c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Castellar – Cardedeu

Castellar, 2 – Cardedeu, 0

Castellar: Ismael, Jordi Torres, Damas (Cartié), Santiago, Cándido, Carlos Ortiz, Chica (Pujol), Enric Raya, Jordi Díaz (Silva), Víctor Moya (Argemí) i Quesada (David López).

Cardedeu: Matamala, Soler (Meca), Buil, Suárez (Rodríguez), Casals (Ferres), Morales (Alba), Daudén, Beltrán, Carreño, Graus (Abad) i Altimira.

Àrbitre: Sr. Lluís Ballonga Xaver. A la línea dels arbitratges de l’actual temporada, és a dir, malament. Els jugadors d’ambdós equips el van superar i va donar massa lleis de l’avantage a destemps i va ser molt condescendent amb algunes entrades que van tenir lloc sobre l’herba. Només va amonestar al jugador local Chica quan, en veritat, haguera hagut d’ampliar el seu repertori de targetes. L’error més greu que va cometre, ajudat pel seu línier, no fou assenyalar una rebutjada amb les mans del porter Matamala fora de l’àrea cosa que haguera significat la seva expulsió als 23 minuts de joc.

Gols: Jordi Díaz (m 39) 1-0; Pujol (m 94) 2-0.

 

Primer cop d’efecte de la temporada

El Castellar va obtenir una treballada victòria enfront de l’equip més complert dels que s’ha topat a l’actual temporada: el Cardedeu. Els homes de Juan Antonio Roldán es van enfrontar a l’equip líder amb la modèstia pròpia d’un equip cuer, però amb la dignitat del que sempre ha de mirar enlaire. Potser aquesta filosofia és la que va fer tractar al Cardedeu amb la dosi justa de respecte i contundència alhora.

El conjunt visitant va saltar sobre la gespa amb ganes de resoldre aviat, ansietat que potser va passar-li factura a mesura que passaven els minuts, màxim quan es va trobar amb un Ismael impecable que va desballestar diverses jugades trenades pel Cardedeu que va tenir, com fa unes temporades, a Pedro Carreño com a màxim exponent. Tot i això, l’ocasió més clara dels primers minuts vingué de les bótes de Chica que, enveient el porter avançat li va intentar col·locar una pilota per alt, tot i que la precipitació del davanter va trair-lo i li va fer enviar la pilota al núvols. Entre anades i vingudes d’una porta a l’altra, el partit anava transcorrent amb relativa tranqui·litat fins al minut 23 en què va tenir lloc la jugada que haguera pogut esdevenir clau i que he apuntat en l’actuació del àrbitre i que va quedar en un no-res. A la mitja hora de partit, Enric Raya, envia una pilota immillorable a Jordi Díaz que, engalta un xut sec a mitja altura que és rebutjat per Matamala en una fantàstica intervenció. Com que diuen que tots els Sants tenen capvuitada, dos minuts més tard el lateral cardeuenc perd absurdament una pilota a la frontal de l’àrea gran que és recollida, altra volta, per Jordi Díaz que aquesta vegada no perdonà i establí l’1 a 0 al marcador.

 

A la represa, altra volta fou el conjunt visitant qui va intentar portar el pes del partit. I val a dir que als primer minuts fou així. D’exemple un botó: al minut 56, Carreño se’n du una pilota per velocitat i deixa el seu marcador descontrolat, s’encara a Ismael “Buyo” amb la pilota al peus; el davanter deixa anar una sabatada impressionat a què respon el porter d’una manera sensacional traient la mà en el darrer moment, en la que ha estat, sens dubte, la millor aturada castellarenca de l’actual campionat.

El temps anava passant. Tots dos entrenadors feien canvis a fi i efecte d’introduir saba nova a uns equips que ho estaven deixant tot damunt la gespa. Així, doncs, mentre que el responsable de l’equip visitant intentava donar una darrer impuls a la seva davantera, el del Castellar feia just el contrari, treia homes de refresc per donat més solidesa a la línea mitja en un clar intent d’estabilitzar la nau.

I quan semblava que tot estava dit, encara hi hagué una darrera sorpresa. Josep Pujol (Pepu) reb una pilota gairebé al mig del camp i en veure a Matamala avançat, prova sort i li envia una pilota enverinada que s’acaba hostatjant al fons de la xarxa. Fou un punt i final merescut després de tres decepcions consecutives…

En resum, doncs, primera victòria del Castellar davant d’un rival que en tot moment li va posar les coses molt difícils.

Deixa un comentari