c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Can Parellada – Castellar

Can Parellada, 1 – Castellar, 1

Can Parellada: Hablili, Ordónez, Gómez (Ángel Alcarria), Leoncio, Jonathan, Ortega, Varona, Imanol, Campano, Javier Amo i Barbosa (Ruz).

Castellar: Ismael, Torres (Pedro José), Damas (Sabalete), Santiago (Argemí), Cándido, Ortiz, Chica (Silva), Enric Raya, Jordi Díaz (David López), Moya i Quesada.

Àrbitre: Senyor David Flores Gibert. Va tenir una actuació per fer-se-la mirar. Al minut 25 va xiular un penal totalment inexistent a l’àrea visitant, mentre que quinze minuts més tard òbviava un altre de clamorós a l’àrea egarenca arguint que, intants abans, havia donat una llei de l’avantatge, cosa que li permeté treure la pilota fora de l’àrea gran per tal que s’executés la primera falta comesa: un veritable escàndol. Quatre jugadors del conjunt castellarenc hagueren de ser substituïts per lesió, sense que això tingués cap incidència sancionadora. També fou força protestat el gol castellarenc per un presumpte fora de joc que el linier molt ben situat va desestimar. Van veure targeta groga els jugadors locals: Barbosa, Imanol, Hablili, Campano, Leoncio en dues ocasions en el temps afegit pel que va haver d’abandonar el camp. Pels castellarenc foren amonestats: Josep Pujol, Chica, Pedro José, Silva i Quesada.

Gols: Campano (26 de penal) 1-0 i Argemí (m 49) 1-1.

El camí fa pujada i me’n vaig a peu

Fa més de trenta anys que faig la resenya del primer equip de la UE Castellar i del meu record mai, absolutament mai, havia parlat cinc setmanes seguides dels arbitratges que rebíem. És cert que no hi ha temporada que ens topem amb algú que “té un mal dia”, però enguany la situació ja comença a ser francament preocupant… El senyor David Flores va influir en el resultat d’una manera evident i sospitosa, però no cal fer més estelles del tema.

El partit del proppassat dissabte fou jugat de poder a poder. La primera ocasió del partit va correspondre a l’equip local en que Javier Amo no arriba a una pilota centrada des de la banda dreta per Imanol. El Castellar feia el seu joc i tenia el domini de la pilota, si bé és cert que les envestides de l’equip terrassenc no deixaven de ser molt perilloses. De fet, al minut 24 Cándido treu amb el cap una pilota que portava una trajectòria letal. Fins a aquell moment seria injust parlar de veritables ocasions de perill, però dos minuts més tard de la jugada recentment esmentada, l’àrbitre s’inventava un penal pel tal que el veterà i gran jugador, Campano, fes pujar el primer gol al casiller local. A partir d’aquell moment el partit es desballestà de tot i van aparèixer moments de joc brusc que l’àrbitre tampoc va saber tallar. A manca de quatre minuts per a la fi del primer període va tenir lloc la jugada clau del partit. Una incursió ràpida de la davantera castellarenca es frenada amb falta pels defensors locals, com que la pilota continua en joc l’àrbitre aplica la llei de l’avantage, la rep Moya que encara porta i es falcat, a vuit o nou metres de la porteria, per un jugador del Can Perellada. L’àrbitre té la inesperada i surrealista sortida de posar la bimba on s’havia produït la primera falta, davant l’estupor i la sorpresa general. No cal dir que de camí dels vestidors l’estirabot de l’àrbitre es continuava comentant entre tots els jugadors que estaven sobre la gespa.

Als quatre minuts de la represa, Argemí feia justícia, al que fins aleshores s’havia vist, en rematar en planxa una centrada mil·limètrica de Dani Quesada. Totes i les airades protestes dels jugadors egarencs (i com que no sempre pot ser dissabte) el gol pujà al marcador. A partir d’aquell moment, els homes de Juan Antonio Rodán tornaren a portar el partit cap el seu cantó i van començar a fer el joc que més saben fer quan el rival els hi ho permet.

Un minut abans de ser canviat per lesió, Jordi Díaz, tenia una ocasió d’or per avançar els castellarencs, quan després de fer el més difícil en desfer-se de tres contraris va enviar la pilota al Pryca (permeteu-me la broma, en uns moments que de broma poca). D’aquí fins a la fi de l’encontre encara vam poder constatar com el senyor Flores es feia l’orni en un penal comés sobre la persona de Dani Quesada; com aquest jugador enviava una pilota arran d’esquadra en un xut sec des d’uns 25 metres; com el porter Halblili treia una mà prodigiosa per desviar un tret a boca de canó d’Enric Raya o con en el minut 94 el mateix porter, amb els punts, desmunta una acció ofensiva castellarenca conclosa per Silva…

En síntesi, doncs, dos punts perduts d’una manera injusta per unes accions alienes i reiteratives que, a hores d’ara, ja comencen a ser preocupants.

Deixa un comentari