre aplaudiment és la manera d’agrair-los el seu esforç, el resultats esportius són la manera com ells agraeixen el vostre recolzament. Tants a tants i tots a una!

Deixa un comentari