c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

UE Castellar-5 Sabadellenca-1

Maneta al derbi. 

Castellar, 5 – Sabadellenca, 1

Castellar: Óscar, Fran, Mallen, Javier (Sabalete), Sergi López, Joan García, Ismail (Alavedra), Cristian, Eric (Pujol), Brullet (Valls) i Quimet.

Sabadellenca: Marín, Saavedra, Morales (Oriol), Massa, López, Boada (Planas), Gracia, Medel (Kilian), Serrano, Hernández (Marino) i Heredia (Guirao).

Àrbitre: Senyor Jordi Berenguer Puchades. Va tenir una actuació correcta en un partit en què la correcció fou la norma imperant. Van veure targeta groga el jugador local Mallen i els visitants Morales, Planas i Marino en dues ocasions pel que fou expulsat.

Gols: Brullet (m 18) 1-0; Quimet (m 26) 2-0; Eric (29) 3-0; Brullet (m 54) 4-0; Guirao (m 80) 4-1 i Alavedra (m 82) 5-1.

 

Ja començava a ser hora!

Hem hagut d’arribar fins a la dotzena jornada per poder veure la segona victòria a casa i aquesta vegada d’una manera contundent. En veure l’amplitud del resultat, hom pot pensar que es parla d’una victòria fàcil i res més lluny de la realitat. Si als tres minuts de partit, l’equip visitant hagués aprofitat el llançament d’un rigorós penal que el senyor Berenguer va xiular, les coses potser haurien pres un altre caire.

La sensacional aturada d’Óscar del penal, va donar ales a l’equip comandat per Vidal que, poc a poc, va començar a posicionar-se damunt de la gespa. Tan és així que amb poc més d’un quart d’hora jugat, Quimet, entra a l’àrea es desfà de dos defenses i deixa la pilota als peus de Brullet que amb tota la convicció del món i sense aturar-la , li clava un cop de peu i l’hostatja al fons de la xarxa davant el deliri de l’afecció local, àvida d’alegries que enguany es fan esperar. Deu minuts més tard, el mateix autor de l’anterior passada, Quimet, es torna a desfer d’un parell de defenses i envia la pilota per damunt d’un Marín que havia iniciat una sortida a la desesperada. A l’ambient hi surava una àurea un pèl diferent als partits jugats al “Pepín Valls” fins aleshores. I ho confirma el fet que, tres minuts més tard i en una repetició de les jugades esmentades anteriorment, Quimet, torna a posar una pilota al punt de penal i, aquesta vegada, Eric, sense manies i amb un xut dur i a mitja altura fa pujar el tercer gol al marcador. Narrant aquests fets pot donar la imatge que el Castellar esdevenia senyor de l’encontre i no hi ha res més lluny de la realitat. El conjunt visitant en tot moment hi posà espurnes de bon joc, cosa la qual convertiren un partit de rivalitat comarcal amb una bona matinal de futbol. Amb aquestes alternatives de camp a camp, arribàrem a la fi dels primers quaranta-cinc minuts.

La segona part, fou un calc de la primera. Als nou minuts de la represa, Ismail s’emporta a dos defensors cap a la línea de còrner; se’n va d’un, se’n va de l’altre i quan tothom (inclosos els davanters locals) esperaven que penjaria la pilota a l’olla, l’envia a Brullet que estava lliure de marca fora de l’àrea li engalta un xut que entra pel bell mig de l’escaire, en el que va ser, sense cap mena de dubte, el gol del matí. Amb el resultat contundent i clarificador, l’equip de Sabadell va continuar el seu joc, cosa que de veritat l’honora com a Entitat, i va posar en perill un parell de vegades la porteria d’Óscar. Un Òscar que, a deu minuts per al final, no va poder aturar un xut de Guirao, provinent de l’únic error clamorós de la defensa castellarenca en tot el partit i que va significar el gol

dit “de l’honor” de la sabadellenca. Tres minuts més tard, Alavedra també des de fora de l’àrea feia pujar el cinquè gol al casiller local cosa que no succeïa feia molt de temps a casa nostra i que era el just premi a la voluntat i la serietat de què van fer gala l’equip.

En resum, doncs, un molt bon partit de futbol i no pas pel resultat ni pel fet d’haver rendibilitzat al màxim les ocasions, sinó per dinamisme que, uns hi altres van donar a l’encontre.

 

Diumenge a les 12 del migdia a Cardedeu

Cardedeu – Castellar

El Castellar diumenge té un compromís complicat davant d’un Cardedeu que ha perdut la força que portava en començar el Campionat en què va col·locar-se moltes setmanes de líder i que esperem que no vulgui tornar a recuperar enfront el Castellar. Esperem que el partit del diumenge hagi estat el punt d’inflexió per tornar-nos a retrobar amb aquella cara tan amable que, enguany tenim com a visitant. Acostem-nos a Cardedeu a comprar borregos i a constatar-ho.

Deixa un comentari