c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Joanenc – Castellar

Joanenc, 2 – Castellar, 2

Joanenc: Bonvehí, Carles (Gerard), Criado, Sala, Albert (Ignacio) (Aitor), Eloi (Jordi Sanchis), Sergi, Arnau (Éric), Martí, Blanch i Marcos.

Castellar: Òscar, Jordi Torres, Cádido, Santiago, Auñón, Carlos Ortiz (Argemí), Brian Gil Chica), Enric Raya, Jordi Díaz (David López), Víctor Moya i Quesada (Silva).

Àrbitre: Senyor Arnau Martí Rovira. Ras i curt: va influir d’una manera directa en el resultat. El seu desconeixement del reglament va permetre que els jugadors de banda (primer els locals i després s’hi afegiren la resta) estiguessin sense samarreta dins la seva casella; va expulsar per doble amonestació (en el que només era la primera groga) al jugador castellarenc, Chica, quan ja passaven sis minuts del temps reglamentari, seguidament va treure la targeta roja, a instàncies del linier, al jugador Auñón (quan ja  en passaven nou) i va permetre que, en ple desconcert, el porter local tragués la falta des  del mig del camp, i que va donar lloc al segon gol, quan encara es trobava damunt del terreny de joc el jugador castellarenc que fou expulsat. Tot un enorme despropòsit! Que no torni!

 Gols: Brian (m 20) 0-1; Jordi Sanchis (m 71) 1-1; David López (83) 1-2 i Aitor (m 99)

Ensarronada, engalipada i anar marxant…

El Castellar tornava a retre visita a un camp al qual feia més de 30 anys que no trepitjava, tot i en altres temps fou un desplaçament força habitual. Els homes de Juan Antonio Roldán dominaren completament la primera part i en bona part de la segona. Circumstàncies adverses que més endavant relatarem van evitar tornar del Bages amb els tres punts al sarró.

Tal i com acabo d’esmentar, el domini castellarenc a la primera part fou abassegador. Esmentarem uns quants botons de mostra d’aquest domini, a risc de pecar de reincidents. Al minut 13, Enric deixa en safata una pilota a peus de Jordi Díaz i aquest fa un dríblig de més per tal de desfer-se del porter i li endevina la intenció bo i “prenent-li la cartera”. Set minuts més tard, Brian, des d’un 30 metres, engalta un xut sec a mitja  alçada que es clava dins la xarxa local, davant l’incredulitat del públic local i la  desfermada alegria del visitant. El mateix Brian, al minut, 28 cedeix la pilota, altra volta, a Jordi Díaz que, a porta buida l’envia a les boires molt probablement en no esperar-se la passada. Al minut 41, el mateix protagonista de l’acció anterior, enganxà una pilota des de la frontal de l’àrea i, aquesta vegada sí, va fer volar el porter local, Bonvehí, per rebutjar la bimba. I encara, abans del descans, una altra centrada impressionant d’Enric, era desaprofitada per Quesada en el que haguera pogut estar el gol de la sentència i de la tranquil·litat. La nota negativa del partit fou la lesió de l’autor del gol, Brian i que des d’aquestes línies li desitgem que no recaigui donat la importància que té la seva tasca dins l’organigrama de l’equip.

A la represa, les coses van canviar una mica. L’equip local conscient de que anava contrarelotge, va començar a estirar les línies. Poc a poc, va començar a crear alguna  ocasió de perill. El fins aleshores desenfeinat Òscar, va començar a tenir algun motiu d’estar allí. Amb faltes i faltetes, còrners molt tancats i pujades des de la banda d’un rapidíssim, Sergi Gómez, el Joanenc començava a mostrar les urpes. Al minut 26, a la sortida d’un còrner d’aquells que són mig gol, el veterà Jordi Sanchis fa pujar el gol de  l’empat. Un empat injust, però que demostrava, una vegada més, que el futbol no són matemàtiques. A partir d’aquell moment, el partit es va trencar i, si bé les ocasions de gol no sovintejaren, sí que en qualsevol moment es podia canviar el guarisme de l’empat. I vés per on, un dels canvis introduïts a l’organigrama visitant va donar fruit, just al quart d’hora de produir-se: David López agafa una pilota es desfà de dos defenses, s’endinsa en el àrea i, gairebé sense angle, col·loca la pilota, que fa un estrany a l’aire i acaba per allotjar-se al fons de la porteria. Un gol per qual ja havia valgut la pena arribar-se a Sant Joan de Vilatorrada, aquella tarda.

Amb aquest resultat, i vist el vist, ja semblava que el partit estava sentenciat. Va arribar el minut 90. Tots estàvem esperant el descompte, si bé és cert que sense un excessiu nerviosisme, ni sospitant el que havia d’arribar. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set minuts: Òscar bloca una pilota franca i es disposa a enviar-la el més lluny possible dels seus dominis. La recull Chica al mig del camp i pugna amb un jugador rival; d’aquest litigi en surt una targeta groga pel jugador castellarenc, que davant l’astorament d’uns i altres veu la vermella directa per acumulació de targetes, cosa que en ser erroni es protestat pels jugadors i públic visitant. Consulta amb el linier: vuit, nou minuts… ambdòs col·legiats ratifiquen l’expulsió. Els jugadors locals tenen presa per central la pilota a l’olla, però.. ai, las! El linier de l’altra banda té la bandera aixecada i l’àrbitre s’acosta a consultar-li què vol. D’aquesta consulta en surt una segona expulsió directa, bo i arguint que el jugador castellarenc l’havia insultat. Amb el darrer jugador expulsat encara dins del camp, i passant gairebé deu minuts del temps reglamentari, el porter local penja la pilota a l’àrea i no se sap ben bé com aquesta apareix dins la porteria visitant. L’àrbitre acaba el partit aquí, donant per vàlid un gol del tot absurd i il·legal, davant l’alegria d’uns i el comprensible desesper dels altres.

En resum, doncs, resultat injust, amb un arbitratge nefast, però que mostra un Castellar

que va a més i que alçarà el vol ben aviat.

Deixa un comentari