c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Un any més a 2ªcatalana.

UE Castellar-1 Puigreig-0

Castellar, 1 – Puig-reig, 0

Castellar: Tost, Valls, Guerrero, Sabalete, Damas, Enric Raya, Pujol (Frede), Dani (Justicia), Rosa (Quereda), Brullet (Argemí) i Alavedra (Sergi López).

Puig-reig: Reda, Cortizo (Gerard), Manubens, Carreras, Ramon (Lluís), Marc, Carles, Clares (Albert), Picado, Grisi i Veas.

Àrbitre: Senyor Kevin Blanco Esteban. Va tenir una actuació correcta, si bé alguna vegada es va deixar portar per la decisió dels seus líniers en assenyalar algun fora de joc. Van veure targeta groga el jugadors locals Dani i els visitants Marc, Gerard i Carreras.

Gol: Alavedra (m 1)

París bé que val una missa, que deia aquell…

La setmana passada, més o menys, a la mateixa hora que jo enviava la meva crònica setmanal a Forja, el quadre tècnic del Castellar comandat el Quico Díaz, es posava en contacte, un per un, amb tots els membres de la plantilla del Primer Equip per comunicar-los que s’havia de rebaixar l’eufòria, donat que, segons informacions de darrera hora encara no estaven matemàticament salvats. Entre rumors, premonicions i molta matemàtica d’urgència calia assegurar diumenge al “Pepín Valls” els tres darrers punts de la temporada: i així va ser.

Passarem de puntetes per damunt del partit per una raó ben simple: les circumstàncies ambientals no el podien fer brillant, sinó el més efectiu possible. Una cosa però, va quedar ben palesa. l’equip dirigit per un vell conegut de l’afecció local, en José Antonio Medina, no va demostrar en cap moment el lloc que ocupava dins la taula classificatòria. Quan als 50 segons de partit un xut creuat de Marc Alavedra feia pujar el gol al marcador, poc podíem pensar-nos que l’agonia local s’allargaria 94 minuts més. L’equip berguedà va jugar sense cap mena de pressió, cosa la qual va propiciar que poc a poc passés a ser l’amo del partit i permetre que la línea defensiva, amb Àlex Tost al seu davant, tingués una de les actuacions més atinades de la temporada. Cada intent local d’espolsar-se el domini del Puig-reig trobava resposta gairebé immediata. Pujol, Quereda, Brullet, Dani, Rosa… ho intentaren alguna vegada de manera tímida, però el pes del partit el va portar l’equip visitant. Donades les circumstàncies aquesta també és una manera de jugar al futbol i, afortunadament, ha trobat el premi… o no és un gran premi 19 punts en 7 partits?

Des d’aquestes línies només em cal felicitar als jugadors que s’hi ha deixat la pell en aquesta empresa i al quadre tècnic personalitzat en la figura del seu entrenador Quico Díaz de qui estem segur que, aquesta temporada, no ha dormit les hores que ha tingut son. Moltes gràcies a tots. Als que es queden que la pròxima temporada els sigui propícia i als que se’n van que s’acomplexin tots els seus desitjos.

Deixa un comentari