c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Un punt que pot ser d’or.

Vilanova V. 1 – UE Castellar 1

Vilanova del Vallès , 1 – Castellar, 1

Vilanova: Carles Gil, Puchi, Arnau, Colomé (Iván), Pedro, Mogas, Sánchez, Alonso, Mustafá (Batalla), Martí (Barreto) i Kirian (Colomo).

Castellar: Àlex Tost, Albert (Sabalete), Guerrero, Puntí, Damas, Raya, Dani, Argemí (Pujol), Justicia (Brullet), Corral (Rosa) i Alavedra (Macías).

Àrbitre: Senyor Diego Hernán Ricci González. Va tenir una actuació molt correcta en un partit que a priori havia d’estar farcit de nervis donat el que s’hi jugaven ambdós equips. Van veure targetes grogues als jugadors locals Kirian, Pedro, Colomé, Alonso, Sánchez, Cendón i Colomo i als visitants Raya, Argemí, Rosa i Alavedra.

Gols: Puchi (m 38) 1-0 i Dani (m 48) 1-1.

Mal menor i porta oberta

La nota més important d’aquest partit a banda del resultat que obre una petita escletxa en favor de l’optimisme, fou la bona feina feta per Simon Bravo en aconseguir emplenar un autocar amb persones disposades a donar suport a l’equip.  El proppassat diumenge el camp del Vilanova feia goig de veure.

Pel que fa al partit cal indicar que hi hagueren una part per cada equip. A la primera el conjunt local va porta la iniciativa en tot moment, cosa totalment lògica si tenim en compte que jugava a casa i els homes de Quico Díaz van sortir al camp a procurar prendre la mida als locals. Tot i el major control del partit per part del Vilanova no fou fins al minut 28, en què va tenir lloc la primera jugada amb veritable perill en què, Arnau, després de treure una falta de manera magistral estavellava la pilota al travesser; quatre minuts més tard, Damas rebutjava amb el cap i sobre la mateixa línea de gol una pilota letal de necessitat. Malauradament, a la tercera va venir la bona: una rebutjada de Tost en curt, va deixar la pilota mora als peus de Puchi que amb un xut sec i a mitja altura va fer impossible la reacció de la línea defensiva visitant. Un gol que feia justícia al que fins aleshores havia tingut lloc damunt del terreny de joc, però que a la vegada havia d’insuflar coratge a un Castellar que ja no tenia res més a perdre aquesta temporada.

A la segon part la decoració va canviar radicalment. Als tres minuts de joc, Alavedra, dóna una pilota a Dani, que se la fa seva i hi posa una mica de genialitat personal, per fer pujar el gol de l’empat. Un empat que s’haguera pogut tombar al costat dels jugadors castellarencs en diverses ocasions. Tant és així que els jugadors del Vilanova, conscients de la pressió del Castellar, procuraven mantenir la pilota en joc el menor número de minuts possible. A la mitja hora de joc d’aquest segon període, Dani, va intentar allò que ja li hem vist fer: un gol directe de còrner; la pilota va perdre’s per la línea de fons a pocs centímetres del pal llarg. Vuit minuts més tard, una sensacional jugada personal de Pujol va acabar amb un xut forçat i massa fluix davant d’un Carles Gil gairebé batut. El Castellar va buidar-se fins al final, fins al punt que en la darrera jugada de partit, Dani, llançar-se en planxa amb els peus, no va arribar per poc, a una pilota morta que li havia centrar Damas i que va passejar-se per davant d’una munió de cames, sense que hom arribés a tocar-la. En xiular el final del partit el nombrós contingent d’afeccionats que s’havien desplaçat a Vilanova va estar d’acord amb una cosa: havia mancat sort i una mica més de temps per donar el tomb al resultat.

Un punt importantíssim a què cal donar valor sumant-lo als quinze que encara queden en joc.

Salutacions

Victor Valls

Deixa un comentari