c. Tarragona s/n
Castellar del Vallès
08211 Barcelona
93 714 32 92
info@uecastellar.espaiart.cat

Crònica Lliça d’Avall – Castellar

Lliçà d’Avall, 0 – Castellar, 1

Lliça d’Avall: Bastida, Bonet (Alexander), Guillem, Rodríguez, David, Pol (Aleix), Víctor (Maxens), Olivé (Jaume Puig), Albert, Arango i Paredes.

Castellar: Ismael Oteros, Eric, Pujol, Argemí, Auñón, Carlos Ortiz, Jordi Díaz (Sabalete), Quesada, Enric Raya (Chica), Víctor León (Víctor Moya) i David López (Brian).

Àrbitre: Senyor Ramsés Almeda Millan del col·legi del Baix Llobregat. Va tenir una actuació molt correcta. Van veure targeta groga els jugadors locals David Bonet i Willian Alonso Arango i els visitant, Dani Quesada i David López.

Gol: Víctor León (m 50) 0-1.

Ja tocava

El Castellar va fer bona la seva fòrmula de jugar al futbol de toc, si bé és cert que l’actuació del porter castellarenc, Samuel Oteros, hi va fer la resta. Tant és així que al primer minut del partit ja va tenir la primera intervenció en rebutjar un xut a boca de canó d’Àlex Paredes.

L’equip visitant però, poc a poc va anar asserenant el seu joc i fent-se seu el moviment de les fitxes sobre la gespa. Aquesta confiança va fer que al minut 10 de partit, Dani Quesada, provés de sorprendre des de gairebé el mig del camp al porter local, Bastida, que va poder recular fins a sota els pals per enviar amb la mà plana la pilota a còrner. Nou minuts més tard, David López en una treta de falta directa, obligava a un defensa local, amb el porter ja batut, a treure la pilota sobre la mateixa línea de gol. Haguérem d’esperar fins al darrer minut de la primera part per tenir el segon ensurt del matí quan davanter centre lliçanenc, Albert, enviava la pilota per damunt del porter, Oteros; la pilota sortia a fora a escassos centímetres del travesser.

Encara no prou refets d’aquest ensurt, als dos minuts de la represa, el mateixos protagonistes, Albert i Oteros. El primer va engaltar un xut sec des de fora de l’àrea i el segon va volar de de banda a banda per treure, amb la punta dels dits, una pilota que buscava el pal curt de la porta castellarenca. Tres minuts més tard una jugada molt similar tenia lloc a l’altre àrea amb David López i Bastida com a actuants. En la jugada immediatament posterior, un oportú, Víctor León, posava el dit a la nafra en rematar una pilota solta a dins de l’àrea, aconseguint un gol que feia justícia al que s’estava veient damunt la gespa lliçanenca. Al minut 76, Chica, no pot resoldre un u a u amb el porter, que haguera estat la sentència definitiva i el consegüent descans emocional de la minsa i fidel parròquia castellarenca. Tot i això, a partir d’aquí el domini castellarenc fou total. A manca de 5 minuts per a la fi un xut de Víctor Moya es rebutjat en curt pel porter i no troba continuador de la jugada. Un minut més tard, era Brian qui, des de fora de l’àrea engalta una gardela que surt fora llepant el pal dret de la porteria local. Enmig d’aquest festival castellarenc, quan passaven dos minuts del temps reglamentari, Chica torna a fer-ne “una de les seves” i estavella la pilota al pal. Tot i aquesta manifesta  superioritat final dels homes de Juan Antonio Roldán, no seria just indicar que segons abans del xut al pal acabat d’esmentar, en un estira i arronsa absurd entre Oteros i Eric la pilota va quedar morta al peus d’un jugador local que no va atinar a encarar el seu xut a porta, en un possible gol que no haguera fet justícia al que acabàvem de veure, però que haguera demostrat, una vegada més, que el futbol no són matemàtiques.

Deixa un comentari