c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Bellavista – Castellar

Bellavista Milán, 2 – Castellar, 0

Bellavista: Serrano, Xavier, Novo, Rodríguez, Sánchez (Francisco Javier), Flores (Iván), Marcos, Aparicio, Jonathan (Sergi Salvador), Mamadou i Younoussa.

Castellar: Àlex Caballero, Eric Serna, Damas (Sabalete), Auñón (Arias), Cándido, Carlos Ortiz, Jordi Díaz (Enric Raya), David López (Quesada), Carlos Silva, Víctor León (Argemí) i Chica.

Àrbitre: Senyor David Martínez Molina del col·legi de l’Osona. Va tenir una actuació regular. Van veure targeta groga els jugadors locals Xavier, Novo, Rodríguez, Sánchez, Mamadou i Sergi Salvador i els visitants Auñón, Cándido, Carlos Ortiz, Jordi Días y Arias.

Gols: Sergio Fuentes (m 40) 1-0 i Francisco Javier (m 85) 2-0.

Sense comentaris

El Castellar no va saber aprofitar les nombroses baixes de l’equip rival i va tornar de Les Franqueses amb les butxaques buides d’un camp que sempre li ha estat poc propici. Del partit poc dir-se’n poca cosa. Els homes de Juan Antonio Roldán es van limitar a defensar-se en gairebé els 95 minuts que va durar l’encontre. Tot i això, no seria just òbviar algunes coses importants, la principal de totes és que l’únic que va aportar l’equip del Bellavista fou contundència i pilotes endavant; també ens cal esmentar que una jugada polèmica al minut 20 haguera pogut canviar el ritme del partit, ja que Carlos Silva era objecte d’un possible penal que el col·legiat a instàncies del seu auxiliar optava per no assenyalar. Deu minuts més tard, d’aquest fet, un xut des d’uns vint-i-cinc metres posava a prova al porter local, Serrano, que amb una extraordinària estirada arribava a enviar la pilota a còrner en una de les poques ocasions clares de què va disposar el Castellar. A manca de cinc minuts pel final del primer període, en una jugada embolicada i plena de xuts i rebots, el davanter Sergio Flores atinava a etzibar un darrer xut que entrava a mitja altura i, sense gaire convicció, dins la porta defensada per Àlex Caballero. Al darrer sospir dels primers quaranta-cinc minuts, l’àrbitre senyor Martínez Molina, va tornar a fer-se el suec en sancionar com a simple falta i targeta groga una acció de Jordi Díaz que encara tot sol la “barraca” del Bellavista. De res van servir les tímides protestes castellarenques a una decisió més política que no pas esportiva. Era una manera “elegant” d’encarar el túnel de vestidors.

A la represa el paisatge tampoc va canviar pas gaire. Van haver de passar vint minuts i tres canvis simultanis, per tal que Enric Raya arribés a una centrada de Quesada per enviar, amb el cap, la pilota a pocs centímetres damunt del travesser de la porteria local. Els conjunt castellarenc, concient que tot era allò de “caixa o faixa” va començar a prémer (no pas a inquietar) l’accelereador per intentar treure “faves d’olla”. Aquest fet va propiciar que l’equip de Les Franqueses comencessin a jugar a la contra i arribés a posar en cert perill la porteria defensada per Àlex. Fruit d’aquestes arribades un xut d’aquells que ni de bon tros s’intentava  que anés a porta, enverinava la seva trajectòria i acabava per clavar-se per la capelleta al fons de la xarxa davant la incredulitat de defenses i davanters. Un gol que no feia justícia al que s’havia vist damunt del terreny de joc, però que tantes vegades sentencien un partit sense suc ni bruc, resultat del qual haguera estat més just un empat sense gols.

En resum, doncs, mal resutat en un partit que cal oblidar com més aviat millor i que, sense cap mena de dubte, no fou la millor manera d’encarar les Festes Nadalenques.

One Response to “Crònica Bellavista – Castellar”

  1. Caroline says:

    A million thanks for posting this innoimatrof.

Deixa un comentari