c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crónica Les Franqueses – Castellar

Les Franqueses, 5 – Castellar, 1

Les Franqueses: Ballesteros, Gordillo, Molpeceres, Alfonso (Alejandro), Moreno, Carrillo (Rubèn), Tunkara, Sánchez (Isaac), Dídac, Marc Carmona (Blázquez) i Gerard (David).

Castellar: Ismael Oteros, Jordi Torres (Óscar Arias), Marc Damas, Santiago Peña, Auñón (Cándido Marcos), Ortiz (Josep Pujol), Jordi Díaz, Enric Raya, Silva, Moya i Quesada.

Àrbitre: Senyor Álex Jiménez Narciso. No va tenir una bona actuació. Al minut 25 va assenyalar un penal molt rigorós i va expulsar a Silva arguint que havia agredit un davanter local a la sortida d’un còrner. Tot i això, i a grans trets, no se’l pot culpabilitzar de la derrota castellarenca. Va mostrar targeta groga als jugadors locals Gordillo, Carrillo, Gerard i Molpeceres en dues ocasions en el darrers compasos del partit pel que fou expulsat. També va mostrar targeta groga als castellarencs Ismael, Jordi Torres, Santiago Peña, Moya, Quesada i Òscar Arias. Va expulsar amb vermella directa a Carlos Silva.

Gols: Gerard (m 2) 1-0; Dídac de penal (m 26) 2-0; Sánchez (m 47) 3-0; Enric Raya (m 48) 3-1; Dídac (m 65) 4-1 i Isaac (m 85).

Massa roba i poc sabó

Quan al minut i mig de la primera part, a la sortida d’un còrner jugador, Gerard, lliure de marca arribava a rematar de cap una pilota molt tancada per fer pujar el primer gol al marcador, vam pensar que havia estat un simple accident. Quan en les tres jugades posteriors els homes Jordi Jornet van arribar d’una manera franca i, sense fer-s’hi gaire, als dominis d’Ismael Oteros vam començar a creure que les coses començaven a prendre una mala dinàmica: anaven de mal borràs. I per acabar-ho d’adobar, al minut 25 i també a la sortida d’un còrner, en una jugada d’aquelles evitables però que tenen lloc cada vegada que es dóna la circumstància, Silva, entrava a la palestra amb un davanter local i l’àrbitre decretà l’expulsió del jugador castellarenc i el corresponent penal, tot i que la pilota ja era lluny de l’àrea castellarenca. La corresponent pena màxima fou transformada per Dídac que no va donar opció a Ismael que va endevinar la trajectòria de la pilota, sense poder evitar que aquesta s’hostatgés per segona vegada dins les xarxes visitants. A partir d’aquell moment, amb el resultat advers i amb 10 homes sobre el terreny de joc, les partitures només foren tocades per un sector de l’orquestra: l’equip del Vallès Oriental. Del moment del penal, fins a la fi dels primers 45 minuts, el jugador que va demostrar estar més en forma (al marge de l’Enric Raya que va buidar-se damunt del terreny de joc) fou el porter visitant en què amb tres aturades de mèrit va evitar fer molt més gros l’estrip.

El que podia haver-se atemperat en el 15 minuts de descans, a la represa encara es va posar més costerut, ja que al segon minut Sánchez aprofitava una nova “badada” de la línea defensiva castellarenca per fer pujar un tres a zero que, evidentment, començava a fer-se molt difícil de carregar-se a l’esquena. Tot i això, una sorprenent reacció dels homes de Juan Antonio Roldán encengué una petita llum d’esperança. Un minut més tard del tercer gol local, una centrada de Moya és aprofitada per Enric Raya, que llançan-se en planxa posava la pilota lluny de l’abast d’un, fins aleshores desenfeinat, Ballesteros. Aquest gol donava una mica d’aire als homes del Castellar que cinc minuts més tard tingueren la grandíssima oportunitat d’escurçar diferències amb un penal errat per Quesada que feia bo allò de “a casa del pobre l’alegria dura poc”. A partir d’aquell moment el Castellar va baixar definitivament els braços i un petit error arbitral, en permetre que el conjunt local ràpidament una falta sense que la pilota estigués aturada, va permetre que aquesta anés a parar a un Dídac, al qual no marcava ningú, que no va perdonar davant d’Ismael Oteros. Amb aquest quart gol la sentència estava escrita i, tot i això, els conjunt local encara va tenir temps d’arrodonir el resultat amb una cinquena diana davant l’astorament de la parròquia castellarenca que s’havia desplaçat fins a les Franqueses.

En resum, doncs, resultat que reflexa amb fidelitat meridiana el que va passar damunt la gespa i que ha de ser el punt de partida cap a una remuntada que no pot esperar gaire més, per tal que no esdevingui una empresa massa complicada.

Deixa un comentari