c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Castellar – Vic Riuprimer

Castellar, 0 – Vic Riuprimer, 1

Castellar: Ismael “Buyo”, Jordi Torres, Damas, Auñón (Óscar), Cándido, Carlos Ortiz, Chica (Josep Pujol), Enric Raya, Silva (Brian), Moya i Dani Quesada.

Vic Riuprimer: Erra, Tió, Berrocal, Puigdesens, Centellas, Noguera, Bach (Montells), Aliberch (Novelles), Alberch (Lluís), Soler (Pérez) i Pujol (Francolí).

Àrbitre: Senyor Àlex Martín Pastor. Va tenir una actuació correcta si bé és cert que en algunes decisions puntuals algun dels seus líniers el va portar a cometre algun error de precisió. Un de les seves equivocacions fou ser massa condescendent amb la pèrdua deliberada (i explicable) de temps de l’equip visitant. Va afegir poc més d’un minut de descompte en uns moments que el conjunt castellarenc estava bolcat sobre la porta molt ben defensada per Erra, cosa que provocà un mal estar general entre l’afecció castellarenca. Van veure targeta groga els jugadors locals Damas, Auñón i Ortiz i els visitants Tió, Noguera i Francolí.

Gol: Aliberch (m 26).

 

Poc premi a molta voluntat

El Castellar va perdre davant del líder que va aprofitar l’única ocasió de gol de què va disposar en els 91 minuts de joc. El Castellar va portar el pes del partit i tingué moltes oportunitats d’avançar-se en el marcador abans del fatídic minut 26. Chica va ser el protagonista de les tres primeres jugades de relatiu perill a la pota defensada per Erra, si bé és cert que la millor oportunitat va venir de les bótes de Silva que va engaltar un xut sec des de fora l’àrea que feu lluir-se al porter osonenc. El conjunt visitant es trobava desbordat davant del joc castellarenc, però al minut 26 l’àrbitre va sancionar com a falta una topada entre defensa local i davanter osonenc. La pilota quedava molt fora d’angle propici per provar el xut directe; tot i això, davant la sorpresa d’uns i altres Aliberch ho provà i “va desplumar el gall” amb un gol que sorprenia a tots els presents. Contràriament al que sol passar tantes vegades, aquest ensurt va donar empenta a l’equip comandat per Juan Antonio Roldán que va continuar fent el que sap fer, que no és altra cosa que jugar a futbol. Amb una pressió mesurada i sense gaires oportunitats de canviar el signe del partit es va arribar a la fi dels primers 45 minuts.

Com sempre sol passar, es creava la incògnita de com encararia el conjunt castellarenc el segon període. Era força evident que es podia capgirar el partit si la sort ens era mínimament favorable. Amb aquesta intenció el conjunt local va sortir a totes i els homes de la Plana van aplicar l’estratègia que no sempre funciona en el món del futbol, però que aquesta vegada va ser satisfactòria: desgastar el rival tot deixar-los la iniciativa. Al minut 53, Quesada té  una ocasió d’or en trobar-se una pilota als peus just davant de la porteria, però en rebre-la d’una manera inesperada el porter, Erra, li treu mentre el davanter se la posava bé per rematar. Els canvis se succeïen en ambdós conjunts si bé és cert que amb intencions ben diferents. Sorpresivament, el conjunt de l’Osona feia sortir a Francolí (un jugador que ha voltat la Seca i la Meca i les Valls d’Andorra en categories superiors) per tal de sentenciar l’encontre. En comptes d’això però, el que va ver el Vic Riuprimer fou simular rampes, lesions i passa que t’he vist amb la legítima intenció d’esgarrapar segons al cronòmetre i desballestar el joc ofensiu del Castellar, A dos minuts del final un còrner molt tancat va fer que, Jordi Torres,  engaltés un xut a boca de canó que va sortir per damunt del travesser en la que fou la darrera etzagaiada d’un equip que s’havia buidat damunt del camp i a qui no se li podia demanar més.

Com que la cosa ja anava massa bé i no feia conjunt amb els arbitratges soferts els cinc partits que havien antecedit aquest, el senyor Álex Martín que fins aleshores havia tingut una actuació correcta, es va voler sumar a la festa xiulant el final del partit donant només un minut de descompte (quan haurien d’haver-ne estat cinc o sis pel cap baix) i sense deixar treure una falta francament perillosa prop de l’àrea visitant. Pel que hem sabut a posteriori va redactar una acta que ben poc té a veure amb el que va tenir lloc al final del partit sobre la gespa castellarenca. És una veritable llàstima que juguin amb els sentiments de quatre carregats de bona fe que, en definitiva, són els que els paguen. Tan de bo aquesta sigui la darrera setmana que haguem de parlar d’una cosa així…

Deixa un comentari