c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Castellar – Sabadell Nord

Castellar, 3 – Sabadell Nord, 0

Castellar: Ismael, Peña, Candi, Pedro Auñón , Villalonga, Carlos Ortiz, Jordi Díaz, Enric Raya (Pujol), Argemí (David López), Moya (Chica) i Quesada (Torres).

Sabadell Nord: Miguel, Adri, Xavi (Valiente), Montero, Pol (Romero), Piñol, Toni, Jerián (Éric), Kevin (Sergi), Bahamonte (Zurita) i Jon.

Àrbitre: Senyor Bilal Kahouach. Va tenir una actuació molt correcta, en un partit jugat amb força esportivitat. Va mostrar targeges grogues als jugadors locals Quesada, Pedro i Candi i als visitants Xavi i Piñol.

Gols: Quesada 1-0 (m 9); Quesada 2-0 (m 61) de penal; Villaronga (75) 3-0

Ja tocava!

El Castellar va imposar-se d’una manera contundent a un vell conegut de l’afecció castellarenca. el Sabadell Nord. Que el resultat fos contudent, no vol dir que fou una victòria fàcil, donat que el conjunt sabadellenc va posar una tenaç resistència i cal admetre que li faltà una mica de sort davant la porta defensada per Isamael. També cal esmentar que fou un enfrontament entre vells coneguts, donat que en ambdós equips hi havia força jugadors que havien defensat totes dues samarretes. Aquest coneixement mutu va permetre que tan Roldán com Quico Díaz no haguessin de plantejar en cap moment uns instants de coneixement mutu.

Als nou minuts minuts la defensa visitant es va veure obligada a fer una falta a Víctor Moya que encarava porta. Quesada agafà la responsabilitat de fer-la efectiva; col·locà la pilota a uns cinc metres de l’àrea i amb un xut sec i a mitja alçada va posar la pilota a l’escaire dret de la porteria de Miguel que, tot i estirar-se no pogué fer res per aturar-ne la letal trajectòria. Aquest gol, va esperonar els homes de Juan Antonio Roldán que constataven com l’equip visitant, en aquells moments, era impotent per a aturar el seu joc. Set minuts més tard, Jordi Díaz, es prepara una pilota per superar al porter en la seva sortida, però en un darrer toc se l’avançà massa i el porter va resoldre al seu favor sense gaires dificultats. Tot i el domini castellarenc, els homes de Quico Díaz van començar a prémer l’accelerador i al minut 24, Bahamonte tingué una clara ocasió en rematar a boca de canó amb el cap, i amb el porter Ismael batut, que va sortir fora arran de pal. Dos minuts més tard, una jugada en què van intervenir tota la línea ofensiva local va fer que, Argemí, enviés una centrada a mitja altura a la frontal de l’àrea que Quesada rematava sense aturar i obligués al porter sabadellenc a fer la millor intervenció de la tarda en rebutjar la pilota a còrner.

Amb aquest resultat incert arribarem a la fi dels primer quaranta-cinc minuts reglamentaris; encara no havíem posat el cul al seient per veure els restants quan Bahamonte va posar a prova l’agilitat del porter local en el que haguera estat un gol dels que fan mal, donat el moment en què té lloc. Nou minuts més tard d’aquest ensurt, Chica li cedeix la bimba a Pujol que, sense pensar-s’hi ni poc ni gens, engalta un xut que surt fregant el travesser, quan molts dels parroquians locals ja cantàvem el gol. Al minut 60 unes mans dins de l’àrea del jugador llorençà, Piñol, va permetre que Quesada fes pujar al marcador el 2 a 0 que si bé donava oxigen als jugador del Castellar, també és cert que obria una bretxa imprescindible de cara a la reacció i les ànsies de guanyar que sempre ha caracteritzat al Sabadell Nord quan s’enfronta al Castellar. Tant és així que la pilota anava d’una porteria a l’altra, sense excessiu perill, però que sempre fa patir. Afortunadament, quan mancava un quart per a la fi de l’encontre, Joan Villaronga, a la sortida d’un còrner, tret per Chica, posà el cap amb tot el convenciment del món i va fer pujar el tercer gol al marcador, curiosament també, de pilota aturada. Un gran gol i un bon premi a un gran un jugador, reincorporat, que sempre ho dóna tot damunt del terreny de joc. D’aquí fins a la fi del partit, foren els minuts en què el Castellar fou el veritable dominador de l’encontre; curiosament foren també, els minuts en què el marcador no va tornar-se a moure.

En resum, doncs, justa però sobretot balsàmica victòria del Castellar en un partit jugat amb intensitat i sempre amb extraordinària noblesa, cosa que donada l’atàvica rivalitat entre els dos Clubs sempre fa de bon agrair.

Deixa un comentari