c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE Castellar-2 Sabadell Nord-1

Sense paraules. 

Castellar, 2 –Sabadell Nord, 1

Castellar: Àlex Tost, Albert, Sabalete, Sergi López, Damas, Enric Raya, Carlos Rosa (Quereda), Dani, Jiménez Corral (Frederic) (Justicia), Brullet (Pujol) i Alavedra (Valls).

Sabadell Nord: Àlex, Eric (Melo), Piñol, David, Muela, Silva, Jordi, Xifrè (Jordi), Quereda (Marcos), Sebas (Jordi López) i Òscar (Alejandro).

Àrbitre: Senyor Ángel Fernández Gutiérrez. Vull creure que va tenir un mal dia. Va ensenyar targetes grogues als jugadors locals Brullet, Sabalete, Damas i Sergi López i vermella directa a Albert; els jugadors sabadellencs que van veure la tarja groga foren Éric, Òscar, Xifrè, Querera i Piñol.

Gols: Sebas (m 14) 0-1; Albert (m 44) 1-1 i Sergi López (m 84) 2-1.

 

Blat ensacat, però encara no lligat…

Fa gairebé 30 anys que d’una manera, més o menys continuada, redacto les cròniques del primer Equip de la Unió Esportiva Castellar. Puc afirmar que aquesta és la primera vegada que al meu bloc de notes només s’hi poden trobar tres o quatre apunts pel que fa al partit. No sé exactament quina ha estat la raó, però sí que penso tenir-ne una remota idea pel que fa al fet: aquest partit, per a mi, només ha tingut sensacions; ímputs sense cap més transcendència que la purament emotiva (bloqueig mental, en diuen?).

Vull resumir un dels partits més importants que ha disputat l’equip en els darrers temps amb un seguit de pinzellades amb què penso que la immensa majoria dels assistents (feia goig de veure l’assistència al “Pepín Valls”, el proppassat diumenge) estaran d’acord. El primer cop de pinzell és que vam trobar-nos amb un Castellar desdibuixat, nerviós i una mica fora del partit. El segon cop d’espàtula, és que vam topar-nos amb un rival a qui augurem que si tota la temporada hagués jugat amb la mateixa passió, a hores d’ara, seria líder indiscutible de la categoria. Un tercer apunt mereixeria, l’actuació de l’àrbitre amb unes decisions que no van ajudar, ni poc ni gens, a tranquil·litzar els ànims d’un equip local necessitat de punts i que, afortunadament, va estar a l’alçada de les circumstàncies i va fer cas omís a les decisions més que discutibles del senyor Fernández Gutiérrez. La quarta, va ser sobreposar-se al fet d’encarar els 45 minuts finals amb un home menys, després de la rigorosa, sorprenent i discutible expulsió d’Albert per una falta gairebé sobre la línea de còrner. Un cinquè apartat, el mereixen dues jugades claus que no van convertir-se en gol i que hagueren canviat el guarisme del partit: al minut 64, el porter local, Àlex Tost, va treure, d’una manera magistal, dues pilotes consecutives de sota en pals en la mateixa jugada i vint minuts més tard, tornava a lluir-se en robar una pilota als peus del davanter després que l’àrbitre i jutge de línia es fessin l’orni davant d’un clamorós fora de joc que, curiosament, tot el públic posat en peus reclamava amb totes les seves forces… I per acabar, em cal ressenyar els dos gols castellarencs fruit del convenciment, de l’empenta, del saber que era el tot o res. Dos gols un d’Albert i l’altre de Sergi López, que servien per encimbellar fins al lloc que li correspon una Entitat que fa setmanes que lluita, lluita i lluita per recuperar allò, que per unes coses o altres, havia perdut pel camí.

Un darrer apunt personal que considero, si més no, alliberador i per tan vull explicar. El segon gol del Castellar (tan necessari com inesperat), em va transportar a gairebé vint temporades enrere quan en Xavi Calveras, al minut 13 de la pròrroga, feia pujar el tercer gol al marcador local davant de l’equip del Segrià, el Torrefarrera. Era el partit de tornada de la promoció a Preferent; un partit travat, agònic i que va significar el segon ascens a Preferent d’una Entitat madura en el temps, però tendra en grans mèrits esportius.

Diumenge a tres quarts de dotze del migdia

OAR Vic-Castellar

Diumenge el Castellar té un important compromís a la “Ciutat del Sants” davant l’OAR Vic. Els homes de Quico Díaz han de fer bons els darrers 13 punts en 5 partits que porten acumulats i procurar seguir sumant. Resulta gratificant el fet d’acudir a les matemàtiques per tal de pensar quants punts hem d’aconseguir per salvar la categoria. En el millors dels casos, és possible que amb un sol en tinguéssim prou. Tot i això, si ens haguéssim deixat portar pels criteris més optimistes i no haguéssim posat tota la carn sobre la graella, en aquests moments seríem equip de Tercera Catalana. Els números són clars: Vilanova, Marganell i Castellar han premut l’accelerador d’allò més, equips del mig de la taula s’ha deixat retallar punts i han anat caient i per la part de dalt, el Sant Quirze ja fa algunes setmanes que haguera estat equip de Primera Territorial i s’ha deixat encalçar pel Granollers en detriment del seu acompanyant de tota la temporada: el Gironella. No val a badar… Molts de nosaltres tenim prou present quan en començar la temporada se’ns deia que en descendien tres i a l’hora de la veritat eren quatre, cinc i, fins i tot, sis les víctimes. Tots a Vic i que la sort en continuï sent favorable!

Deixa un comentari