c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Juventut 25 Setembre – Castellar

Juventud 25 de Septiembre, 3 – Castellar, 1

 

Juventud 25 de Septiembre: Víctor, Àlex, Aleix, Javi, Alejandro, Lerma (Xavier), Genís (Felipe), Gago, Carlos, Txema (Adrián) i Peroni.

Castellar: “Buyo”, Torres, Pujol, Peña, Villaronga, Ortiz, Moya, Enric Raya (Brian), Jordi Díaz (Sabalete), Víctor León (Cándido) i Quesada (David López).

Àrbitre: Senyor Salvador Lozano Rico del col·legi del Baix Llogregat. Un veritable desastre i de nul·la objectivitat. En poc més de 45 minuts va trinxar un partit que s’estava desenvolupant amb relativa normalitat. Va mostrar targeta groga a Moya i va expulsar amb doble targeta groga als jugadors castellarencs Brian, Villalonga i Ortiz i amb vermella directa a Peña, mentre que pel conjunt local només va amonestar al porter Beas i al lateral Jové.

Gols: Quesada (m 16) 0-1; Txema (m 25) 1-1; Gago de penal (m 61) 2-1 i Carlos (m 87) 3-1.

Paga la pena lluitar contra els elements?

Abans de començar l’encontre es va guardar un emotiu minut de silenci en record de les víctimes del seguit d’atemptats que van tenir lloc divendres a la nit a París i que, en el cor dels congregats es feu extensible a tantes víctimes innocents que moren assassinades en altres llocs del planeta per les mateixes causes i sota els mateixos focs.

En començar el partit vam veure un Castellar disposat a resoldre’l per la via ràpida, donat que en els primers compassos va ser l’amo i senyor de la pilota. Al minut 14, Jordi Díaz, guanya per velocitat al seu marcador es planta davant del porter i l’intenta col·locar la pilota lluny del seu abast, però en Víctor Beas li endevina la intenció i la rebutja amb el peu quan els afeccionats visitants ja la vèiem dins la porteria. Aquesta jugada fou el preàmbul del que vindria dos minuts més tard dels peus de Dani Quesada en què un xut dur, però en direcció al centre de la porta no pot ser blocat per Beas, i la pilota acaba per hostatjar-se al fons de la xarxa rubinenca. El mateix jugador, tres minuts més tard, té l’ocasió d’incrementar el resultat amb un altre xut semblant a l’anterior que surt fora fregant el pal esquerra davant la impotència dels defensors i porter local. Al minut 25, i en l’única distracció de la defensa castellarenca, que estava avançada bo i donant suport a l’ofensiva que duien a terme els seus companys, Txema sorprèn a Buyo amb un xut del tot imparable, en el que havia de ser el gol de l’empat. Els homes de Juan Antonio Roldán, no van abaixar els braços i al minut 33 vingué la jugada que haguera pogut canviar el guarisme del partit, donat que Jordi Díaz va errar un penal amb què el senyor Lozano va castigar el conjunt de la Juventud 25 de Septiembre. A aquesta errada esportiva, dos minuts més tard, s’hi sumà un fet que havia de vital per la resta del partit: Quesada i Enric Raya hagueren d’abandonar el terreny de joc per una inhabitual doble lesió. Foren substituïts per Brian i David López. Aquest segon, just acabat de trepitjar l’herba, ja va enviar una pilota enverinada des de fora de l’àrea que va fer lluir a Víctor Beas cosa que feia tornar a posar un bri d’esperança en el cor dels acompanyants del Castellar. Tot i això, el jutge del partit ja s’encarregà que només fossin “esperances d’ase” donat que al minut 42 castigava amb mans i targeta groga una innocent jugada de Brian i dos minuts més tard li mostrava la segona targeta davant la indignació i la incredulitat de companys i jugadors rivals. Amb aquesta jugada absurda i inversemblant s’arribà a la fi dels primers quaranta-cinc minuts.

A la represa ben aviat vam poder constatar que allò havia estat alguna cosa més que un simple accident. Al minut 61, l’àrbitre decretava un penal contrari als interessos del Castellar que era aprofitar per Gago per avançar-se al marcador i aprofitat per l’àrbitre per “fer neteja” i expulsar amb vermella directa a Peña i amb segona groga a Villaronga. Cal ressenyar que deu minuts abans, Jordi Díaz, tornava a errar davant el porter en creuar excessivament la pilota (d’haver entrat aquest gol, potser l’àrbitre no haguera tingut valor d’actuar d’aquesta manera tan a cara descoberta). Amb vuit homes damunt del terreny de joc, els jugadors del Castellar van créixer i multiplicar-se, tant és així, que a manca d’un quart d’hora per a la fi del partit un xut ras des de fora de l’àrea de Víctor León sortia fora bo i llepant l’arrel del pal esquerra. La superioritat local damunt del camp es veia més pel color de la samarreta que no pas pels efectius de què disposaven. A manca de tres minuts per arribar als 90 reglamentaris, vingué la “traca final”, el davanter rubinenc s’escapoleix de la defensa es planta davant de Buyo li envia la pilota a Carlos Esteban que estava sobre la línea de gol que no ha de fer res més que empènyer-la al fons de la porteria castellarenca en el que va ser “el fora de joc més de manual” que hom pugui estudiar. De manera incomprensible, l’àrbitre va donar per vàlid el gol i va reblar el clau expulsant a un Carlos Ortiz que reclamava justícia.

En resum, doncs, partit per oblidar i no pas pel joc, per la lluita, per l’amor propi dels jugadors castellarencs, sinó per el tema que fa setmanes intentem anar denunciant. Des de la tristesa més profunda exclamo: això s’ha de fer mirar!

Deixa un comentari