c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Ripollet – Castellar

Ripollet, 3 – Castellar, 2

Ripollet: Cano, Serrano, Osuna, Marc (Barón), Josué, Rubiales, Mula (Gutiérrez), Alcañiz, Alpha Brahim (Bufo), Muhamed i Aznar (Soler).

Castellar: Oteros, Serna (Arias), Pujol, Argemí (Cándido), Peña, Ortiz (Sabalete), David López, Quesada (Jordi Díaz), Silva, León i Chica.

Àrbitre: Senyor Daniel Muñoz Carod, auxiliat per les bandes dels senyors Sergio Armenteros Cano i Francisco José Cuevas Cámara del col·legi del Baix Llobregat, varen tenir una actuació correcta. Van veure targeta groga els jugadors locals Lombardo, Rubiales i Josué, aquest darrer en dues ocasions pel que fou expulsat. Els homes amonestats pel conjunt castellarenc foren: Argemí, Serna, Silva i Jordi Díaz.

Gols: Aznar (m 4) 1-0; Aznar (m 15) 2-0; Alpha Brahim (m 62) 3-0; Silva (m 66) 3-1 i David López (m 69) 3-2

 

Derrota immerescuda

Després de més de trenta anys de no jugar en partit oficial al camp del Ripollet, els homes de Juan Antonio Roldán en van tornat de buit, tot i merèixer força més, donat que tres error defensius van propiciar els tres gols del conjunt local.

Als tres minuts de joc, un parell de “mistos” que en aparença eren una cessió al porter va permetre que José Manuel Aznar obrís la llauna”. Havien passat poc més de deu minuts d’aquesta jugada infortunada, quan el defensa Peña perdia una pilota franca i feia possible que l’hàbil davanter Alpha Bragim se l’endugués per cames i la cedís altra volta a José Manuel Aznar que batia a plaer al porter visitant, Ismael Oteros. A partir d’aquell moment el Castellar va començar a fer allò que sap fer que és jugar a futbol, si bé és cert que sense gaire rendiment a l’actual temporada. A la mitja hora de joc, l’interior dret, Víctor León, s’inventa un jugada dins de l’àrea i engalta un xut que rebutja el porter en una demostració de reflexos felins. Poc a poc, el conjunt castellarenc s’anava fent amo i senyor del partit, si bé és cert que amb la rèmora de dos gols en contra. Al minut 34 un centre xut de Chica s’estavella en el travesser sense que, Carlos Silva, atinés a xutar amb encert quan la pilota va arribar a terra. Tres minuts més tard, l’àrbitre anul·lava un gol al mateix Chica, a instàncies del línier, cosa que va esperonar encara més el pensar que la remuntada era possible.

Amb aquest domini sense fruits s’arribava a la fi dels primers quaranta-cinc minuts. Contràriament al que hom pot pensar, l’equip que va sortir a totes en iniciar-se el segon període fou aquell qui ja disposava d’una còmode avantatge: el Ripollet. Els homes de Juan Carlos Torres, van sortir a tancar el partit per la via ràpida posant setge a la porteria d’Ismael Buyo, Els castellarencs van trigar uns deu minuts a espolsar-se el domini local i va començar a obrir línies, en el que ben aviat vam constatar que era un suïcidi esportiu, donat que al minut 60, l’habilidós davanter, Alpha Bragim torna a batre, en una jugada ràpida i precisa al porter Ismael Oteros que va quedar-se a mitja sortida. Amb el partit pràcticament sentenciat al Ripollet li quedava poca cosa més que fer que esperar que el temps anés transcorrent plàcidament, oimés si tenim en compte que al miQuesanut 56 el jugador local Josue havia vist la segona targeta groga. Els jugadors del Castellar van aprofitar aquesta relaxació del Ripollet per tornar a posar-se dins del partit, Així fou, con en dos minuts (el 67 i el 69) s’aconseguien dos gols que hagueren pogut canviar el guarisme del partit; el primer vingué després d’un magistral cop de cap de Silva a la sortida d’un còrnet i el segon en un xut sec i amb efecte de David López des de fora l’àrea. Quedaven vint minuts per jugar i la pregunta que ens fèiem no era altra que de quina argúcia es nodriria l’equip local per aguantar la pressió castellarenca. Ben aviat vam veure de què es valdria, faltes, faltetes, pilotes fora, lesions… que aconseguiren tocar la fibra d’un jugadors visitants que volen jugar al futbol. A manca de quatre minuts per la fi del partit, Carles Sabalete que havia substituït a Ortiz un parell de minuts abans, estavellava la pilota al pal després d’una centrada de falta sobre l’àrea ripollenca. El partit va acabar amb una aturada de llibre del porter Cano a un xut dur i ple d’intenció de David López. El senyor Daniel Muñoz donava per acabat el partit en el minut 92, quan el Castellar tenia a tocar l’empat i quan, posats a ser justos, potser encara s’hauria d’estar jugant a hores d’ara…

En resum, doncs, molt poca recompensa per tanta feina feta, però com que el futbol no és boxa: els punts que realment compten són els que s’obtenen de col·locar la pilota més enllà de la línea de gol.

Deixa un comentari