c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Castellar – Sant Cristobal

Castellar, 0 – San Cristóbal de Terrassa, 2

Castellar: Lluís, Peña, Pujol, Sabalete (Argemí), Villalonga, Ortiz, Jordi Díaz (Jordi Torres), Víctor León (Brian), Chica, Víctor Moya i Quesada (Auñón).

San Cristóbal: Mullor, Arnau, Lariño, Dani, Cristian, Armenteros, Carlos (Albert), Cabrera (Vázquez), Emilio (Oscar), Molas (Kiko) i Pablo.

Àrbitre: Senyor Adrià Cortès Aparicio. Vist el “reperetori” arbitral que ens ha tocat enguany podríem dir que va tenir una actuació en la línea del que va sent habitual. Fou molt rigorós en el penal que fou l’origen del primer gol visitant i, en canvi, en va obviar un parell de molt més clars a l’àrea egarenca. Van veure la targeta groga els jugadors locals Sabalete i Peña i el visitant Dani. Va mostrar la vermella directa a Chica en el darrer minut de partit.

Gols: Molas de penal (m 11) 0-1 i Emilio (m 15) 0-2.

Tot suma per restar.

Crec que no anem errats d’osques si afirmem que el millor del partit va tenir lloc abans de començar, en què la Junta Directiva del Castellar va fer un reconeixement públic a Manuel Pistón amb motiu de l’assoliment del sotscampionat de Catalunya i d’Espanya en la modalitat de hockey en cadira de rodes, així com el títol de Copa d’Espanya en el torneig celebrat a Alcobendas.

Pel que fa al partit poca cosa podem dir-ne, llevat que el conjunt egarenc va aprofitar dos regals de la defensa (el primer, com no podía ser d’altra manera amb el “bendíceme Padre” de l’àrbitre). Al minut 10 de partit, Carles Sabalete perdé una pilota al mig del camp; en el seu intent de recuperar-la, empaità el davanter que encarava porta, quan el tingué a l’abast, el defensor allargà la cama per treure-li la pilota dels peus; l’habilitat i l’astúcia d’aquest darrer provocà que, en posar-hi molt més pa que formatge, es deixés caure dins l’àrea… davant l’estupor d’uns i altres, el senyor Cortés assenyalà el punt de penal: el primer pastís ja estava servit. Tot i aquest “handicap” inicial, es homes de Juan Antonio Roldán, van llançar-se a l’atac i dos minuts més tard, Dani Quesada, sense angle i d’una manera inversemblant, enviava una pilota al pal, a la creueta dreta de Mullor en el que haguera pogut significar un canvi de guarisme vital pels interessos locals. Tot i això, com que les alegries a casa del pobre solen durar poc, en la jugada següent, una mala cessió de Villaronga al porter Lluís va propiciar que Emilio que, casualment passava per allí, acabés de fer el fàcil que no era altra cosa que empènyer el cuir al fons de la porteria de Lluís per segona vegada en tres minuts. A partir d’aquell moment el San Cristóbal es va dedicar a veure-les venir. El Castellar tenia el control de la pilota i, quan deixava de tenir-lo era fruit de la desesperació i el poc tremp, més que no pas per la seva sapiència futbolística. A deu minuts per la fi del primer període l’àrbitre va deixar d’assenyalar un penal per unes clares mans d’un defensor egarenc. Al minut 42, Víctor Moya, estavella per segona vegada la pilota al pal i, en sortir rebutjada, aquesta passà entre les cames de una munió de jugadors sense que cap atini a posar el peu el just per introduir-la al fons de la porteria visitant.

A la represa el desgavell encara va ser pitjor. Els jugadors locals van desaprendre tot el que tenen interioritzat. El seu habitual, més o menys vistós, va deixar lloc a la desesperació i el desconcert que comporta anar a remolc en el marcador d’una manera tan injusta. En tota la segona part l’equip local va picar tres vegades a porta i d’una manera força testimonial. El partit va acabar amb un conat d’incident entre Chica i el públic visitant. Afortunadament, tot va acabar sense més conseqüències que hagueren estat molt lamentables per un partit d’aquells que no passaran a la història dels annals futbolístics a la nostra vila.

En resum, doncs, massa premi per un equip rival que va saber aprofitar les dues úniques ocasions que el partit va brindar-li.

Deixa un comentari